![]()
Educar és el mateix
que posar motor a una barca…
s’ha de mesurar, pesar, equilibrar…
…posar-ho tot en marxa.
Però per això,
S’ha de portar a l’ànima
una mica de mariner…
una mica de pirata…
una mica de poeta…
i un quilo i mig de paciència concentrada.
Però és consolador somiar,
mentre es treballa,
que aquesta barca, aquest infant,
anirà molt lluny per l’aigua.
Somiar que aquest vaixell
portarà la nostra càrrega de paraules
fins a ports distants, fins a illes
llunyanes.
Somiar que quan un dia
estigui dormint la nostra propia barca,
en vaixells nous continuarà la nostra
bandera ben alta.

NELA!, SOC LA ELENA, LA TEVA SEMI-VEINA DEL BRUC. FELICITATS PEL BLOG!! DESPRÉN MOLT BONES VIBRACIONS. A MÉS ,QUAN HE LLEGIT EL TEU POEMA HE RECORDAT QUE ME’L VAS REGALAR TOT JUST QUAN VAIG COMENÇAR EN AQUEST CAMÍ…GRÀCIES!!!