YASMINA: preparació i filmació del minut
GRAFFITI
Doncs el minut em va venir al cap gràcies al meu germà. Vaig gravar un noi pintant un graffiti . La veritat és que això de gravar un minut i que no puguis fer proves ni res, preocupa una mica, però jo confiava en què sortiria bé. Estava una mica nerviosa perquè no sabia que la filmació costaria tant . Bé, el cap de setmana abans de rodar vaig anar a veure com pintaven i vaig acabar de decidir on posaria la càmera. De passada vaig filmar una mica per fer-me’n una idea. Sobretot el que més m’agradava del meu minut és que gravaria una acció que havia vist fer moltes vegades al meu germà i que jo mateixa havia fet quan l’havia acompanyat . És evident que em tocava molt de prop! Vaig creuar els dits i vaig esperar que sortís bé.
Després d’aquest procés, el passat dimarts dia 17, vaig anar a filmar al dipòsit del Pont de Vilomara. Un cop gravat em pensava que havia anat bé, però no sabia si em semblaria una mica avorrit. Pensava que els minuts dels meus companys eren més interessants i que hi havia més moviment o això creia. La veritat és que em va sortir com jo volia però em va ser difícil trobar l’angle d’enquadrament perquè depenent dels diferents angles el minut es veia de manera diferent
Estava una mica nerviosa perquè no sabia amb precisió si el minut sortiria com jo volia o no sortiria bé o passaria alguna cosa… però finalment crec que ha sigut una experiència molt bona. Per sort, no hi va haver cap problema amb el meu equip de rodatge i el minut té molta vida i transmet alegria perquè té colors molt vius. Per aquest motiu és diferent a tots els altres minuts.
desembre 14th, 2009 a les 12:15
Està molt bé filmar una acció i una persona que coneixes i tens ganes de filmar! És cert que, de partida, la teva idea de Minut Lumière tenia menys moviment, acció i transformació que altres. Una vegada a la localització, va estar molt bé com vas triar l’enquadrament, en funció del graffiti i de la llum, i també el fet que hi hagi dos nois pintant i es creuin. Finalment, es crea una relació molt interessant entre el so dels sprays i el so d’una avioneta: com si estigués pintant el cel (que no veiem), o com si el so del cel fos el propi del graffiti!
gener 26th, 2010 a les 12:10
yasmina! que foto mas guapa la de los graffitis m’encantaa xD