EL SALVA NENS

L’altre dia vaig caure de la bici, em vaig fer mal al genoll i vaig començar a plorar, però de cop vaig sentir que ja no em feia mal. Vaig veure una mena d’animal estrany, que estava just davant meu curant-me la ferida:

-Ets un “Salva nens”?

Ell  amb el cap va fer que sí, però se’n va anar de seguida. Quan vaig arribar a casa li vaig preguntar a la mare, què era un “Salva nens”:

– Mare, mare que és un “Salva nens”?

Ella no va respondre res, però al cap d’una estona, va anar a agafar un llibre, es titulava “el Salva nens” i em va començar a explicar què era  un “Salva nens”:

-Quan jo era petita com tu, estava nedant a la piscina, quan un nen em va intentar ofegar i de cop, quan ja estava al terra de la piscina, em va rescatar una mena d’animal, el seu cap era igual, igual com el d’un dofí!:

-Com el que m’ha curat a mi!!

 Sorpresa la meva mare va continuar:

– Peró, no tenia aletes… Tenia ales! Quasi com les d’una àliga. També tenia quatre potes ben àgils i petites, quan el vaig tocar, la seva pell era suau però a la vegada llefiscosa, els seus ulls eren grossos i atents a qualsevol perill, d’orelles no en tenia però ho sentia tot, la seva dificultat és que no sap distingir els crits de quan els nens juguen de quan estan en perill.En el  fons és amable, però quan sent un crit ho deixa tot i se’n va a rescatar a qualsevol nen:

– Mare, com és que ho sent tot si no té orelles?

– Són coses que no se saben fill meu.

I ara ja sé que es un “Salva nens”.

IRIS MIRÓ ROS