PAS, GALOP I TROT

El divendres, 12 de setembre, vam gravar el meu minut Lumière. Va anar molt bé, vaig tenir molta sort perquè hi havien molts cavalls entrenant, i quan un passava davant de la càmera es veia un moviment espectacular.

Les coses no van anar anat com jo havia pensat, vam filmar-ho en una altra pista diferent perquè a l’altre no hi havia ningú! Ens vam haver de moure molt perquè, segons en quin lloc ens posàvem no hi havia profunditat de camp, però al final vam trobar un lloc on es veia molt bé!

Segons en Nil, que feia de so se sentien molt els cavalls mentre passaven pel costat del micro. Llàstima que els mosquits van ser molt empipadors!

El divendres 3 de desembre, quan vam visionar tots els minuts Lúmiere, juntament amb la Meritxell, vam veure que veia molt el terra i no hi havia gaire cel i el color de la imatge era una mica massa clar.  Teo

TALLAR  TRONCS

El divendres, 19 de novembre, a la una, vam sortir a gravar 2 minuts. El primer va ser el de la Teo i després el meu.

Vaig començar buscant el pla que es veiés com tallaven els troncs, com pujaven per la cinta, com queien i també que es veiessin els cotxes, al fons per on passa la carretera.

En Max feia de càmera i la Teo de so.

Vaig descobrir que aquest dia feien una altre feina, tallaven amb la “motoserra”.

Li vaig demanar que si podia fer les diferents feines, però ens costava entendre’ns i no vaig recordar de dir-li que no mires a la càmera.

Estic content del meu minut perquè em va sortir com volia i com l’havia preparat.

Em vaig entendre molt bé amb l’equip.

Quan el vaig veure tot estava com volia, però el so estava era mica fort per tot el soroll que hi havia.  Nil

A  NETEJAR-SE

Anar a gravar a Càrniques Juià, ha estat molt bé, perquè molta gent no ho coneix per dins, com és la higiene i la desinfecció que han de fer.

És una activitat que no s’imaginen tot el que han de fer els treballadors per netejar-se abans de tocar la carn.

Hem hagut de posar la càmera a una alçada i un angle on es poguessin veure els treballadors que baixen unes escales, com es netegen les botes, les mans i com es desinfecten.

No ha sigut gens fàcil perquè era la primera vegada que hi anàvem i hi van haver problemes amb la càmera.

Vam ser uns privilegiats perquè ens van ensenyar Càrniques per dins.

Va ser una sortida molt interessant.

Després de mirar-nos en calma tots els minuts, hem vist que el so estava petat, o sigui passant dels màxims, també el pla estava una mica tort, tot això va passar segurament perquè vam haver de muntar molt ràpid, ja que les persones a qui havíem de gravar tenen un horari i no podíem fer-los entrar tard. Vam tenir poc temps per preparar l’equip i comprovar-ho tot. Vam comentar que si el minut hagués començat amb el pla buit s’hagués generat una mica de sorpresa, però tot i així trobo que el minut m’ha quedat molt bé. Tomàs

PERFORANT LA VORERA

El divendres, 19 de novembre ,vam preparant-se els de l’equip de gravació i vam tirar cap a la carretera.

Vaig triar des de on el volia fer, vaig fer l’iris, el balanç de blanc, i tot el que s’ha de fer per gravar. Al cap d’una estona vam començar a gravar, el minut va ser fantàstic, i no s’hagués realitzat sense l’equip de gravació, va quedar d’alló més bé.

Hem de recordar que abans de començar a gravar tots els de l’equip han d’estar preparats i pendents dels moment que comencem. Adrià

OBRES A LA SÈQUIA VINYALS

El 19 de novembre, a 2/4 de 4 vam gravar el meu Minut Lumière.

Vam tenir algunes dificultats perquè havia plogut i vam quedar enfangats, i a més a més l’Arnau sempre passava per a on hi havia més fang. També vam tenir problemes amb el trípode perquè el marge que hi havia feia menys de mig metre i no hi cabia gaire bé. Si ho haguéssim gravat des del terra no s’hagués vist bé, i a més a més no podíem perquè hi havia un camió que cada vegada descarregava les pedres al mig del camí, i encara ens hagués aixafat. Jo en principi volia gravar quan treien la terra del rec, però com que ens vam esperar uns quants dies més per veure si feien alguna cosa més interessant i vam veure que sí, doncs vam decidir de gravar com posaven les pedres, que pesaven al menys 150 kg, en els marges del rec.

El trípode el vam posar força baix perquè si no, no es veia bé, i em feia una mica de mal l’esquena. També vam esperar per començar a gravar a què passés alguna cosa més, i per sort va coincidir que passava un cotxe pel carrer i un home es va aturar al pont per veure què feien.

Una vegada vam tenir tots el Minuts Lumière gravats i muntats amb l’Adobe Premiere, els vam mirar amb la Meritxell, el passat 3 de desembre.

Abans de projectar-lo havíem de comentar a tots els de la classe com havia anat després la Meritxell i tots els que volien donaven la seva opinió.

Ens vam adonar que el sol ens enlluernava (tot i que era un dia força nuvolós) i que hagués anat més bé gravar una altra hora per no tenir el contrallum, s’hagués vist la imatge més nítida. També hauria estat bé acostant-se més a la màquina que treballa. El so va quedar molt bé. Olga

MUNYIR

Per anar a gravar el minut Lumière vam haver de matinar, perquè munyen al matí de dos quarts de vuit a les nou, i vam quedar a dos quarts de vuit.

El meu objectiu es va complir, perquè hi va haver temps de gravar la vaca que acabaven de munyir i la propera.

Com que l’espai era reduït vam haver de posar la càmera a un lloc alçat i petit que en prou feines hi cabia la càmera i el director.

Vam haver d’obrir el diafragma del tot perquè a primera hora del matí no hi ha gaire llum.

La filmació ha durat un minut i setze segons, i l’haurem de retallar del final.

Mentre estàvem muntant la càmera, les vaques no volien entrar, suposo que era perquè tenien por de nosaltres, i el pagès havia de picar-les amb un bastó perquè passessin. La llum no és gens bona, perquè n’hi havia molt poca i a més a més és una barreja de la dels fluorescents amb la natural. Crec que degut a això tampoc ha quedat bé els colors, es veu com blavós.

Després del visionat em van comentar que l’acció estava molt bé. Arnau

SERREM AMB EL FUSTER

Jo crec que ha sortit molt bé. Volia que es veiessin els cotxes passant però no hi podíem posar la càmera al costat de la porta perquè es veia molt cremat.

Em va agradar que es veiés com el fuster treballa amb dues màquines de serrar i això crec que ha quedat molt maco.

Després d’haver-lo vist crec que podia haver sortit encara més bé amb un altre enquadrament per evitar la llum era massa forta que entrava per la porta i es veia una part com cremat. També podia haver tancat la porta. Però tot i així per mi ha sortit bé. Roberto

DUNES DE BLAT

El dia 9 de Novembre vam anar a gravar a La Sala (Foixà) el minut Lumière on es veia un tractor com descarrega blat de Moro. Penso que va quedar molt bé, perquè en l’enquadrament que vam triar es veia el tractor i el gra com queia. Vam col·locar la càmera en aquell lloc perquè ens adonàrem de que si ens apropàvem al màxim hi hauria molta més acció.

Vam començar a gravar en el moment oportú perquè es veia com la màquina reculava, descarregava el blat i marxava.

El fet de rodar a dos quarts de quatre de la tarda va anar molt bé perquè nosaltres estàvem a dins del porxo i la llum era a fora, així vaig enquadrar bé el tractor i el fons, on hi ha la bàscula.

Si l’haguéssim gravat amb el mateix enquadrament que vaig fer la primera fotografia no hagués anat bé perquè la llum vindria de cara i no s’hagué vist bé.

En aquest minut vam poder anar tranquils, fer bé el balanç de blanc i triar millor la llum i l’enquadrament perquè va venir el tractor justament quan vàrem acabar de muntar la càmera. Eloi

ELS CAVALLS

El dimecres, 10 de novembre, vam gravar el meu minut Lumière, a la quadra dels cavalls del meu avi Carles.

El vàrem gravar al mig dia, cap a la una.

Vam tenir molts problemes, perquè un minut era molt poc, i vam haver de canviar algunes coses de les que jo havia pensat.

Al final, quan ja recollíem, la Carme ens va fer la foto de grup i ens vam anar una estoneta a jugar amb els cavalls:

Els hi vam donar molt de blat de moro, i també herbes, i finalment vam marxar.

Quan vaig mirar el meu minut, em vaig adonar que la llum no era gaire bona, però jo estic molt contenta del meu minut, i penso que ha quedat molt bé! Raquel

TROBADA D’AMIGUES EN EL MERCAT

El dia 23 de novembre a les 10 vam anar a gravar el meu minut Lumière.

Primer vaig mirar i buscar amb la càmera, el pla que volia. Mentre els del meu grup muntaven els cables del so i el trípode.

Vaig començar a gravar quan vaig veure que venien a comprar a la parada tres senyores juntes.

Durant el minut vaig poder gravar les dones que compraven i parlaven amb la venedora. També hi havia els cotxes que passaven per la carretera i alguna persona que anava a peu.

L’Eloi que feia de so va dir que s’havia sentit bé.

Al començament estava una mica nerviosa perquè tenia por que no em sortís bé, però amb en Roberto, que feia de càmera ens vam entendre molt bé.

Quan vaig acabar de gravar el minut estava molt contenta, perquè havia tingut molta sort de què vinguessin aquelles senyores que eren molt xerraires.

La Meritxell m’ha comentat que hagués estat bé que sortís el camió perquè no se sap què hi ha allà.

Va ser una pràctica que va sortir molt bé, molt divertida i emocionant. M’ho vaig passar molt bé. Ioana

UNA BÈSTIA AL CAMP

He quedat  molt satisfet del meu minut Lumière.

M’hauria agradat tenir més temps per preparar l’equip abans de començar a gravar, però la segadora anava molt ràpid i no la podíem fer esperar.

Vaig haver de parar el temps set segons abans perquè la segadora se’ns tirava a sobre per fer la maniobra, pensàvem que ens tocaria.

Quan vaig veure el minut, a l’ordinador, es veu de lluny la màquina però sembla un camió, no saps què és fins que després ja veus que estan segant el camp i quan surten les dents quedes al·lucinat perquè no t’esperes que siguin tan grans. Oriol

NETEGEN LA VORERA

El dia de rodatge, amb el meu grup vam anar a gravar al carrer del costat de l’escola.

Primer vaig preguntar al senyor que recollia les fulles si el podríem gravar i quan em va dir que sí, vaig buscar l’enquadrament que volia.

Mentre ho preparàvem tot ell va anar a recollint les d’un altre lloc del mateix carrer.

Ens va costar fer el balanç de blancs però per sort em va sortir bé, aquell dia hi havia molts de núvols.

Al cap d’una estona vam començar a gravar, i la pena és que no va passar ni un cotxe, ni ningú a peu , ni amb bici i en canvi abans de començar a gravar passaven mols cotxes.

Vaig començar a gravar perquè começaven a arribar els pares amb els nens d’infantil ja que hora l’hora d’entrar els petits.

Tot i això penso que el minut ha quedat bé i em va agradar garavar-lo. Max

L’ARRIBADA DEL TREN

Dilluns, 11 de novembre de 2010.

Vam anar a gravar el meu minut Lumière a la una del migdia.

Quan vam arribar començava a ploure, sort que hi havia un lloc cobert i va poder-s’hi posar la Raquel, perquè ella era la del so i així no es va mullar el micro.

La Raquel ens va dir que se sentien molt els ocells, però quan va arribar el tren, va deixar de sentir-los perquè el soroll del tren era molt fort, també va passar una altra cosa que no esperava, els nens de 1r i 2n van baixar a l’últim vagó, per això es veuen molt lluny però també es veuen més coses que no esperava, com una senyora, nois i el revisor que treu el cap per una porta.

L’hauria pogut preparar una mica millor si hagués anat a veure a on es parava el tren. Mònica