La identificació

Al llarg de la pel·lícula nosaltres, espectadors, ens identifiquem amb l’Antoine. Vivim al seu costat les seves penes, les dificultats, les injustícies i també les alegries. En definitiva, compartim les seves emocions. Això és així en gran mesura per com filma Truffaut el personatge: sempre molt a prop d’ell, seguint-lo amb moviments de càmera, sense abandonar-lo mai. Del moviment frenètic al rotor als llargs tràvelings cap al mar. També recordem amb gran intensitat el seu rostre: a la classe (quan els pares van a l’escola per renyar-lo), quan estan al cinema amb el René, al furgó policial, al final…

A més a més d’escriure sobre les emocions de l’Antoine i com les vivim, també ens podem plantejar quin moment ens agradaria viure i compartir amb l’Antoine, o què podria ajudar l’Antoine en els moments difícils. Què li diríem o què faríem si fóssim, com el René, amics seus?

3 Respostes a “La identificació”

  1. Moha(cervantes) Diu:

    Per què li donen bufetades a l’Antoine? A mi no m’agrada.

  2. valentina Diu:

    Jo en algunes parts en sentia identificada amb l´ Antoine.
    Jo si fos la seva amiga li ajudaria molt i intentaria posar-me en el seu lloc.
    M´ agradaria molt ser l´ amiga d´ el.

  3. Jordi Diu:

    Pateixo per la bofetada del pare a la porta de la classe (Sara, Liam)
    Estic amb ell quan s’escapa (Boris, Lucia)
    Jo quan sent discutir els seus pares (Jorge)
    M’agrada el moment de l’atracció que gira, és un instant de felicitat de l’Antoine (Dani)
    És emocionant quan la policia el porta amb la furgoneta i veiem la cara de tristesa de l’Antoine i que li cauen les llàgrimes. La música en aquell moment dóna més informació perquè dóna més emoció (Roc, Karli, Dana)
    Resulta dur quan se’n va al reformatori (Albert B)
    La felicitat de quan veu el mar (Karli, Arnau)

    Alumnes de Els Xiprers

Deixa una resposta