Arxiu d'etiquetes: llatí

Les Ruïnes d’Empúries (gener 2019)

General, , , ,

El divendres 11 de gener vam anar a les Ruïnes d’Empúries a visitar la ciutat romana, era una sortida programada per a l’octubre, que a causa de la metereologia es va haver de suspendre.

Hi vam anar amb els alumnes de Llatí de 1BAT i 2BAT.

L’Eusebi Ayensa ens va anar ensenyant les diferents parts de la ciutat romana i vam veure, també, un audiovisual a sota d’un criptopòrtic d’una domus romana. No vam poder apreciar els mosaics, ja que a l’hivern estan tapats. Però vam gaudir d’un sol fantàstic i d’una tramuntana que ens va fer aclarir les idees.

Hem de pensar que aquesta sortida la farem cada dos cursos perquè és un tema que ens entra a les PAU (Proves d’Accés a la Universitat) i així el treballem d’una manera més amena.

Us deixo algunes imatges de la sortida:

Montse Giménez, Professora de Llatí de l’Ins Olivar Gran de Figueres

Viatge de Llatí: Tarraco (part II)

cultura, estructures, General, Història, Llengua, Mitologia, , , , ,

Després de la nostra visita a Barcino, vam dirigir-nos cap a Tarragona per conèixer Tarraco, la ciutat romana, la capital de província, la ciutat on durant un parell d’anys hi va viure l’emperador Octavi August…

Vam anar a dinar i a la tarda vam començar la primera de les visites que ens organitzava Auriga Serveis Culturals:

Després ja vam anar cap a sopar a l’hostal on ens allotjàvem i l’endemà, dijous 24 de gener,  vam fer tota la ruta romana dels afores de Tarraco:

I per la tarda vam anar a visitar el MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) que està situat al Tinglado 4 perquè l’edifici on es trobava estarà uns anys amb obres:

I quan vam acabar la nostra visita, ja vam tornar cap a Figueres.

Va ser un viatge on vam aprendre moltíssim!

 

Montse Giménez, professora de Llatí de l’Ins Olivar Gran de Figueres.

 

 

Viatge de final d’etapa a Itàlia (4ESO)

cultura, General, Història, , , , , , ,

Diumenge, 7 de maig
Ha arribat el gran dia!
Eren les 19.30h de la tarda estàvem tots ben nerviosos col·locant les maletes a l’autobús i acomiadant-nos dels nostres familiars. Ens esperava una llarga nit, abans d’arribar al nostre destí vam fer una parada a l’àrea de servei de Montpellier, per sopar, eren les 23.00h de la nit i poca gent havia pogut dormir.

Dilluns, 8 de maig
La segona parada va ser a l’àrea de servei de Mònaco a les 3.00h de la matinada , tots ben cansats vam haver de baixar i estirar cames. Quan em vaig despertar de nou ja era de dia, i de seguida vam arribar a l’estació de servei de Pisa, allà vam esmorzar i vam tornar a pujar al bus direcció a la Torre de Pisa. A l’arribar, vam comprovar que la torre estava inclinada, ens vam posar a fer les típiques fotos que fa un turista quan hi va, i vam comprar quatre records.
Continua la lectura de Viatge de final d’etapa a Itàlia (4ESO) →

Adjectius: grau comparatiu i superlatiu

General, , , , ,

ELS GRAUS DE L’ADJECTIU

L’adjectiu pot aparèixer en tres graus de significació:

positiu longus -a -um ‘llarg’
d’inferioritat minus longus -a -um ‘menys llarg’
comparatiu d’igualtat tam longus -a -um ‘tan llarg’
de superioritat longior -ius ‘més llarg, força llarg’
superlatiu d’inferioritat minime longus -a -um ‘el menys llarg’
de superioritat longissimus -a -um ‘el més llarg, molt llarg’

Els comparatius d’inferioritat i d’igualtat -igual que el superlatiu d’inferioritat- s’expressen en llatí per un procediment lèxic, com en català: mantenen la mateixa forma de l’adjectiu positiu però precedida d’un adverbi. El segon terme de comparació va en el mateix cas que el primer i és introduït per la conjunció quam:

Dies minus longus est quam nox. ‘El dia és menys llarg que la nit’.
Dies tam longus est quam nox. ‘El dia és tan llarg com la nit’.

El comparatiu de superioritat

En canvi, el comparatiu de superioritat es forma normalment amb el sufix específic -ior -ius.

arrel de l’adjectiu positiu + -ior- / -ius + terminacions temes en consonant líquida (3 decl.)

Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d’una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del comparatiu de superioritat és sempre igual:

  • el sufix de comparatiu (-ior -ius) s’afegeix a l’arrel de l’adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-(>u)/-a-, -i-),

    longus –a –um —> long-ior / long-ius
    fortis -e —> fort-ior / fort-ius
    ingens ingentis –> ingent-ior / ingent-ius
  • a continuació s’hi afegeixen les terminacions pròpies del tema en consonant líquida (masc.-fem / neutre):

longior -ius

sing.
pl.
masc.-fem.
neutre
masc.-fem.
neutre
N.

longior -Ø

 longius -Ø

longiores

longiora
V.

longior -Ø

 longius -Ø

longiores

longiora
Ac.

longiorem

 longius -Ø

longiores

longiora
G.

longioris

longiorum
D.

longiori

longioribus
Ab.

longiore

longioribus

Alguns adjectius tenen un comparatiu irregular (més avall). D’altra banda els adjectius acabats en -eus, -ius i -uus presenten un comparatiu analític (magis + l’adjectiu en grau positiu) com el de les llengües romàniques:

  • idoneus: magis idoneus
  • egregius: magis egregius
  • arduus: magis arduus

El complement del comparatiu

El complement del comparatiu, format pel segon terme de comparació, es pot construir de dues maneres:

  • En el mateix cas que el primer terme de comparació i introduït per la conjunció quam.
    Dies longior est quam nox. ‘El dia és més llarg que la nit’.
  • En ablatiu sol (sobretot quan el comparatiu apareix en nominatiu o acusatiu):
    Dies longior est nocte. ‘El dia és més llarg que la nit’.

Comparatiu amb valor intensiu

Si el comparatiu no té segon terme de comparació el seu valor resta intensiu i es pot traduir amb l’ajut d’adverbis com ‘massa, bastant, força’. Ex:

Senectus est natura loquacior. ‘La vellesa és per naturalesa massa xerraire‘.

El superlatiu de superioritat

El superlatiu de superioritat també es forma amb un sufix específic -issimus -a -um.

arrel de l’adjectiu positiu + -issim- + terminacions dels temes en -o/-a (2a/1a decl.)

Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d’una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del superlatiu de superioritat és sempre igual:

  • el sufix de comparatiu (-issim-) s’afegeix a l’arrel de l’adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-/-a-, -i-),

    longus –a –um —> long-issim-
    fortis -e —> fort-issim-
    ingens ingentis –> ingent-issim-
  • a continuació s’hi afegeixen les terminacions pròpies dels adjectius de tres terminacions (amb el N. masc. sg. en -us):

longissimus -a -um

sing.
pl.
masc.
fem.
neutre
masc.
fem.
neutre
N.

longissimus

longissima

longissimum

longissimi

longissimae

longissima
V.

longissime

longissima

longissimum

longissimi

longissimae

longissima
Ac.

longissimum

longissimam

longissimum

longissimos

longissimas

longissima
G.

longissimi

longissimae

longissimi

longissimorum

longissimarum

longissimorum
D.

longissimo

longissimae

longissimo

longissimis

longissimis

longissimis
Ab.

longissimo

longissima

longissimo

longissimis

longissimis

longissimis

Formacions particulars:

  • Els adjectius amb l’arrel acabada en -er fan el superlatiu amb el sufix -rimus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).

    • Ex: pulcher pulchra pulchrum –> pulcherrimus -a -um (amb r doble!)

  • Els adjectius formats amb el sufix -(i)lis fan el superlatiu amb el sufix -limus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).

    • Ex: facilis -e –> facillimus -a -um (amb l doble!)
alguns comparatius i superlatius irregulars
positiu
comparatiu
superlatiu
bonus -a -um melior melius optimus -a -um
magnus -a -um maior maius maximus -a -um
malus -a -um peior peius pessimus -a -um
paruus -a -um minor minus minimus -a -um

El superlatiu absolut

Quan el superlatiu no porta complement es tradueix amb el superlatiu català, amb l’adverbi ‘molt’ + l’adjectiu o amb l’article + l’adverbi ‘més’ + l’adjectiu:

‘Lèsbia és bellíssima‘.
Lesbia pulcherrima est. ‘Lèsbia és molt bella‘.
‘Lèsbia és la més bella‘.

El superlatiu relatiu

Quan el superlatiu porta un complement es tradueix amb la construcció formada per l’article + l’adverbi ‘més’ + l’adjectiu. El complement de superlatiu es forma de diverses maneres:

  • Amb genitiu sol:
    Lesbia pulcherrima omnium mulierum est. ‘Lèsbia és la més bella de totes les dones’.
  • Amb la preposició ex + ablatiu:
    Lesbia pulcherrima ex omnibus mulieribus est. ‘Lèsbia és la més bella de totes les dones’.
  • Amb la preposició inter + acusatiu:
    Lesbia pulcherrima inter omnis mulieres est. ‘Lèsbia és la més bella entre totes les dones’.

Continua la lectura de Adjectius: grau comparatiu i superlatiu →

I LUDI ROMANI

General, , , , , , ,

El dia 9 de desembre, des del Departament de Cultura Clàssica i el Departament de Castellà vam fer els I Ludi Romani de l’Ins Olivar Gran de Figueres.

Els alumnes de Llatí de 4ESO van realitzar unes proves relacionades amb el món clàssic romà: jocs de l’Antiga Roma, activitats sobre déus, ubicar monuments romans en un mapa, endevinalles, vestimenta, pentinats, sobre l’exèrcit…

A totes aquestes activitats, van venir a jugar-hi els alumnes de 2ESO, conduïts des del Departament de Castellà per la professora: Núria Tello.

Aquí teniu un vídeo amb algunes de les fotos de la jornada:

https://drive.google.com/file/d/0B5H0Ioa6PI7pTEVhdEpmNVVfTU0/view?usp=sharing

Aquí en teniu algunes opinions:

  • “Los juegos romanos fueron espectaculares, divertidos y a la vez competitivos.”
  • “Yo aprendí más de esta manera que si hubiera estudiado del libro.”
  • “Me gustó mucho experimentar nuevas actividades relacionadas con un tema distinto. Es una forma divertida y educativa de aprender diferentes fiestas y culturas.”
  • “Se han esforzado mucho los de 4º, se lo han currado y todo estaba bien hecho y decorado.”
  • “Pasaba el tiempo volando y, a la vez que aprendías cosas romanas, te relacionabas con gente nueva y haces nuevas amistades.”
  • “Me parece buena idea que los alumnos de cuarto de la ESO sean los organizadores en vez de los profesores, ya que así podemos relacionarnos con otra gente.”
  • “Los disfraces y la decoración, en general, estaban muy bien, se notaba que había mucho trabajo detrás.”
  • “Todos los juegos los puntúo con un 10.”

Moltes gràcies a tothom que hi va col·laborar.

Montse Giménez, professora de Llatí de l’Institut Olivar Gran de Figueres.

 

HI TORNEM! AMB LA 1ª DECLINACIÓ

General, Llengua, , ,

AVE ALUMNI!

Ben tornats al Bloc de Clàssics Olivar! Des de l’Institut Olivar Gran de Figueres us donem la benvinguda al nou curs escolar!

I començarem amb la 1ª Declinació llatina.

Us deixo enllaços d’exercicis i teoria per a poder practiar!

captura3

 

La declinació llatina (viquipèdia)

Teoria 1ª declinació XTEC (aquí)

Viccionari: 1ª Declinació en llatí (aquí)

Exercicis per a fer en línia:

Exercicis de la UB (aquí)

Més exercicis (cliqueu aquí)

 

HORACI

cultura, Llengua, , , , , , , , , ,

1218457487650_fQuint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d’Itàlia, en una família humil. El seu pare era llibert, però es va esforçar per donar la millor educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d’August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas. A més d’una profunda amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat.

Continua la lectura de HORACI →

Sant Valentí

cultura, Història, Mitologia, , , , ,
Sant Valentí – 14 febrer
Valentí de Roma

Sant Valentí, del llatí Valentinus (derivat de valens, “valent”) és el nom d’un sant màrtir que, probablement morí cap a l’any 270 a Roma, durant el regnat de l’emperador Claudi II el Gòtic. Celebrat el 14 de febrer, la seva personalitat s’ha confós amb les d’altres figures, com un llegendari bisbe de Terni, Valentí de Terni que, en realitat no existí. Valentí de Roma és venerat com a sant en diferents confessions cristianes.

Diu la llegenda que era un metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, tot i que això estava prohibit per l’emperador Claudi II, qui considerava incompatible la carrera de les armes amb la familiar. L’emperador, llavors, n’ordenà l’execució: fou colpejat amb pals i pedres i, finalment decapitat entre el 269 i el 273, fora de les muralles, a la vora de la via Flamínia.

La festa de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I, fixant-se a l’Església catòlica el 14 de febrer: el mateix dia se celebraven el sant màrtir romà i el bisbe de Terni. (més informació aquí)

Cupido (Eros en la mitologia grega)

Cupido o Cupid fou una deïtat romana, i de manera similar als déus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la Mitologia hindú. Se’l fa responsable dels amors i les passions dels mortals.[1]

Continua la lectura de Sant Valentí →

Carnestoltes en Llatí

cultura, Història, , , , , , , ,

El nom habitual amb què es coneixia aquesta festa als Països catalans era ‘carnestoltes’. De fet, el terme ‘carnaval’ es  documenta en català per primer cop al segle XIX. Prové de l’italià carnevale, i aquest de l’antic carnelevare, compost de carne ‘carn’ i levare ‘llevar’, i, per tant, ‘carnaval’ significa ‘llevar la carn’. El nom ‘carnestoltes’, en canvi, el tenim documentat des de mitjans del segle XI. És un compost del substantiu carnes i de tollitas, participi analògic del verb tollo ‘treure’, i significa, per tant, ‘carns tretes’. Fixem-nos que l’etimologia ens indica que aquest dia les ‘carns estan tretes’, és a dir,  que el carnestoltes no era pas ‘el darrer dia que es podia menjar carn abans de la quaresma’, com defineix el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, sinó el dia en què s’inicia l’abstinència. [més informació: Sàpiens: medievalistes en bloc]

L’origen del carnestoltes o carnaval:

Continua la lectura de Carnestoltes en Llatí →

Nadal en Llatí

cultura, Història, , , , , , ,

  • Comencem amb una famosa cançó tradicional de nadal en llatí, l’Adeste Fideles (aquí trobareu la lletra en llatí i la seva traducció en castellà).

Adeste Fideles

Lletra en català “ADESTE FIDELES”

  • Felicitacions de Nadal i Any Nou en llatí:

* Felix Nativitas!

* Felix finis anni!

* Gloria in excelsis.

* Puer natus est.

  • Pax hominibus bonae voluntatis (Pau als homes de bona voluntat)
  • Natale hilare et Fastum Annum Novum (Bon Nadal i Feliç any Nou)
  • Laetum festum nativitatis et annum novum faustum felicem vobis precor (Enmig de l’alegria de la festa del Nadal i un feliç any nou i pròsper per a vosaltres)

dibuix

  • Les Saturnals (Saturnalia) van ser una festa romana dedicada al déu Saturn, que se celebraven cada any el dia 17 de desembre.
  • Orígens del nadal (article)
  • L’origen del nadal (article)
  • Consells per donar un toc “saturnal” a les festes de Nadal.
  • Nadales en llatí.