Arxiu de la categoria: Mitologia

Viatge de Llatí: Tarraco (part II)

cultura, estructures, General, Història, Llengua, Mitologia, , , , ,

Després de la nostra visita a Barcino, vam dirigir-nos cap a Tarragona per conèixer Tarraco, la ciutat romana, la capital de província, la ciutat on durant un parell d’anys hi va viure l’emperador Octavi August…

Vam anar a dinar i a la tarda vam començar la primera de les visites que ens organitzava Auriga Serveis Culturals:

Després ja vam anar cap a sopar a l’hostal on ens allotjàvem i l’endemà, dijous 24 de gener,  vam fer tota la ruta romana dels afores de Tarraco:

I per la tarda vam anar a visitar el MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) que està situat al Tinglado 4 perquè l’edifici on es trobava estarà uns anys amb obres:

I quan vam acabar la nostra visita, ja vam tornar cap a Figueres.

Va ser un viatge on vam aprendre moltíssim!

 

Montse Giménez, professora de Llatí de l’Ins Olivar Gran de Figueres.

 

 

Iniciem un nou curs!

cultura, General, Història, Mitologia

Benvinguts al nou curs escolar 18/19!

Aquest any, tornarem a treballar els continguts de Cultura Clàssica, en general, i de Llatí, més concretament, des del bloc “Clàssics Olivar”.

Com ja molts de vosaltres sabeu, també ens podeu seguir a través del nostre Twitter: https://twitter.com/classicsolivar

Per començar, us proposem que feu un petit qüestionari per veure com portem els coneixements de Cultura Clàssica enguany:

Continua la lectura de Iniciem un nou curs! →

LES SIRENES

General, Mitologia, , , , , , , ,

Les sirenes (en grec antic Σειρηνα) són éssers mitològics de l’antiguitat que viuen al mar. Les sirenes de la mitologia grecoromana són meitat dona i meitat au rapinyaire, aquestes atreien els navegants amb el seu cant.

Qui eren?

Són filles del déu riu Aqueloo, no s’acaba d’aclarir qui era la seva mare, si era la musa Melpómene, Terpsícore o Calíope.  El número varia segons les versions; en un principi eren dos, Agláope i Telxiope, més tard van ser afegides Teles, Redne, Molpe, Pisínoe, Parténope, Leucosia i Ligia. Vivien a les costes sicilianes.

 

512px-odysseus_sirens_bm_e440_n2

Continua la lectura de LES SIRENES →

Sant Valentí

cultura, Història, Mitologia, , , , ,
Sant Valentí – 14 febrer
Valentí de Roma

Sant Valentí, del llatí Valentinus (derivat de valens, “valent”) és el nom d’un sant màrtir que, probablement morí cap a l’any 270 a Roma, durant el regnat de l’emperador Claudi II el Gòtic. Celebrat el 14 de febrer, la seva personalitat s’ha confós amb les d’altres figures, com un llegendari bisbe de Terni, Valentí de Terni que, en realitat no existí. Valentí de Roma és venerat com a sant en diferents confessions cristianes.

Diu la llegenda que era un metge romà que es va fer sacerdot i que casava els soldats, tot i que això estava prohibit per l’emperador Claudi II, qui considerava incompatible la carrera de les armes amb la familiar. L’emperador, llavors, n’ordenà l’execució: fou colpejat amb pals i pedres i, finalment decapitat entre el 269 i el 273, fora de les muralles, a la vora de la via Flamínia.

La festa de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l’any 498 pel papa Gelasi I, fixant-se a l’Església catòlica el 14 de febrer: el mateix dia se celebraven el sant màrtir romà i el bisbe de Terni. (més informació aquí)

Cupido (Eros en la mitologia grega)

Cupido o Cupid fou una deïtat romana, i de manera similar als déus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la Mitologia hindú. Se’l fa responsable dels amors i les passions dels mortals.[1]

Continua la lectura de Sant Valentí →

El mite de Perseu

Mitologia, , , , , , ,

Aquesta setmana, amb els alumnes de 4ESO hem treballat el mite de Perseu. Per fer-ho més interessant, aquests dies mirarem la pel·lícula “Fúria de Titans” i compararem què ens diu el mite i que surt a la pel·lícula. El millor treball el penjarem al nostre bloc!

Us deixo el tràiler per anar fent boca!

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cfk-eagYt9Q[/youtube]

Les Muses

Mitologia, , , ,

Amb els de 4 d’ESO estem parlant d’elles, les Muses.

Les Muses són les divinitats que inspiren les arts de l’escriptura i la música, filles de Zeus i Mnemosine. El nombre definitiu de Muses es va establir en nou, cadascuna de les quals inspirava i protegia un gènere diferent. Malgrat que l’origen del seu culte va ser la Pièria, prop de l’Olimp, finalment es van situar al Parnàs, la muntanya en la qual s’assentava el santuari de Delfos, en ser associades al culte d’Apol·lo.

El Parnàs de Nicolas Poussin, Museo del Prado, Madrid.
El Parnàs de Nicolas Poussin, Museo del Prado, Madrid.

Aquí teniu un fragment de la pel·lícula Hercules de Disney (1997) on apareixen les Muses (tot i que aquí només n’hi ha cinc!).

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0ZlZDIqJfPg[/youtube]

Venus… i alguns dels seus amors (en l’art)

General, Mitologia, , , ,

Algunes imatges dels quadres més representatius de les històries d’amor de Venus.

Els de 4ESO n’han estat buscant algunes.

Us en deixem un tastet!

Venus, Vulcà i Mart. Tintoretto, 1555 Alte Pinakothek, Múnich, Flag of Germany.svg Alemania
Venus, Vulcà i Mart. Tintoretto, 1555. Alte Pinakothek, Múnich.

 

venusmarte
Venus i Mart, Sandro Botticelli, 1483. National Gallery, Londres.

 

Venus i Cupido. Peter Paul Rubens, 1611. Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid.
Venus i Cupido. Peter Paul Rubens, 1611. Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid.

O per exemple un quadre del pintor figuerenc Salvador Dalí, que el podeu trobar aquí: Venus i cupidells:

www.salvador-dali.org/cataleg_raonat/fitxa_imprimir.php?obra=161

Venus

General, Mitologia, , , ,

Avui, amb els de 4ESO hem parlat sobre Venus i el seu naixement.

Venus, dea de l’amor, filla del déu Urà, assassinat pel seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l’obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no representa el moment del naixement de la dea, sinó que mostra l’arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja d’una de les illes que tradicionalment se li dediquen, com Xipre, Pafos o Citera. La dea és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors.

A l’esquerra, apareixen els primers dos personatges de l’obra. Un d’aquests és Zèfir (déu del vent de l’oest); al seu costat, hi ha Cloris (que significa ‘pàl·lid’). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. També s’ha identificat amb Aura, dea de la brisa. Zèfir i Cloris, fortament abraçats, simbolitzen la unió de la matèria i l’esperit. Al seu voltant, cauen roses, flors que, segons la llegenda, després es convertiran en éssers.

gran.jpg

El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli. Està realitzat en tremp sobre tela. Va ser pintat entre el 1482 i 1486, i actualment es troba a la Galleria degli Uffizi, de Florència

 

Més informació: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_naixement_de_Venus

https://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_(mitologia)

http://blogarteehistoria.blogspot.com.es/2014/03/comentario-de-el-nacimiento-de-venus.html

http://sdelbiombo.blogia.com/2015/030501-analisis-y-comentario.-el-nacimiento-de-venus-botticelli..php