Molts terapeutes infantils i pedagogs afirmen que un treball regular amb les imatges circulars estimula extraordinàriament el desenvolupament de la personalitat del nen.
Els efectes de la pintura de mandales sobre l’estat anímic, tant en el nen sa com en el que pateix una crisis o un trastorn, es pot resumir de la següent manera:
· El nerviós es tranquil·litza
· El poruc s’allibera
· La tensió es redueix
· La disposició a deixar-se influenciar per circumstàncies externes disminueix.
Els mandales augmenten la concentració dels nens, així el nen que te dificultats per a concentrar-se en les seves tasques escolars o en feines que requereixen atenció, després de pintar un mandala els augmenta la capacitat d’assimilació i aprenen amb més facilitat.
El libro de los mandalas del mundo . Shia Green, editorial OCEANO-AMBAR
En els darrers anys són molts els professionals que utilitzen els mandales dins de contextos educatius però, per què?
Un mandala és un cercle, i segons religions com el budisme es tracta d’una representació simbòlica del univers en cercles concèntrics i el seu objectiu es fomentar la meditació.
A la cultura occidental també trobem mandales, com per exemple en els rosetons de les catedrals gòtiques i, la natura ens dona exemples constants de mandales, com per exemple les rodanxes d’un kiwi o els gira-sols.
Ara bé, el valor terapèutic o de sanació serà donat en un principi pels budistes i, a occident seria Carl Jüng qui utilitzaria el mandala com un element d’autoconeixement i, per tant una porta oberta per la sanació dels seus pacients.
En l’actualitat els mandales són utilitzats amb nens com a :
– Estímul per l’aprenentatge.
– Com a medi d’expressió.
– Com a tècnica de relaxació.
– Com instrument per superar situacions emocionals diverses (pors, ansietats…)
Hi han engegats diversos projectes, per donar a conèixer el valor terapèutic i educatiu dels mandales, però cal destacar el engegat per Howard Gadner dins del Projecte Zero a la Universitat de Harvard.