Escola Mestre Morera 2009-2010

El Dijous 22 d’octubre el Pep ens va ensenyar a utilitzar la càmera: ens vam dividir en dos grup i un grup va anar amb la Isabel i l’altre es va quedar  amb el Pep.  El Pep ens va ensenyar com utilitzar la càmera i ens va ensenyar a utilitzar el focus i el zoom i com podíem utilitzar el diafragma. També vam aprendre com podien posar l’ imatge que estem gravant més clara o més fosca.

Després van fer petits grup i havíem de fer plans a algunes persones que feien de models.

El Pep ens va explicar com col·locar la càmera  i com muntar el trípode y també com podien  posar el trípode amb la càmera per gravar. Ens va explicar que com el trípode té unes palanques que  que s’anomenen  “pastilles” i que serveixen per unir el trípode amb la càmera de la següent manera: al trípode  fiques les pastilles es queden dures i  baixes la  clavilla i ja està.  Ja tens muntat el trípode i la càmera.

També ens va explicar com podíem saber si la càmera esta ben posada.  Ens va mostrar que la càmera a baix té una rodona i, a dins, una altra rodona més petita. Quan la rodona petita està en el mig  és que la càmera està ben col·locada  i si està en un altre lloc és que no està ben col·locada .

Aquell dia, gràcies al Pep vam aprendre moltes coses sobre la càmera  que ens serviran molt.

Valentina i Cristian.

Ei, sóc el Pep. 
Ja us vaig dir que estava enamorat dels llibres.
És per això que em represento a mi mateix amb una fotografia de la meva biblioteca.
He procurat que hi hagi colors molt diversos, però que siguin càlids. Així descric la meva personalitat.
D’altra banda, volia que al fons els llibres estiguessin desenfocats, per a que sembli que la biblioteca no s’acaba mai.
Aquest és el meu somni: una biblioteca no s’acabi mai, amb tots els llibres que s’han publicat i que es publiquen,
i fins i tot amb tots els que es publicaran.
Ens veiem a classe!
PD: les vostres fotos i els vostres comentaris són una passada. Demostreu tenir una gran sensibilitat.

La meva foto l´he fet desde molt lluny perquè el que jo volia era que es veiés la profunditat de la meva foto i els diferents tons verdosos dels arbres. Jo crec que la meva foto té  dues coses en comú es que la reixa té unes línies que semblen que mai acaben i el color que dona llum el sol fa que sigui color daurat. Els meus companys em van ajudar a escollir l’ enquadrament per fer-hi la foto. Jo volia fer-me els meus peus però m´ho vaig pensar millor.

Una de les coses que més m’agrada és descobrir a la vida quotidiana moments especials. Gràcies a la fotografia aquests moments es poden captar i aquí en tenim un per a mi: una classe buida esperant que arribin els nens i les nenes i un raig de llum que es cola per la finestra i es reflecteix al terra com qui no vol la cosa.

I és que al tercer pis no tenim gaire sort amb les goteres i la pintura de les parets, però crec que tenim una llum fantàstica!!

Em sento molt identificada amb aquesta foto perquè sóc mestra i també perquè m’encanta veure com la llum canvia i com va transformant les coses.

Espero que us agradi!

L’Enquadramente està bé. El cotxe és negre i els colors dels arbres m’agraden.

He tingut molta concentració els altres companys veien com feia la foto.  M´ha sorprés l´ombra

dels arbres i les fulles.   No té molta profunditat i m´ha agradat el reflex del cotxe.  A través

de la reixa es veu una mica el cel.  E l cotxe és un ferrari la especie de la roda m´agrada i

està bé aparcat.  La idea me la va donar el Marcos.

La meva foto l´he  fet de forma horitzontal perque vull que es vegui l´espessor i la preciositat del bosc de Collserola. Jo crec que és molt oberta i tranquila.

A la meva fotografia destaquen els verds clars i foscos , estic satisfet amb el color de la meva fotografia perquè el verd és el meu color preferit.

Les formes de la meva fotografia són simplement arbres verdosos i alts com torres, és clar,  alguns.

Considero que la meva fotografia no té gairé profunditat ja que preferenment m´he fixat nomès en un lloc , els arbres.

Jo m´havia proposat fer una fotografia de la natura i així ha estat.

La concentració la vaig tenir una mica despistada, al principi, però després em vaig concentrar totalment.

Els companys van estar actius i optimistes però a vegades ens despistàvem.

 Em va sorprendre la fotografia, ni jo m´imaginava què em sortiria així de bé . Em va quedar perfecte per a mi.

Hola! Jo ara us explicaré perquè i com he fet aquesta fotografia.

L´enquadrament l´he  fet aixi pequè jo volia enfocar aquesta part perquè,  on jo l´he pres,  hi havien molts graffistis  però aquest és el que més m´ha cridat l´atenció i per a mi esta molt bè  l`enquadrament i m´ha agradat molt .

Aquesta fotografia crida l´atenció pels seus colors cridaners i a més són molt bonics.

La fotografia té la forma d´un pot  de spray  sobre alguna cosa i com una lletra al seu costat.

Al principi, jo no sabia quina fotovolia fer però vaig decidir aquesta fotografia. Els meus companys  em van ajudar a triar per fer  una fotografia: en van dir  moltes pero jo vaig triar aquesta .

Jo em  vaig sorprendre  perquè va sortir tal i com jo volia  i això  em va agradar moltissim.

Jo vaig proposar-me fer   una foto amb colors cridaners, alegres , que criden l´atenciò perquè  jo no volia  que sigues  un a fotografia trista. Crec que he fet  el que m´he proposat.

Aquesta fotografia és molt espaciosa i continua pels costats , l´he escollit amb aquest ambient perquè em sento relaxada i desagoviada . M´agraden molt els pobles i les ciutats a la vegada  i té profunditat.

La veritat és que el que m´havia proposat fer l´ he complert  i estic molt orgullosa .

Vaig concentrar-me en la meva fotografia però els altres no tant.

M’ha sorprés molt la tranquilitat que em dóna.

Té uns colors molt bonics, verd, groc, salmó, etc.

M’agrada la meva foto.