EL TON DE CAL NAVARRO, per Josep Torrent.

Es deia Antonio Torrelles, ell i la seva família van  venir de Vilanova del Segrià,  lloc  de provinença    de Cal Navarro.  El Ton, com tothom el coneixia, era home poc parlador. Jo l’admirava, puix sense dubte era un “ artista,” un artista de la pagesia i del cant. M’he explico. Ja he dir que era poc parlador, però cantava  molt bé ( l’opinió era generalitzada). Tenia una veu de baix molt agradable, i era fixo  a cantar als enterraments, cobrant molt poc, també cantava als oficis de setmana santa. També  era una artista de la pagesia  perquè  feia anar l’aixada  com ningú. El Ton feia   boics,  que  eren com una piràmide  de terrossos  d’un metre aproximadament. A l’interior s’hi posava  brossa seca  i s’hi calava foc. D’aquesta manera  es mataven les males  llavors de les herbes. Era una feina molt pesada  que molt pocs volien fer.  De l’aixada, ja he dit que al meu parer, era un “artista”. Quan jo anava al  nostre hort, havia de passar pel costat del seu  i mai he vist uns cavallons  tan perfectes com ell els feia,  i sense cordes, i  n’he  vist fer molts.  El  Ton treballava  quatre horts,   donat que en aquell temps en sobraven. Quan jo el vaig conèixer,  ja era viudo, i els seus fills i filles que eren deu es deien: Tonet, Ramon, Samuel, Miquel, Jordi, Maria, Ramona, Dolores, Carmeta i Filomena, i evidentment molts néts. JOSEP TORRENT.