Construint la nostra història
Continuem amb la nostra història!
Hem parlat de sentiments.
Hem parlat de què tenim en comú les persones que estem a l’Aula d’Acollida.
De sobta algú a imaginat un nen passejant tot sol… I si passeja per la muntanya tot sol?!
Per què passeja sol?
A partir d’aquesta imatge i d’aquesta pregunta ha sortit la nostra història.
Aquí teniu la versió escrita per la Ting:
Un nen viu amb el seu pare i el seu germà.
La seva mare viu en un altre país.
Ells han vingut des de molt lluny fa poc temps.
Encara no sap parlar català, per això no té amics.
Avui no ha anat a classe a l’institut.
El nen va per la muntanya tot sol, puja fins al cim de la muntanya per veure tota la ciutat.
Ell utilitza l’MP3 per escoltar música a les muntanyes.
Agafa un foto de la seva mare, la mira.
Ell ara està molt trist.
Cap al tard ell baixa de la muntanya.
Va a buscar al seu germà petit a la sortida de l’escola.
Agafen el metro fins a casa.
El seu pare està ara a la feina.
Li prepara el berenar i mengen junts.
Ell es posa a l’ordinador. Arriba el seu pare.
Al dia següent va a l’Institut…
Així l’ha vist la Yu:
Ell va anar a l’escola.
Ell va dubtar a la porta de l’escola.
El nen es va dirigir lentament cap a la muntanya.
Tan aviat com va veure un grup de nenes i nens jugant i rient molt feliços amb l’enveja els va mirar.
Després va baixar el cap i va caminar lentament cap al cim del turó.
Va veure dues noies assegudes parlant molt tranquil·les.
Ell també està molt tranquil, assegut en una cadira mirar el paisatge de Badalona.
Després d’un temps de la seva butxaca treu una foto de la seva mare.
No pot evitar vessar una llàgrima.
Deixa una resposta