Category Archives: General

ELS ALUMNES DE 5è VISITEN COMRÀDIO

Ahir dia 1 d´abril  la classe de 5è amb la Mon i la MariLuz  vam anar a visitar la ComRàdio.

Ens van ensenyar totes les instalacions i com funciona la ràdio per dins.

Vam gravar dos programes,   si voleu escoltar-los el dia 20 d`abril s’emet el primer  i el dia 27 d’abril  el segon programa,   l’hora d’emissió és de 20:00 a 20:30. El dial de ComRàdio és el 91.0 a BARCELONA.

Us podeu baixar els programes des d’aquesta adreça electrònica : diguescom@comradio.cat

La web de ComRàdio és: www.ComRàdio.com

I ara us expliquem el més emocionant : vam veure en VICTOR  d’ OT , i el vam veure cantar en directe , vam parlar amb ell i ens vam fer fotos. És molt simpàtic i altíssim.

 KARIMA I SUMAYA

 

MÉS POEMES

EL PENYAL D’IFAC

 

penyon_ifac.jpg

 

Preciós és el Penyal d’Ifac

que a la comunitat valenciana trobaràs.

 

Una gran massa de roca

és rodejada d’aigua blava i neta

 tota silenciosa,

les onades podràs escoltar.

 

Unes obres estaven fent

i paralitzades estaven perquè

un paisatge natural la Generalitat vol fer

perquè bonic és.

SUMAYA

 

 

 

 

HOMENATGE A LA FAGEDA D’EN JORDÀ

 

fageda-den-jorda.jpg

Alguns nens i nenes de cinquè hem estat estudiant un poema molt bonic de Joan Maragall que es diu “La Fageda d’en Jordà” , si no l’heu llegit mai us recomanem que cliqueu  sobre la  foto  , ja que a nosaltres ens ha agradat molt. En aquesta poesia es descriu un bosc que està situat a prop d’Olot,  nosaltres hem fet uns poemes describint altres llocs.   Aquí en teniu una mostra …

 

EL CASTELL DE PENYÍSCOLA

castell-de-penyiscola.jpg

 

 Saps on és el Castell de  Penyíscola?

Si vas pels volts de Castelló, al costat del mar,

hi trobaràs un mar gran i profond

 com mai cap més n’hagis trobat al món

un blau com d’aigua endins, profond i clar

el blau del Castell de Penyíscola.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi apoc a poc;

compta els seus passos al costat del mar:

s’atura i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d’aquest lloc profond,

i no pensa en sortir, o hi pensa en va:

és pres del Castell de Penyíscola,

nadador de la mar.

Oh companyia! Oh deslliurant platja !

Dunia

 

 VILLOSLADA DE CAMEROS

  423_casa_rural_vista-villoslada-desde-atras.jpg

Saps on és Villoslada de Cameros ?

Si vas pels volts de la Rioja, al nord d’Espanya

trobaràs un indret verd i inmens

com mai cap més n’hagis trobat al món:

un verd com fulles tendres, inmens i natural;

el verd de Villoslada de Cameros.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi a poc a poc;

compta les mirades en la gran quietud:

s’atura, i no sent res , i està perdut,

en el silenci d’aquest lloc inmens,

i no pensa en marxar, o hi pensa en va :

és pres de Villoslada de Cameros,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia ! Oh deslliurant presó !

Rayana

 

 

RODOLLINS, RODOLLINS

Volem aprendre a pronunciar bé el so ll , per això hem fet uns rodolins amb paraules que continguin aquesta lletra. Si voleu aprendre amb nosaltres només heu de llegir i esforçar-vos en pronunciar bé,  a alguns ens costa una mica però és molt divertit.

nens-jugant-palla.JPG

Aquesta canalla

sempre juga sobre la palla.

Gayatri

 

A l’escola hi havia un aldarull

i es va formar un embull.

Joice

 

Amb el mall

es trenca el metall.

Rafat

 

L’aigua de les ampolles

té moltes bombolles.

Joice

 

En Lluís

té el cabell molt llis.cadell.jpeg

Karima

 

El meu cadell

té forta la pell.

Sohaib

 

Si voleu podeu fer vosaltres algun “rodollí”, us animeu ?

ELS DOS HÀMSTERS

siberian-hamsters-671jpg.jpeg

Hi havia una vegada dues hàmsters. Una de les hàmsters es deia Flor i l’altre Mimi.

Les dos s’ho passaven molt bé juntes però cadascuna tenia la seva propietària. La propietària de la Mimi es deia Nerea i la de la Flor es deia Ikram, també les dues nenes eren amigues.

Aquests només és el començament d’aquesta història encara no sabeu el que els esperarà, ara us explicaré la història de la Mimi.

Un dia la Nerea va anar a un teatre que es deia Liceu, perquè la Ikram li havia regalat una entrada per al concert.

Quan va acabar el concert va arribar la mala notícia. La Mimi havia mort.

La Nerea va plorar dia i nit sense parar.

Ara us explicaré la història de la Flor.

Tot va començar en un dia d’estiu quan l’ Ikram va anar al Marroc de vacances per veure a la seva família.

Quan van passar dos mesos l’ Ikram va decidir tornar de les vacances però en una ciutat que es diu Rabat va morir la Flor.

Ikram i Nerea

El colibrí i la noia, un amor inseparable.

Entre la gent del poble dels Ciriguano, que viuen als altiplans, hi havia dues noies que un dia van sentir el cant, aflautat i dolcíssim , del colibrí. Era un cant tan melodiós i tant sentit, que una de les dues noies se’n va enamorar sense remei.

– M’hi casaria de bon grat! -va dir la noia enamorada.

I se’n va anar a trobar-lo i li va declarar el seu amor. El colibrí va estar molt content i se la va endur a casa seva, al mig del bosc. Però la casa era tan petita, tan remenudeta, que no hi havia lloc per a la noia. Aquesta , desilusionada, se’n va tornar al seu poble.

La seva germana li va dir:

– Què et passa ?

– No passa res -i se’n va anar plorant a la seva habitació.

Va plorar i plorar durant setmanes. De sobte va sentir una veu.

– Qui ets ?

– Sóc la teva fada madrina. Què et passa ?

-Que m’he enamorat d’un colibrí.

-No ploris, pensa que sempre estaré amb tu.Crida’m amb aquest xiulet màgic i jo vindré quan em necessitis.

Va passar el temps però la noia encara estava enamorada, no podia oblidar al colibrí. La seva mare estava molt preocupada perquè la noia es passava el dia a la finestra.

La noia tenia el desig d’anar-se’n amb el seu amor . El colibrí en aquell temps estava molt trist . La noia va recordar que tenia el xiulet màgic de la fada madrina, llavors el va bufar i de cop i volta va aparèixer la fada.

– Que vols ?

– Podries concedir-me tres desitjos ?

– D’acord.

– El primer desig és que pugui estar amb el meu amor, el segon que sigui com ell de petit i el tercer que canti com ell de bonic.

La fada madrina li va concedir els tres desitjos i la noia i el colibrí van viure feliços per sempre més.

Joice Gaybor Muyulema

colibri1.jpeg

EL LLADREGOT DESPISTAT

Hi havia una vegada una nena ,el seu pare li va comprar una nina que feia por, però a la nena li agradava molt. Per la nit, en les notícies van dir que tanquessin totes les portes i finestres amb pany i clau perquè s’havia fugat un home molt perillós de la pressó.

La nena va escoltar algú que caminava . . .

I quant va obrir la finestra per veure qui era ,el lladregot la va segrestar i la va portar a una casa espantosa ,la nena es va espantar molt .

Despres d´uns dies el lladregot va demanar 5.000.000 euros per deixar lliure a la nena.

Si la gent del poble no podia pagar els diners el lladregot llençaria a la nena al mar perquè se la mengesin els taurons.

El delinquent va tancar a la nena en una habitació amb clau, però el delinquent era molt despistat i va fer una copia de la clau i se la va a deixar a l´habitació on estava la nena.

Quan el lladre se’n va anar la nena va agafar la clau i va marxar i al delinquent el va agafar la polícia .

lladre.jpeg

 

Autors: Evelyn, Ikram i Bryan

ELS GERMANS DE FOC

Una vegada hi havia un noi que tenia uns cabells llargs fins els peus.El seu pare tenia una mansió més gran que un castell, es deia Undertaiker .Vivia en una tomba , tenia un germà que es deia Kane, el Monstre Vermell.

Els dos germans eren lluitadors de Pressing Cacht i feien màgia. Quan entraven al ring sortia foc pels quatre costats, tothom quedava enlluernat, ningú no veia res .

Quan sortien al carrer es calava foc per on passaven.

Si algù volia apagar el foc venia el Monstre Vermell a menjar-se’ls i així per tota la vida.

Avergonit

undertaker.jpeg

AUTORS: Azhar and Dennis

LA MANSIÓ DEL TERROR

Hi havia una vegada una mansió que estava en venda. La casa estava al costat d´un cementiri. Algunes persones deien que un home va viure en aquella casa i que algú el va matar.

Una noia que es deia Vanessa la va comprar.

Després d´uns dies la noia va escoltar un soroll i va veure una ombra. Va anar rapidament a veure qui havia i no va veure a ningú.

La noia tenia molta por ,després va pensar que eran imaginacions seves.

Es va anar a dormir ,va escoltar el soroll d´una porta i uns crits que venien de la sala d´estar .

La Vanessa va anar corrents cap a la sala d´estar i no va veure a ningú .Llavors va decidir sortir de la casa per anar al poble, però per anar al poble tenia que travessar el bosc .Va anar corrents el mès ràpid que va poder , i ningú la va tornar a veure.

Algunes persones diuen que el fantasma de l´home que va viure en aquella casa la va matar i que segueix matant a més gent.

mansio.jpeg


AUTORES: EVELYN I KARIMA

PASSAT, PRESENT I FUTUR.

Al passat les construccions de la Rambla del Raval eren lletges. Abans utilitzaven materials com els totxos. Les façanes no eren boniques perquè estava tot trencat i molt brut. Vivia poca gent, tenien poc menjar i per això no podien arreglar l’edifici, tenien pocs diners. També tenien poca roba i la penjaven a les façanes.
raval.png

En aquests moments les construccions de la Rambla són més boniques. Avui s‘utilitzen materials més bonics que els totxos, les façanes són boniques perquè està tot nou i molt net, L’edifici de l’hotel és molt bonic.

p1120617beb0.jpg

D’ aquí un temps l’edifici de la Rambla, a la nit, serà molt brillant com els estels. També serà molt més bonic que al passat.

hotel3.jpg

SUMAYA