RASPALLANT
Després de veure el minut ens vam adonar que ho podríem haver fet diferent:
Com per exemple que la Mercè, la mestra, s’hagués posat en un altre lloc o també hagués estat bé que els nens s’haguessin esverat més, estaven molt tranquils i quiets, parlaven molt poc.
Però no tot és negatiu també hi va haver coses bones com per exemple que el treball en equip va ser molt bo, ens vam entendre molt bé entre nosaltres.
També va quedar bé que aparegués el gos a mig el pla.
Ens hagués agradat poder-lo veure just després de gravar-lo.
Isaac i Musa
ARRIBA EL TREN
Quan el tren estava en el punt que havíem decidit, li vaig picar fluix a l’espatlla a en Damià perquè comencés a gravar.
Em va agradar perquè en 1 minut vam tenir temps que el tren parés i tornés a marxar.
Quan l’hem vist he pensat que l’enquadrament va quedar molt bé. Vam saber triar-lo bé. Jo crec que està bé perquè es veia que el tren ve d’un cantó i va anant cap al mig de la pantalla.
En quan el so, m’hagués agradat que es sentís més gent parlant, i el so dels ocells. També seria més interessant si baixés o pugés més gent.
Júlia
A l’arribar a l’estació, ens vam trobar que uns homes tallaven l’herba i els hi vam haver de demanar que si podrien parar quan vingués el tren i ens van dir que sí. Quan vam acabar de filmar els hi vam donar les gràcies.
Quan la Júlia em va picar l’espatlla, em vaig posar nerviós i vaig clicar tres cops REC.
Després de veure el vídeo, per mi ja estava com m’havia imaginat i m’ha encantat.
Damià
ENTREM, SEIEM I MENGEM
Ens va costar molt trobar l’ enquadrament perquè volíem que es veiés quasi tot el menjador.
Hi havia nens i nenes molt trapelles que segur que no varen escoltar quan els hi vàrem dir que no miressin a la càmera.
Era difícil trobar l’ iris i el final el varen trobar però l’exterior que es veia per les finestres va quedar cremat.
Entre tots dos vàrem triar la llum i l’enquadrament, ens vam posar d’acord, tot i que vam discutir perquè tots dos volíem fer de càmera. Al final vam decidir que en Guillaume portava els auriculars, la Jordina gravava i controlava el temps i en Mohamadou aguantava la perxa amb el micro.
El minut va quedar molt bé, llàstima que el carrer va quedar una mica cremat.
Jordina i Guillaume
POLLANCRES A TERRA
A l’hora de muntar l‘equip de so, vam tenir un problema i és que quasi ens cau la càmera a terra quan el que aguantava la perxa va estirar massa el cable del so, per acostar-se al camp de pollancres.
Pensem que el temps estava ben calculat i justament va passar el que volíem que passés, veure caure els dos arbres.
Trobem que l’imprevist del cotxe al final afavoreix al nostre minut i marca més l’acabament del minut.
Gravar el minut és una activitat que val la pena de fer, hi ha d’haver molta preparació al principi però un cop està tot muntat passa volant.
Nina Busquet i Lemba Anaya
RECOLLIDA DE PORCS
Va ser un dia que ens vàrem aixecar ben d’hora per gravar el minut a Parlavà. Parlavà està situat a la comarca del Baix Empordà a prop de Rupià i Torroella de Montgrí. De Bordils a Parlavà hi ha 12,3 km i en cotxe tardes 19 minuts en arribar-hi.
Vàrem arribar a la granja a un quart de nou. Mentre esperàvem el camió vam tenir temps de preparar l’equip de rodatge i de parlar amb en Joan, l’amo dels porcs.
El que volíem gravar era quan els porcs sortien del portal, veure que l’ascensor els pujava al camió i que els altres porcs s’esperessin, però els següents porcs es van desviar cap a un altre lloc i només veiem un porc que entra i surt del pla.
Estem satisfets del que hem gravat, va ser divertit i el minut de gravació passa molt ràpid.
Manel i Víctor
EL PATI
Trobo que va ser molt divertit gravar el minut. Sobretot em va agradar fer de sonidista, ja que ho vaig escoltar tot pels auriculars.
Quan vam començar a gravar, no hi havia gaire moviment. Al final ja ni havia molt més. La mala sort és que quan vam parar de gravar van marcar un gol. M’hagués agradat, per què era el que havíem previst.
És difícil calcular quin és el millor moment per començar a gravar.
Maria
CLASSIFICACIÓ D’ÀRIDS
El dia del rodatge estàvem molt emocionades per fer el nostre Minut ja que no n’’havíem gravat mai cap..
Creiem que va estar bé la idea del nostre minut perquè hi ha molta gent que no ho ha vist mai.
El dia que vam anar a “Àrids del Ter” i ens van explicar com funcionava vam pensar que estaria bé de gravar el camió descarregant i en un minut tindríem temps, de què el camió buidés tota la sorra, l’inconvenient era que no es veien les pedres com pujaven per la cinta, era impossible poder-ho veure.
Carla i Zorana
GOS NET
Ens va agradar l’enquadrament triat perquè es veia molt bé el gos i la veterinària.
Després de veure’l com ha quedat, hem vist que tot i que es veia poca estona com l’assecava amb l’assecador s’ha pogut veure i ens pensàvem que potser no hi hauria temps. Tot i haver parlat amb la veterinària ens era difícil preveure la durada del bany.
Pensem que hagués estat millor que durés una mica més, però ja sabem que només pot durar un minut. També hagués quedat bé que es veiessin més coses de la botiga però era inpossible.
Estem satisfetes!
Ariadna i Laura M.
PLUJA DE PEDRES
Vam buscar aquest enquadrament, perquè es veien caure les pedres seleccionades segons la grandària i feia molt de soroll.
Va ser difícil trobar l’enquadrament idoni. Ens van recomanar que ens poséssim lluny perquè les pedres que queien no ens toquessin.
Abans de començar estàvem molt nerviosos ja que una vegada gravat el minut no es podia repetir. Era difícil saber en quin moment havíem de començar i pensem que vam començar una mica massa aviat perquè just quan acabava el minut començaven a caure moltes més pedres
El que ens va sortir bé va ser el so que anava de fluix a fort i quan veus per primera vegada el minut no saps de què és aquell soroll tant fort.
Al fons hi havia sorra molt fina que anava caient a poc a poc però en el minut no es veu perquè era molt lluny
Quan vam acabar ens vam sentir molt relaxats, ja estava gravat el nostre minut .
David i Yosra
