Hem començat els Minuts Lumière.
En primer lloc hem visionant les vistes Lumière. Els germans Lumière van ser els inventors del cinema. Van començar a fer els primers films a partir dels seus coneixements fotogràfics. Van inventar el cinematògraf que permetia veure una sèrie de fotos que juntes creaven moviment. Acabava de néixer el cinema! Amb aquest aparell es podia filmar i projectar.
Les Vistes Lumière ens van descobrir el valor que pot tenir un pla, totes les coses que hi poden passar, com s’inicia i com es tanca. Filmaven plans de cinquanta segons: passat aquest temps, s’acabava la seva pel·lícula! Ens vam fixar en què triaven a l’hora de filmar, quan decidien començar a fer girar la manivela. Després de veure les vistes Lumière vam començar a pensar en els nostres possibles Minuts: idees amb coses quotidianes, la majoria professions, oficis, accions, espais de treball, transports… i d’alguna manera lligat amb allò que ens envolta.
La idea del minut s’ha de treballar amb temps anant a l’espai on volem gravar per veure les accions, la llum en diferents moments del dia, parlar amb les persones que volem que hi surtin, demanar permisos si cal gravar en espais com estacions, o fàbriques. Veure les possibilitats d’aquests espais, fer-ne fotos o vídeos i parlar-ne a classe amb els altres companys. La preparació del minut és la clau perquè l’atzar ens jugui a favor i gravem exactament allò que havíem pensat i si sorgeix alguna cosa més que enriqueixi el minut. Cal tenir en compte que sigui interessant tant per nosaltres com per a l’espectador. En algunes idees inicials l’acció era molt monòtona i observant l’entorn vam poder contemplar i descobrir altres accions més completes i vam decidir canviar d’enquadrament o redefinir l’acció. En la majoria de casos l’ambient formava part de la bellesa del minut. De fet, encara que tinguis les accions pensades per al teu minut, un cop estàs en el lloc, l’espai i les persones et donen més idees i quan fas la prova decideixes fer canvis valorant per exemple què queda fora de l’enquadrament, si hi ha elements que és interessant integrar, coses que en un primer moment potser no ens hi havíem fixat.
El desenvolupament del pla depèn de les accions, de l’enquadrament i també (i molt especialment) del moment que decidim pitjar el botó per començar. En aquest moment comences a tenir una mica de por, i per què aquesta por? Perquè en una mil·lèsima de segon et passen pel cap una sèrie de qüestions com per exemple: Em donarà temps en un minut de plasmar el que jo vull ? Sortirà tot bé ? Serè sorprès per algun imprevist? Abans de fer un Minut Lumière no t’imagines que puguis arribar a posar-te tan nerviós, ningú no s’espera arribar a patir aquestes sensacions… En el moment que has de rodar, et vas posant més i més nerviós, i és una experiència única, molt difícil d’explicar.
Decidir en quin moment començar i acabar és crucial, tot i que tant el director com l’ajudant de direcció poden “regalar” alguns segons depenent de l’acció (si creiem que és interessant per al minut). Durant el Minut no podem modificar cap paràmetre : enquadrament, profunditat de camp, llum, color, òptica.