Hi havia una vegada, en un hivern molt allunyat del nostre, una casa on hi vivien un pare, una mare, un fill i una filla. El pare era fuster i es deia Pep, la mare trevallava en una botiga de roba i li deien Mari, però en realitat es deia Maria, el fill tenia 8 anys i es deia Jan i de gran volia ser un gran fuster com el seu pare el Pep. La seva germana, la Sílvia volia ser botiguera com la seva mare, la Mari. Així en un dimecres qualsevol, el Pep va marxar a la feina, la mare va porta a la Sílvia i a en Jan a l’escola.
Després va marxar com sempre a trevallar i un cop dit i un cop fet els nens quan van arribar a casa amb la seva mare, es van posar a fer el pessebre com cada any. Al cap d’una estona van berenar i va arribar el pare, també van muntar els llums de Nadal, van sopar, i aleshores se’n van anar a dormir.
L’endemà al matí es van trobar el tió, però estava una mica estrany aquest any. La Sílvia li va dir al seu germà en Jan:
– No trobes que el tió està una mica estrany, Jan?
– Sí – va contestar en Jan- Sí que està una mica estrany.
I tots dos van dir:
-Li falta un ull, també li falta una pota, falta la barretina.
La Sílvia li va dir:
-Jan i sí li dibuixem, que et sembla?
-Sí, però primer li hem de dir a la mare.
-Ep,ep,ep Jan també li falta la boca!
La mare li va dir a la Sílvia i en Jan, que sí que podien pintar tot el li faltava. Quan va arribar el pare aquella nit van tenir molts regals en Jan i la Siĺvia i aquell any s’ho van passar molt bé per Nadal.
I un cop dit un cop fet en Pep, la Mari, la Sílvia i en Jan van dir tots plegats:
-Fins l’any que ve!!!!!!!!!!!
IRIS VILA SOLE
