EMPÚRIES
Montse Gimenez i Dani Ferrer, docents de Llatí de l’INS Olivar Gran, Figueres.
Del 22 al 26 de febrer de 2026 l’alumnat de 2n de batxillerat ha fet el viatge final d’etapa a Atenes, Grècia.
Un viatge cultural i ple de contrastos.
Acompanyats per una guia local, la Roula, vam explorar els barris del centre de la ciutat, la plaça Syntagma, el canvi de guàrdia davant del Parlament. També ens va guiar per l’Acròpolis, el Partenó i el Temple de Zeus, submergint-nos en la història clàssica. Vam observar les magnífiques Cariàtides, que més endavant vam veure els originals en el Museu de l’Acròpolis.
També vam visitar el Museu Arqueològic i l’estadi Olímpic.
L’alumnat va tenir temps per passejar pels Jardins Nacionals i el barri de Monastiraki i Plaka, a més de gaudir de les vistes des del cim Lykavittos durant la posta de sol.
Amb el metro, vam anar fins a Mikrolimano, a la zona del Pireu, on vam gaudir d’un dia fantàstic al costat del mar Egeu.
Una experiència enriquidora per tancar l’etapa de batxillerat!
Ευχαριστώ, Αθήνα! [Efjaristó, Athína] “Gràcies, Atenes”
Viatge a Tarragona de l’alumnat del Batxillerat Humanístic
INSTITUT OLIVAR GRAN – FIGUERES
Els dies 16, 17 i 18 de desembre l’alumnat del batxillerat humanístic de l’Institut Olivar Gran de Figueres vam fer un viatge per conèixer de primera mà les ciutats romanes de Bàrcino i Tàrraco.
El matí del primer dia vam visitar el Laberint d’Horta, un jardí històric de l’antiga finca de la família Desvalls, d’estil neoclàssic. L’alumnat va fer un joc de pistes on havia de trobar diverses imatges, escultures i textos amagats als jardins.
Seguidament, vam baixar al centre de Barcelona i, amb l’ajuda d’un dossier que havien d’anar emplenant, vam descobrir Bàrcino, la Barcelona romana. El recorregut començava a la plaça de la Vila de Madrid i s’acabava a l’estàtua del General Prim, al parc de la Ciutadella. I al vespre ja vam arribar a Tarragona.
L’endemà, vam fer el recorregut de la ciutat romana de Tarragona, Tàrraco, al matí i a la tarda vam anar al Museu Arqueològic de Tarragona, on l’alumnat de 2n de batxillerat ens feia de guies explicant unes obres d’art.
El dimecres, vam visitar els monuments extramurs de Tàrraco: la Torre dels Escipions, la Vil·la romana dels Munts a Altafulla, la pedrera del Mèdol i l’aqüeducte de les Ferreres.
Ha sigut un viatge fantàstic, ple d’experiències i aprenentatges.
Visca les Humanitats i carpe diem!
View this post on Instagram
Montse Giménez, docent de Llengua i Cultura Llatines de 2n de batxillerat de l’Institut Olivar Gran de Figueres
Praeteritum facit futurum (El passat fa el futur)
Dues alumnes de 4t d’ESO A, Júlia Barrionuevo i Hiba Chentouf, han estat guardonades amb el primer premi del “certamen a favor de la cultura clàssica”, organitzat des de l’ICE Dolors Condom i la Universitat de Girona. Hi havien presentat el pòster Praeteritum facit futurum. Nos pro cultura classica (El passat fa el futur. Nosaltres a favor de la cultura clàssica).
Enhorabona!
El jurat del Certamen d’eslògans a favor de la cultura clàssica ha valorat per unanimitat premiar l’eslògan amb el missatge Praeteritum facit futurum de Júlia Barrionuevo i Hiba Chentouf de l’INS Olivar Gran. Els membres del jurat destaquen que aquest missatge aplega l’essència de la resta de propostes presentades pel que fa a l’encoratjament de l’estudi de la cultura clàssica en pro d’una formació de qualitat.
El Premi es lliurarà el 27 de juny de 2022 al Claustre de la Facultat de Lletres a les 18:00h.
Enhorabona a les alumnes i al docent per participar en aquest projecte de promoció de la cultura clàssica entre alumnes.
Mantua me genuit, Calabria rapuere, tenet nunc
Parthenope: cecini pascua, rura, duces.
«Màntua em va engendrar, els calabresos se’m van emportar, ara em té la Partenopea; vaig cantar les pastures, els camps, els cabdills»
Epitafi de Publius Vergilius Maro. Traducció Mª Àngela Villalonga i Vives, Catedràtica de Filologia Llatina de la Universitat de Girona

P. VERGILI MARONIS AENEIDOS LIBER PRIMVS
Arma virumque canō, Trōiae quī prīmus ab ōrīs
Ītaliam, fātō profugus, Lāvīniaque vēnit
lītora, multum ille et terrīs iactātus et altō
vī superum saevae memorem Iūnōnis ob īram;
multa quoque et bellō passūs, dum conderet urbem, 5
inferretque deōs Latiō, genus unde Latīnum,
Albānīque patrēs, atque altae moenia Rōmae.
Mūsa, mihī causās memorā, quō nūmine laesō,
quidve dolēns, rēgīna deum tot volvere cāsūs
īnsīgnem pietāte virum, tot adīre labōrēs 10
impulerit. Tantaene animīs caelestibus īrae?
Urbs antīqua fuit, Tyriī tenuēre colōnī,
Karthāgō, Ītaliam contrā Tiberīnaque longē
ōstia, dīves opum studiīsque asperrima bellī,
quam Iūnō fertur terrīs magis omnibus ūnam 15
posthabitā coluisse Samō; hīc illius arma,
hīc currus fuit; hōc rēgnum dea gentibus esse,
sī quā Fāta sinant, iam tum tenditque fovetque.
Prōgeniem sed enim Trōiānō ā sanguine dūcī
audierat, Tyriās olim quae verteret arcēs; 20
hinc populum lātē regem bellōque superbum
ventūrum excidiō Libyae: sīc volvere Parcās.
Id metuēns, veterisque memor Sāturnia bellī,
prīma quod ad Trōiam prō cārīs gesserat Argīs—
necdum etiam causae īrārum saevīque dolōrēs 25
exciderant animō: manet altā mente repostum
iūdicium Paridis sprētaeque iniūria fōrmae,
et genus invīsum, et raptī Ganymēdis honōrēs.
Hīs accēnsa super, iactātōs aequore tōtō
Trōas, rēliquiās Danaum atque immītis Achillī, 30
arcēbat longē Latiō, multōsque per annōs
errābant, āctī Fātīs, maria omnia circum.
Tantae mōlis erat Rōmānam condere gentem!
Vix e conspectu Siculae telluris in altum
vela dabant laeti, et spumas salis aere ruebant, 35
cum Iuno, aeternum servans sub pectore volnus,
haec secum: ‘Mene incepto desistere victam,
nec posse Italia Teucrorum avertere regem?
Quippe vetor fatis. Pallasne exurere classem
Argivom atque ipsos potuit submergere ponto, 40
unius ob noxam et furias Aiacis Oilei?
Ipsa, Iovis rapidum iaculata e nubibus ignem,
disiecitque rates evertitque aequora ventis,
illum expirantem transfixo pectore flammas
turbine corripuit scopuloque infixit acuto. 45
Ast ego, quae divom incedo regina, Iovisque
et soror et coniunx, una cum gente tot annos
bella gero! Et quisquam numen Iunonis adoret
praeterea, aut supplex aris imponet honorem?’
Talia flammato secum dea corde volutans 50
nimborum in patriam, loca feta furentibus austris,
Aeoliam venit. Hic vasto rex Aeolus antro
luctantes ventos tempestatesque sonoras
imperio premit ac vinclis et carcere frenat.
Illi indignantes magno cum murmure montis 55
circum claustra fremunt; celsa sedet Aeolus arce
sceptra tenens, mollitque animos et temperat iras.
Font: https://www.thelatinlibrary.com/
REFERÈNCIES
Acomiadem un curs atípic… el curs 19/20 amb confinament, classes virtuals i salutacions diferents!
Per a l’alumnat que seguirà amb el Llatí i la cultura clàssica (fent el Batxillerat Humanístic) us recomano uns enllaços interessants per a poder practicar i aprendre llengua i cultura durant l’estiu:
DECLINACIONS
VERBS
LÈXIC
SINTAXI
ENLLAÇOS D’INTERÈS
• http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/lingua/lingmarc.htm
• http://luduslitterarius.net/
• http://www.latinedisce.net/Exercises.latin?latin=428014
• http://almacendeclasicas.blogspot.com.es/
• http://iessapostol.juntaextremadura.net/latin/recursos.html
• http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/_comun/eshome.php
• http://www.culturaclasica.com/ejercicios/ejercicios.htm
JOCS I ALTRES
• http://luduslitterarius.net/vocabulario/reus.html
• http://almacendeclasicas.blogspot.com.es/2014/08/puzzle-domus-romana.html
• http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/4_manual/esmn12ca5.php
SELECTIVITAT
https://www.instagram.com/docentllati/
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l’ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona. La colònia tenia el nom complet de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino (IVL· AVG· FAV· PAT· BARCIN·, com es pot veure escrit en una làpida conservada al Museu d’Història de Barcelona). Iulia Augusta denota que es trobava sota l’auspici de la família imperial dels Júlia Augusta. [per saber-ne més Bàrcino]
Mireu-vos aquest vídeo:
També podeu veure una reconstrucció en 3D:
I altres enllaços d’interès:
Bàrcino, un passeig per la Barcelona romana


Mireu-vos les informacions següents:
Per què Brutus va matar Juli Cèsar? resposta aquí (Revista Sàpiens)
Aquest vídeo és de la sèria Roma (HBO) i representa, d’una manera força fidedigne, l’assassinat de Juli Cèsar:
Aquest altre ens ensenya uns discursos de Bruto i Marc Antoni:
Aquí també hi ha una versió més sui generis de la mort de Juli Cèsar a partir d’un joc de consola “Assassins Creed”
Mireu-vos els enllaços següents:
_________________________________
ALTRES: Cert, o mitja mentida? Les llegendes urbanes sobre l’antiga Roma