KELLY: preparació i filmació del minut
Al principi volia gravar a la pizzeria del poble, però quan vaig anar a demanar permís em van dir que no. Llavors vaig triar la meva segona opció que era gravar la parada del bus del parc del Pi, on només es veuria quan la gent baixa del bus. Els professors em van dir que anés a fer fotos i a demanar quan arribava el bus i quin dia baixava més gent. Em van dir que el divendres el matí, ja que hi havia mercat i després vaig fer fotos. Però com que hi ha un fanal que ens tapava el bus, vaig agafar un conus i el vaig posar una mica més endavant perquè pougués parar una mica més enrere. Al meu grup hi havia la Clara, l’ Aina, la Sonia, la Maria i l’Oriol.
De tota manera, el meu minut lumière no va anar com jo vaig pensar que aniria. A les 8 del dematí vaig a anar a la plaça del Pi. Vam començar a plantejar on podia col·locar la càmera i al final la vaig posar a sota de la vorera on es podia veure l’autobús i la gent que baixava. Vam començar a preparar la càmera i vaig ordenar a la Maria i l’Oriol que quan l’autobús vingués em fessin un senyal per començar a gravar. Ja havíem posat la cinta i al minut següent veig que l’Oriol em comença a fer un senyal i vaig prémer el rec. En aquell moment estava molt nerviosa. Anava venint l’autobús i em vaig adonar que a dins només hi havia una persona. Quan ja havia baixat la persona per sort meva i del minut veig que el conductor baixa i comença a mirar el motor. Aquesta acció va donar vida al minut i es va crear expectació i cert suspens. Definitivament, ha quedat molt bé.
desembre 14th, 2009 a les 12:16
Filmar el primer Minut Lumière de tot el grup no és fàcil, però tu i tot l’equip vau treballar molt bé: crec que us vau guanyar amb la vostra feina la “sort” que el conductor baixés de l’autobús per revisar el motor! L’enquadrament és impecable: està fet de manera que veiem sencer l’autobús i les línies del terra com volies. A més a més, abans que el conductor baixi de l’autobús, mira uns diaris (o alguna cosa semblant) a l’interior, augmentant la sensació de suspens! També és interessant que el pla s’obri amb la senyora i el nen: com si a l’arribar l’autobús es passessin el relleu del pla. Primer els mirem a ells, després a l’autobús. Felicitats! Finalment, després dels dubtes inicials, la tria del Minut Lumière va ser molt encertada. Al bloc de l’IES Sobrequés han publicat les seves idees de Minuts Lumière i n’hi ha un d’un “pizzaiolo”: esperem a que el publiquin al bloc, a veure si s’assembla al que havies imaginat tu!
gener 26th, 2010 a les 11:50
Si aixó que es baixi algú del bus…xDxD