Fa molt temps, en un país que es deia Xina, hi vivien molts dracs que ajudaven al seu poble cremant les cases, fent grans fogueres amb les seves flamarades…Però, hi havia una dragona que es deia Mina-Li i estava trista perquè no podia treure foc per la boca com els altres dracs. De tant que plorava, va fer un riu amb les seves llàgrimes. La Mina-li no sabia què fer i va demanar consell als seus amics. Un amic li va dir que mengés molt arròs per lluir unes grans flamarades, però, la dragona va menjar arròs setmanes i setmanes… i, això, la posava pitjor perquè es tornava de color groguenc. També, li van aconsellar que prengués molts sucs de taronja però tampoc li va funcionar. Llavors, es va acomiadar del poble i va dir que tornaria per ensenyar les seves grans flamarades. Volant, volant, es va trobar amb un ratolí que tenia pessigolles que li va aconsellar que rigués molt. Van riure durant hores, fins que a la Mina-Li li va entrar singlot però no va treure ni una espurna. Va marxar volant fins a la selva on va trobar una serp que se la volia menjar. Quan la dragona li va explicar el seu problema , la serp li va dir que si no havia tret mai foc tampoc ho podria fer ara. La serp va marxar i la dragona es va posar trista pensant en allò que li havia dit la serp i, de cop, li van sortir bombolles per la boca. Volant , va anar a la muntanya més alta de Xina on trobar una cabra que li va aconsellar que nedés per tenir força per treure flamarades però ,tampoc, va funcionar. Va marxar volant fins al cau d’una conilla que, després d’explicar-li el seu problema, li va dir que es posés contenta i bufés per la boca. Llavors,li van sortir serpentines i confeti.

-Conilla!Ja sé com treure foc!Tinc que pensar en alguna cosa que em faci riure, estar contenta i posar una mica d’imaginació-

Ho va fer i ho va aconseguir!!!!!Va treure foc amb serpentines. Va donar les gràcies a la conilla i va marxar al poble per ensenyar les seves flamarades.

Laia Ollé 31-10-2010

Hi havia una vegada una dragona de la Xina que tenia un problema molt gros,que no podia treure flames pels queixals i no podia ajudar a la gent del poble ni per cremar les males herbes ,ni per encendre els fogons de la cuina. I un dia, va decidir marxar per anar a veure si algú li ensenyava a treure flames per ajudar al seu poble. Es va trobar un ratolí i li va donar la solució:riure sense parar. Després, va intentar treure flames i no va poder. Es va acomiadar del ratolí i va continuar caminant. Es va trobar amb una serp que era molt dolenta i li va preguntar:

-Saps com puc treure foc pels queixals? I, li va respondre que s’allunyés perquè se la volia menjar.

La dragona li va respondre que tenia un gust de patata bullida i la va deixar estar. Després , es va trobar una cabra boja i li va preguntar si ella sabia la solució i li va respondre que havia de caminar al revés. Li va dir que ella no en sabia. Després va trobar un conill que li va dir:

-Per a mi no és tant important, tothom és diferent. Ara pensa una cosa que t’agradi molt…Ja sé què pots fer!Cantar!

La dragona es va posar a cantar i, després, va marxar cap al seu poble. Va arribar -hi i tothom es va quedar parat de veure-la treure confeti pels queixals mentre cantava. Lluc Badia 30-10-10