EL PETIT PRÍNCEP
Ja heu fet l’obra de teatre i ens sentim alleujades, tranquil·les, relaxades, satisfetes, contentes, felices i hem gaudit molt amb la vostra interpretació. Ja queden enrere els nervis dels dies abans, que si encara falten coses pel decorat, repassar les cançons, el vestuari, assajar els finals d’escena, el maquillatge, la música, els llums… però tot ho van fer; també heu seguit els nostres consells: interpretar el personatge, parlar amb veu alta i a poc a poc, cantar entonant i estar callats quan no actuàveu.
Ara, ens agradaria que cada un de vosaltres, expliqués la seva vivència com actor, quan s’han obert les cortines i tu ja no eres tu, sinó : el petit príncep, l’aviador, la guineu, el rei, la rosa , el geògraf … Què has sentit mentre feies l’obra? Estaves nerviós o tranquil? T’ha agradat el teu personatge? Tenies vergonya? T’ha passat alguna anècdota amb el vestuari o mentre actuaves? Creus que ha sortit bé? Quins comentaris o reaccions heu vist o sentit per part dels companys, mestres o pares?
En fi, suposo que tindreu moltes coses per explicar. Esperem els vostres comentaris
Recordeu sempre: L’essencial és invisible als ulls, només hi veiem bé amb el cor.
Hola!!!
Crec que l’obra ens va sortir molt bé. Quan es van obrir les cortines vaig agafar una vergonya terrible, però quan vaig anar actuant ja no en tenia.
Jo feia 2 personatges un no m’agradava gens que era el de pija, en canvi el d’àliga em va encantar, em sentia molt millor sense talons, vestit, sense moure la cintura…
En fi em va agrdar molt tot el procés i actuar i crec que ens va sortir bé i que els alumnes i els pares els hi va agradar molt .
ADÉU I BON ESTIU!!!