Els quatre-cents cops, de François Truffaut (1959)

El dia 4 de febrer els alumnes de l’Escola Cervantes, l’Escola Els Xiprers, l’Escola Espronceda, l’Escola Mestre Morera, l’Escola Riera de Ribes i l’Institut Fort Pius assisteixen a la projecció d’Els quatre-cents cops de François Truffaut (1959) a la Filmoteca de Catalunya.

En el diàleg posterior a la projecció van sorgir molts temes, es van comentar seqüències, plans, elements narratius, formals i emocionals. A continuació recollim alguns dels comentaris per si voleu prosseguir el diàleg al bloc!

Els 400 cops, de François Truffaut

4 Respostes a “Els quatre-cents cops, de François Truffaut (1959)”

  1. valentina Diu:

    Quina emoció en va donar anar a la filmoteca i mai l´ oblidare a més van fer nous amics i graciès a la Nuri i la Laia van aprendre moltissin..
    Valentina Mestre Morera

  2. Alex Diu:

    Quina passada!!!
    Els quatre-cents cops és una pel·lícula que m’ha arribat al cor per la seva preparació, per les seves imatges, en fi per tot el que té, és una pel·lícula que encara que la vegis quatrecentes vegades no et cansa de veure-la com van dir la Laia i la Núria.
    Gràcies François Truffaut per la teva maquíssima pel·lícula la veritat ès que m’ha agradat moltííssim

    Alex CEIP Mestre Morera

  3. Jordi Diu:

    Mig, mig perquè era repetitiva però alhora entretinguda (Boris, Raul, Roc))
    Em va agradar molt perquè el personatge està molt ben creat, es podria pensar que existeix (Dani)
    Em va agradar molt pels moviments de càmera, la música i el blanc i negre (Joan)
    M’agradava la història (Karli)

    Alumnes de Els Xiprers

  4. Jordi Diu:

    M’agrada com està feta però la història no (Lucia)

    Lucia (Els Xiprers)

Deixa una resposta