Hi havia una vegada una noia anomenada Tània, que vivia a la ciutat dels gratacels (Nova York).
Un dia mentre estava dormint va tenir un somni molt estrany. De cop i volta va aparèixer un robot que li va donar una motxilla màgica que feia que la gent anés d’un lloc a un altre, només pensant el lloc on volia anar.
L’endemà a la nit mentre estudiava al menjador va entrar un bruixot i li va dir que trobaria a faltar una cosa. En un tres i no res el bruixot va fer PUF! I va desaparèixer de cop. La noia se’n va anar del menjador buscant el bruixot que havia desaparegut en un fum gran i misteriós.
Quan va tornar al menjador la motxilla màgica ja no hi era. I és que un astronauta se la va endur a la seva nau espacial. Després l’astronauta va raptar la Tània i se la va endur fins a la nau espacial. L’astronauta li va dir a la Tània: digue’m com funciona la motxilla màgica! Però la Tània li va dir que no.
Llavors l’astronauta va tancar la Tània en una habitació, però no la va lligar. La Tània, quan l’astronauta dormia, es va escapar amb la motxilla màgica. Llavors quan va anar a casa seva va trencar la motxilla màgica perquè li causava molts problemes. [Azahara Vilalta i Núria Martínez, 4tB]

Em dic Laia i visc en una ciutat que es diu Barcelona. Una nit de lluna plena, un bruixot vell em va despertar i em va dir:
– Em dic Cornelius Puf i et porto una màquina màgica, que et permet treure la llum d’un lloc i que no torni fins que vulguis.
Després em vaig tornar a dormir. Mentre dormia, un astronauta em va segrestar i em va portar a l’espai. Quan em vaig despertar, l’astronauta em va demanar que apagués el Sol. Com que jo no volia, vaig dir:
-Demà ho faré.
L’endemà, em vaig despertar molt d’hora, vaig treure les llums de la nau i vaig posar el pilot automàtic en direcció a la Terra.
Quan vam aterrar, vaig trucar a la policia aprofitant que l’astronauta encara dormia profundament. Quan es va despertar, era al manicomi.
Després de l’ensurt, vaig decidir destruir l’aparell que m’havia donat el bruixot.
Laia Ollé Grau 4tA

Els nens i les nenes de 3r, el dimecres 5 d’octubre, vam anar al Caixa Fòrum a veure
l’exposició de retrats de la Belle Époque.
Vam veure retrats i autoretrats de pintors famosos com Sorolla, Boldini,…
Ens van explicar que en els retrats de famílies podíem descobrir qui era més gran o més petit d’edat segons la posició en que estaven situats. També que els retratats eren persones riques i preferien les pintures a les fotos perquè podien fer-los més guapos i amb colors.
Vàrem veure alguns retrats en que les expressions de la cara eren tristes o preocupades perquè s’estava preparant una guerra.
La monitora ens va explicar que aquests pintors, ja fa més de cent anys ( a l’època dels nostres rebesavis) , anaven a París perquè era la ciutat de la llum, de l’art, de l’amor i de la moda.
En acabar vàrem jugar a un joc d’aparellar imatges de pintures i ens van fer aquestes divertides fotos de record.

Jo vivia en un poblet de costa. Un dia va arribar un robot i em va donar una màquina màgica que pensaves un lloc i et teletransportava allà on volies.
Però un dia un astronauta em va raptar, em va dur al seu coet i des del coet fins a un altre planeta amb oxigen.
L’astronauta em va demanar la màquina per anar a un lloc fantàstic. Jo li vaig dir que no i vam començar a discutir durant molt temps. Jo vaig dir al final:
– Espera un moment, vaig a casa del robot perquè em doni un altre màquina d’ aquestes.
Ho vaig fer, però l’astronauta seguia tenint-me raptat i se’ n va anar.
Com que estava lligat a un arbre espacial amb les mans fora de la corda, vaig deslligar el nus i vaig pensar en la màquina, que em portés al meu poblet de costa.
Una vegada allà, vaig anar a la casa del robot i li vaig tornar la màquina perquè em portava molts problemes.
Diego Moreno (4t B)

COMENCEM EL BLOC DEL CICLE MITJÀ D’AQUEST CURS.
DONEM LA BENVINGUDA A TOTHOM!!!
MICA EN MICA ANIREM PRESENTANT LES NOSTRES FEINES.

Dilluns 17 de gener, els nens i les nenes del cicle mitjà vam fer una xocolatada amb un tros de tortell de Sant Antoni.

El dimecres següent, al matí, vam anar a fer una

rua pels carrers del barri i quan vam acabar vam anar a veure un espectacle d’una noia que es deia Xicana, a l’envelat de l’avinguda Mistral. La Xicana era una pallassa que li agradava molt la màgia. Però quan feia un truc de màgia sempre li sortia malament. Quant feia sortir un voluntari del públic, li preguntava el nom i si es deia Azahara, Núria o Enric, ella, la Xicana, deia: igual que jo!

[Núria Martínez Tey i Azahara Vilalta Cano, de 3rB]

Escrit per la Gal·la Garrofé Alòs

Un dia va sonar el telèfon a casa del Simó Samsó, RIIING!!!            

–          Digui?

–          Auxili! Ajuda! Les plantes estan envaint la ciutat! La meva veïna ha regat tots els jardins per error amb un líquid del laboratori del seu marit, que és un científic esbojarrat! Ell estava inventant un nou adob. Auxili!!!

Xof!!! Pip, pip, pip, .

–          Us aniré a ajudar, costi el que costi.

–          Més val que m’agafi uns calçotets de recanvi.

El Simó Samsó va agafar el tren, des del seu vagó es veien els monstres vegetals. Quan va ser al mig de la plaça es va veure envoltat per les plantes monstruoses i sense escapatòria, va cridar molt fort Ah,  Ah,     Ah,     Ah!!! Els veïns van sortir de les cases espantats, Simó va dir:

–          Crideu amb mi amb totes les vostres forces! AAAAAAAAh!!! Els crits van ser tant potents que van trencar els vidres dels edificis i van caure sobre les plantes i les van tallar.

NOM: LLuc

EDAT: 8 anys

SÓC: prim, d’alçada mitjana, tinc el cabell curt i negre, els meus ulls són de color marró fosc.

M’AGRADA la pizza                                       

NO SUPORTO: el peix

DIUEN QUE SÓC: inquiet, xerraire, divertit i responsable.

DE GRAN seré policia i ajudant de mag.

Em dic LLuc. Tinc 8 anys. Visc a Barcelona. Tinc el cabell ondulat i negre, els ulls negres i la cara rodona. M’agrada la pizza. No suporto el peix. Diuen que sóc inquiet, xerraire, divertit i responsable. De gran m’agradaria ser policia i ajudant de mag.

NOM:Martina

EDAT:8anys

SÓC: rossa, una mica baixa, la meva cara és petita i tinc els ulls blaus.

M’AGRADA: els animals, les croquetes i els nens petits.

NO SUPORTO: la llet, el flam, les natilles i el iogurt.

DIUEN QUE SÓC: simpàtica, alegre, xerraire, entremaliada, divertida, inquieta i responsable.

DE GRAN vull ser grangera, cuinera, pintora o treballadora en una hípica.

Em dic Martina. Tinc 8anys.Visc a Barcelona. Tinc el cabell llis i ros, els ulls blaus. M’agrada pintar, dibuixar, fer manualitats i, també ,els animals. No suporto els làctics. Diuen que sóc simpàtica, alegre, xerraire, entremaliada, divertida, inquieta i responsable. De gran m’agradaria ser grangera, cuinera, pintora o treballar en una hípica.

NOM: Laia

EDAT: 8anys

SÓC: alta,prima i de cabell castany fosc.

M’AGRADA: dibuixar, pintar, llegir, jugar, escriure, la música, manualitats , escultures i els dracs.

NO SUPORTO: les aranyes, la xocolata, les persones que fan mal als altres.

DIUEN QUE SÓC: alegre, xerraire, inquieta, responsable, simpàtica i una mica entremaliada.

DE GRAN vull trobar solucions per al canvi climàtic.

Em dic Laia. Tinc 8anys.Visc a Barcelona. Sóc alta,prima, i amb el cabell castany fosc. M’agrada dibuixar, pintar, llegir, jugar, escriure, la música, fer manualitats i escultures .No suporto les aranyes, la xocolata i les persones que fan mal als altres. Diuen que sóc alegre, xerraire, inquieta, responsable, simpàtica i una mica entremaliada. De gran vull trobar solucions per al canvi climàtic.

Fa molt temps, en un país que es deia Xina, hi vivien molts dracs que ajudaven al seu poble cremant les cases, fent grans fogueres amb les seves flamarades…Però, hi havia una dragona que es deia Mina-Li i estava trista perquè no podia treure foc per la boca com els altres dracs. De tant que plorava, va fer un riu amb les seves llàgrimes. La Mina-li no sabia què fer i va demanar consell als seus amics. Un amic li va dir que mengés molt arròs per lluir unes grans flamarades, però, la dragona va menjar arròs setmanes i setmanes… i, això, la posava pitjor perquè es tornava de color groguenc. També, li van aconsellar que prengués molts sucs de taronja però tampoc li va funcionar. Llavors, es va acomiadar del poble i va dir que tornaria per ensenyar les seves grans flamarades. Volant, volant, es va trobar amb un ratolí que tenia pessigolles que li va aconsellar que rigués molt. Van riure durant hores, fins que a la Mina-Li li va entrar singlot però no va treure ni una espurna. Va marxar volant fins a la selva on va trobar una serp que se la volia menjar. Quan la dragona li va explicar el seu problema , la serp li va dir que si no havia tret mai foc tampoc ho podria fer ara. La serp va marxar i la dragona es va posar trista pensant en allò que li havia dit la serp i, de cop, li van sortir bombolles per la boca. Volant , va anar a la muntanya més alta de Xina on trobar una cabra que li va aconsellar que nedés per tenir força per treure flamarades però ,tampoc, va funcionar. Va marxar volant fins al cau d’una conilla que, després d’explicar-li el seu problema, li va dir que es posés contenta i bufés per la boca. Llavors,li van sortir serpentines i confeti.

-Conilla!Ja sé com treure foc!Tinc que pensar en alguna cosa que em faci riure, estar contenta i posar una mica d’imaginació-

Ho va fer i ho va aconseguir!!!!!Va treure foc amb serpentines. Va donar les gràcies a la conilla i va marxar al poble per ensenyar les seves flamarades.

Laia Ollé 31-10-2010

Hi havia una vegada una dragona de la Xina que tenia un problema molt gros,que no podia treure flames pels queixals i no podia ajudar a la gent del poble ni per cremar les males herbes ,ni per encendre els fogons de la cuina. I un dia, va decidir marxar per anar a veure si algú li ensenyava a treure flames per ajudar al seu poble. Es va trobar un ratolí i li va donar la solució:riure sense parar. Després, va intentar treure flames i no va poder. Es va acomiadar del ratolí i va continuar caminant. Es va trobar amb una serp que era molt dolenta i li va preguntar:

-Saps com puc treure foc pels queixals? I, li va respondre que s’allunyés perquè se la volia menjar.

La dragona li va respondre que tenia un gust de patata bullida i la va deixar estar. Després , es va trobar una cabra boja i li va preguntar si ella sabia la solució i li va respondre que havia de caminar al revés. Li va dir que ella no en sabia. Després va trobar un conill que li va dir:

-Per a mi no és tant important, tothom és diferent. Ara pensa una cosa que t’agradi molt…Ja sé què pots fer!Cantar!

La dragona es va posar a cantar i, després, va marxar cap al seu poble. Va arribar -hi i tothom es va quedar parat de veure-la treure confeti pels queixals mentre cantava. Lluc Badia 30-10-10

NORMES DE CASA:

1-Menjar bé i amb la boca tancada.                             

2-Rentar-se les mans abans d’anar a menjar.

3-Fer els deures de l’escola molt bé.

4-Ordenar l’habitació abans d’anar a l’escola.

5-Ajudar en tot a la mama.

Kerly Ortega 9/12/2010

NORMES DE L’ESCOLA:

1-No es pot cridar.

2-No es pot pegar.                                                       

3-S’ha de mantenir silenci.

4-No s’ha de molestar als altres.

5-Rentar-se les mans abans de dinar.

Lluc Badia 15/12/2010

NORMES D’UN RESTAURANT:

1-No llençar el menjar a terra.

2-Pagar correctament.                                    

3-No molestar als clients.

4-No es pot córrer.

5-S’han de demanar les coses ben dites.

6-Has de vigilar les teves coses.

Martina Cerdà 15/12/2010

NORMES DEL METRO:

1-No viatjar sense bitllet.

2-No entrar ni sortir quan sonin els xiulets de les portes.

3-No baixar a les vies.    

4-No fumar.

5-Deixar els seients lliures per a les persones grans,

embarassades,amb crosses i tothom que ho necessiti.

6-No molestar als passatgers.

7-No escopir al metro.

8-No embrutar.

LAIA OLLÉ 11/12/2010