Arxiu de la categoria: General
Viatge de final d’etapa a Itàlia (4ESO)
Diumenge, 7 de maig
Ha arribat el gran dia!
Eren les 19.30h de la tarda estàvem tots ben nerviosos col·locant les maletes a l’autobús i acomiadant-nos dels nostres familiars. Ens esperava una llarga nit, abans d’arribar al nostre destí vam fer una parada a l’àrea de servei de Montpellier, per sopar, eren les 23.00h de la nit i poca gent havia pogut dormir.
Dilluns, 8 de maig
La segona parada va ser a l’àrea de servei de Mònaco a les 3.00h de la matinada , tots ben cansats vam haver de baixar i estirar cames. Quan em vaig despertar de nou ja era de dia, i de seguida vam arribar a l’estació de servei de Pisa, allà vam esmorzar i vam tornar a pujar al bus direcció a la Torre de Pisa. A l’arribar, vam comprovar que la torre estava inclinada, ens vam posar a fer les típiques fotos que fa un turista quan hi va, i vam comprar quatre records.
Continua la lectura de Viatge de final d’etapa a Itàlia (4ESO)
Adjectius: grau comparatiu i superlatiu
ELS GRAUS DE L’ADJECTIU
L’adjectiu pot aparèixer en tres graus de significació:
|
||||||||||||||||||||||||||
Els comparatius d’inferioritat i d’igualtat -igual que el superlatiu d’inferioritat- s’expressen en llatí per un procediment lèxic, com en català: mantenen la mateixa forma de l’adjectiu positiu però precedida d’un adverbi. El segon terme de comparació va en el mateix cas que el primer i és introduït per la conjunció quam:
| Dies minus longus est quam nox. | ‘El dia és menys llarg que la nit’. | |
| Dies tam longus est quam nox. | ‘El dia és tan llarg com la nit’. |
En canvi, el comparatiu de superioritat es forma normalment amb el sufix específic -ior -ius.
| arrel de l’adjectiu positiu + -ior- / -ius + terminacions temes en consonant líquida (3 decl.) |
Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d’una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del comparatiu de superioritat és sempre igual:
-
el sufix de comparatiu (-ior -ius) s’afegeix a l’arrel de l’adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-(>u)/-a-, -i-),
longus –a –um —> long-ior / long-ius fortis -e —> fort-ior / fort-ius ingens ingentis –> ingent-ior / ingent-ius
longior -ius
|
sing.
|
pl.
|
|||
|
masc.-fem.
|
neutre
|
masc.-fem.
|
neutre
|
|
| N. |
longior -Ø |
longius -Ø |
longiores |
longiora |
| V. |
longior -Ø |
longius -Ø |
longiores |
longiora |
| Ac. |
longiorem |
longius -Ø |
longiores |
longiora |
| G. |
longioris |
longiorum |
||
| D. |
longiori |
longioribus |
||
| Ab. |
longiore |
longioribus |
||
Alguns adjectius tenen un comparatiu irregular (més avall). D’altra banda els adjectius acabats en -eus, -ius i -uus presenten un comparatiu analític (magis + l’adjectiu en grau positiu) com el de les llengües romàniques:
-
idoneus: magis idoneus
-
egregius: magis egregius
-
arduus: magis arduus
|
El complement del comparatiu El complement del comparatiu, format pel segon terme de comparació, es pot construir de dues maneres:
Comparatiu amb valor intensiu Si el comparatiu no té segon terme de comparació el seu valor resta intensiu i es pot traduir amb l’ajut d’adverbis com ‘massa, bastant, força’. Ex:
|
El superlatiu de superioritat també es forma amb un sufix específic -issimus -a -um.
|
arrel de l’adjectiu positiu + -issim- + terminacions dels temes en -o/-a (2a/1a decl.)
|
Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d’una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del superlatiu de superioritat és sempre igual:
-
el sufix de comparatiu (-issim-) s’afegeix a l’arrel de l’adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-/-a-, -i-),
longus –a –um —> long-issim- fortis -e —> fort-issim- ingens ingentis –> ingent-issim- -
a continuació s’hi afegeixen les terminacions pròpies dels adjectius de tres terminacions (amb el N. masc. sg. en -us):
longissimus -a -um
|
sing.
|
pl.
|
|||||
|
masc.
|
fem.
|
neutre
|
masc.
|
fem.
|
neutre
|
|
| N. |
longissimus |
longissima |
longissimum |
longissimi |
longissimae |
longissima |
| V. |
longissime |
longissima |
longissimum |
longissimi |
longissimae |
longissima |
| Ac. |
longissimum |
longissimam |
longissimum |
longissimos |
longissimas |
longissima |
| G. |
longissimi |
longissimae |
longissimi |
longissimorum |
longissimarum |
longissimorum |
| D. |
longissimo |
longissimae |
longissimo |
longissimis |
longissimis |
longissimis |
| Ab. |
longissimo |
longissima |
longissimo |
longissimis |
longissimis |
longissimis |
Formacions particulars:
-
Els adjectius amb l’arrel acabada en -er fan el superlatiu amb el sufix -rimus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).
- Ex: pulcher pulchra pulchrum –> pulcherrimus -a -um (amb r doble!)
|
||||||||||||||||||
|
El superlatiu absolut Quan el superlatiu no porta complement es tradueix amb el superlatiu català, amb l’adverbi ‘molt’ + l’adjectiu o amb l’article + l’adverbi ‘més’ + l’adjectiu:
El superlatiu relatiu Quan el superlatiu porta un complement es tradueix amb la construcció formada per l’article + l’adverbi ‘més’ + l’adjectiu. El complement de superlatiu es forma de diverses maneres:
|
Continua la lectura de Adjectius: grau comparatiu i superlatiu
BARCINO
El passat dimarts, 21 de març, vam anar a Barcelona amb els alumnes de Llatí de 4ESO i 2BAT de l’Ins Olivar Gran de Figueres.
La visita va consistir a veure què i com era la ciutat romana de Barcino, el nom complet de la qual era: COLONIA IULIA AUGUSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO.
Aquí teniu un vídeo sobre la reconstrucció en 3D de Barcino:
I LUDI ROMANI
El dia 9 de desembre, des del Departament de Cultura Clàssica i el Departament de Castellà vam fer els I Ludi Romani de l’Ins Olivar Gran de Figueres.
Els alumnes de Llatí de 4ESO van realitzar unes proves relacionades amb el món clàssic romà: jocs de l’Antiga Roma, activitats sobre déus, ubicar monuments romans en un mapa, endevinalles, vestimenta, pentinats, sobre l’exèrcit…
A totes aquestes activitats, van venir a jugar-hi els alumnes de 2ESO, conduïts des del Departament de Castellà per la professora: Núria Tello.
Aquí teniu un vídeo amb algunes de les fotos de la jornada:
https://drive.google.com/file/d/0B5H0Ioa6PI7pTEVhdEpmNVVfTU0/view?usp=sharing
Aquí en teniu algunes opinions:
- “Los juegos romanos fueron espectaculares, divertidos y a la vez competitivos.”
- “Yo aprendí más de esta manera que si hubiera estudiado del libro.”
- “Me gustó mucho experimentar nuevas actividades relacionadas con un tema distinto. Es una forma divertida y educativa de aprender diferentes fiestas y culturas.”
- “Se han esforzado mucho los de 4º, se lo han currado y todo estaba bien hecho y decorado.”
- “Pasaba el tiempo volando y, a la vez que aprendías cosas romanas, te relacionabas con gente nueva y haces nuevas amistades.”
- “Me parece buena idea que los alumnos de cuarto de la ESO sean los organizadores en vez de los profesores, ya que así podemos relacionarnos con otra gente.”
- “Los disfraces y la decoración, en general, estaban muy bien, se notaba que había mucho trabajo detrás.”
- “Todos los juegos los puntúo con un 10.”
Moltes gràcies a tothom que hi va col·laborar.
Montse Giménez, professora de Llatí de l’Institut Olivar Gran de Figueres.
LES SIRENES
Les sirenes (en grec antic Σειρηνα) són éssers mitològics de l’antiguitat que viuen al mar. Les sirenes de la mitologia grecoromana són meitat dona i meitat au rapinyaire, aquestes atreien els navegants amb el seu cant.
Qui eren?
Són filles del déu riu Aqueloo, no s’acaba d’aclarir qui era la seva mare, si era la musa Melpómene, Terpsícore o Calíope. El número varia segons les versions; en un principi eren dos, Agláope i Telxiope, més tard van ser afegides Teles, Redne, Molpe, Pisínoe, Parténope, Leucosia i Ligia. Vivien a les costes sicilianes.
EMPÚRIES – Sortida 2BAT
Som els alumnes de Llatí de 2n de Batxillerat i el divendres 14 d’octubre de 2016 vam anar a les Ruïnes d’Empúries a fer l’Itinerari Literari “La paraula al vent” del Camp d’Aprenentatge del Museu Arqueològic de Catalunya.
A l’arribada, vam veure un petit documental sobre les ruïnes d’Empúries, des dels inicis de l’arribada dels foceus i fins al desplegament estratègic de l’exèrcit romà per fer front a Anníbal en la Segona Guerra Púnica.
Ens vam centrar en la visita a la ciutat romana i al museu, ja que nosaltres som alumnes de Llatí.
Vam observar la muralla, i cada cop que paràvem en un lloc determinat, llegíem un text ja preparat a classe sobre el lloc on érem. Aquí teniu les referències als fragments que vam llegir:
- Titus Livi, Història de Roma, XXXIV, 9, 1-10
- Petroni, Satiricó, 49
- Sèneca, Cartes a Lucili, LVI, 1-2
- Ciceró, Catilinàries, I, 1
- Marcial, Llibre d’espectacles, 27 i 5
Vam visitar les domus romanes, les termes, l’amfiteatre… I en el museu, davant el mosaic d’Ifigènia vam llegir l’últim text: Eurípides, Ifigènia a Àulide, versos 1216-1232.
Per últim, una visita obligatòria a l’estàtua d’Esculapi, on la guia ens va explicar qui era i què representava.
Aquesta visita ens ha ajudat a fer més palpable tot allò que estem aprenent sobre la vida, els costums i la història dels nostres avantpassats, els romans.
Alumnes de Llatí de 2BAT
Ins Olivar Gran – Figueres
La paraula en el vent: Itineraris històricoliteraris a Empúries
HI TORNEM! AMB LA 1ª DECLINACIÓ
AVE ALUMNI!
Ben tornats al Bloc de Clàssics Olivar! Des de l’Institut Olivar Gran de Figueres us donem la benvinguda al nou curs escolar!
I començarem amb la 1ª Declinació llatina.
Us deixo enllaços d’exercicis i teoria per a poder practiar!
La declinació llatina (viquipèdia)
Teoria 1ª declinació XTEC (aquí)
Viccionari: 1ª Declinació en llatí (aquí)
Exercicis per a fer en línia:
Exercicis de la UB (aquí)
Més exercicis (cliqueu aquí)
Fins al setembre!
La domus romana
La casa romana (en llatí domus) fou l’habitacle típic de l’antiga Roma, ben conegut gràcies a l’anomenada Casa del Menandre (pel nom d’un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l’Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d’espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
De tota manera, la seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia, on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia, ja que es tractava d’una ciutat residencial dels patricis, la gent benestant de Roma. Les classes pobres (la plebs) vivien en cases de pisos anomenades insulae. [més informació aquí]
Parts d’una casa romana, domus:
