PRESENTACIÓ i PROJECCIÓ DEL CURT A BORDILS

Divendres, 17 de juny 2011

A les onze del matí pels alumnes i mestres de l’escola.

A dos quarts de nou del vespre pels pares, mares i públic en general.

Text de la presentació del nostre curt.

El mes de setembre, tots els de la classe de sisè, estàvem molt il·lusionats i teníem moltes ganes de començar el taller de cinema.

Ha estat un taller en el que hem après i experimentat.
Una bona experiència en la que hem: treballat, creat, escoltat, consensuat, observat, hem pres decisions, les hem compartit i ens hem emocionat.
Hem mirat les pel·lícules d’una altra manera… i hem posat en joc molts valors com : la responsabilitat, el treball en equip, la capacitat d’espera, la sensibilitat, l’ estima cap a l’entorn propi…
En resum: hem après fent cinema

Durant el curs hem realitzat diferents pràctiques fins arribar al curt final.
La primera pràctica van ser els Minuts Lumière .
Són plans documentals d’un minut de durada, amb una sola presa, la càmera està fixa i no es pot modificar cap paràmetre durant la gravació.
Cada un de nosaltres en va gravar un. Va triar on el volia gravar, quin dia i en quin moment.

La segona pràctica van ser els projectes fotogràfics que demà els podreu veure, estaran exposats a l’escola.
La tercera pràctica és la que es diu pràctica central. És la filmació d’una petita seqüència en què ja aprenem tot el procés que haurem de seguir quan fem el curt.: ideació, guió, planificació, rodatge i muntatge.
En aquesta pràctica vam fer dos grups i vam gravar en dos espais diferents:  al voltant de l’església i en el camp de futbol.
Totes les pràctiques les podeu veure en el bloc de cinema en curs.

L’última pràctica ha estat el CURT.

cartell-10-11-6-small cartell-10-11-4-small cartell-10-11-11-small

Per decidir la història del curt, cada alumne va proposar una o més situacions en què es poden trobar nens de la nostra edat. Després les vam apuntar a la pissarra, les anàvem comentant i descartant fins decidir de manera consensuada quina era la més interessant.

Finalment vam desenvolupar entre tots la situació escollida.

A la descripció del personatge, en Joan, vam descriure molt bé la relació del protagonista amb el seu avi. Per això vam fer els plans de: la pel·lícula d’en Chaplin, l’hort, els escacs i el gos, tot ho feia amb el seu avi.

Per decidir on aniríem a rodar, cada alumne va portar fotografies de casa seva i vàrem pensar que la casa més idònia era la d’en Tomàs: una masia antiga amb un entorn molt adequat per la nostra pel·lícula.

El dia de les localitzacions i de la planificació, cada alumne va escollir i fotografiar un pla, que el dia del rodatge ell en seria el director.

Prèviament a classe, tots junts, havíem decidit com planificar cada escena a partir dels paràmetres i categories que havíem anat treballant al llarg de l’any. Els extrets que havíem visionat ens van ajudar molt a l’hora de decidir com volíem fer els plans i hem volgut fer un petit homenatge a diferents extrets:

“Tres Temps” de Hou Hsiao-hsien, quan es donen la mà al banc.

“Primavera Tardana” de Yasujiro Ozu, en el pla que el protagonista pela la poma.

“A través de les Oliveres” d’Abbas Kiarostami, per l’últim pla.

“Cafè Lumière” de Hou Hsiao-hsien, per les taques de color que hi ha en diferents plans.

Pel rodatge va anar molt bé formar parelles, de director i de càmera, i de sonidista i ajudant, per poder gravar dos plans seguits amb les mateixes persones. Així es creava una bona relació i complicitat.

Altres càrrecs del rodatge són: claqueta, foto fixa i script. L’escript és el que va apuntant els temps de cada pla i cada presa i anota els comentaris del director o del sonidista.

En rodar a l’interior de la casa vàrem tenir alguns problemes amb la llum, n’hi havia molt poca. En molts plans vam haver de fer servir un reflector de “porexpan”.

El rodatge va durar dos dies i mig i pensem que hagués anat bé tenir més temps. Per exemple, vam intentar fer un tràveling inspirat per “Innisfree” de José Luis Guerin, però com que el terra no era llis no ens va sortir bé, amb més dies hauríem buscat una solució.

Vam decidir no gravar alguns plans com un en què rentaven els plats la Núria i en Joan, que el vam canviar pel que estant pelant els pèsols que en Joan havia collit a l’hort. Tampoc vam gravar un pla en què la Nuria i en Joan anàvem a passejar amb el gos per què en Dardo va desaparèixer a mig del bosc.

També vam decidir gravar forces plans amb nítid i flou i amb elements interposats.

Ens vam inspirar en el fragment de la pel·lícula “Cafè Lumière”.

Una taca de color enmig de la foscor crea un contrast que pot ser emotiu i quan a més hi ha elements interposats en un pla, permet jugar amb el nítid i flou i reforça les sensacions i les emocions.

Els elements que utilitzàvem eren objectes de la casa que ens van donar idees i que pensàvem que podien anar bé.

Els directors d’alguns plans van decidir que necessitaven “aguantadors” perquè hi haguessin elements interposats.

Els “aguantadors” érem els que havíem d’aguantar els elements en el lloc precís que volia el director.

Vam gravar vàries panoràmiques

La de la nota que és una panoràmica emocional

En la dels pèsols vam pensar fer-la per relacionar els dos personatges, en Joan i la Núria.

La dels escacs i la del balancí són per relacionar objectes de l’avi amb en Joan.

I el balancí creiem que és un element carregat de molta emoció.

En el cinema per expressar les emocions no sempre cal utilitzar el diàleg o el rostre dels personatges.

En la nostra pel·lícula hem intentat expressar els sentiments i les sensacions.

En els plans on es veuen les mans hem fet plans tancats amb poca profunditat de camp per tal que les mans tinguin tot el protagonisme.

L’escena de la pel·lícula “El circ” la vam pensar perquè en la descripció del personatge, en Joan mirava pel·lícules amb l’avi, eren en blanc i negre com les d’en Chaplin o de l’oest.

Coneixíem “El circ” i volíem transmetre l’emoció d’en Joan i la seva solitud a través de la pel·lícula. Quan va cap al balancí és perquè es recorda de l’avi.

En el muntatge vam decidir començar amb la música fora de camp en els plans de la poma i la posta de sol que són anteriors.

El final el vam gravar diferent de com l’havíem pensat en la concepció global.

Havíem planejat un so fora de camp de la mare i l’avi amb un canvi de cara d’en Joan, un somriure, però en les localitzacions, quan vam veure l’espai dels voltants de la casa, vam decidir un final com a la pel·lícula “A través de les oliveres”.

En el muntatge, tothom ha après moltísim com s’ha de fer, vam fer servir dues pantalles alhora, que va anar molt bé i el programa Première. El muntatge és un feina de decidir molt, de tenir paciència … Vam canviar l’ordre d’alguns plans i alguns els van descartar.

A l’hora de muntar ens vam organitzar en grups de 3 alumnes perquè tots poguessin participar i cada grup muntava algun dels plans que havia filmat. Vam fer un primer muntatge tots sols i després va venir la Meritxell que ens va ajudar a acabar de prendre decisions en alguns plans , a triar la música i a acabar la nostra pel·lícula.

Pel que fa les músiques les vam escoltar a la classe i vam anar triant entre tots quines eren les més adequades.

El títol el vam consensuar també entre tots, cada alumne va fer una o més propostes de títols o d’alguna paraula que li semblés que podia sortir en el títol.

Ha estat un curs molt intens, de molt treball i pensem que fer el taller de cinema en curs i acabar amb la nostra pel·lícula ha estat una experiència inoblidable.

Voldríem mostrar el nostre agraïment a la Meritxell Colell, la nostra intervenat, a la Carme Congost i a en Ramon Rocher, els nostres mestres i a tot l’equip de persones que fan possible el taller de cinema en curs, la Laia i la Núria que avui també són aquí.

També a tots els mestres de l’escola i als pares ja que alguns dies hem hagut de fer canvis d’horaris i viatges amunt i avall per poder filmar.

Gràcies a tots!

Alumnes de sisè

Curs 2010-2011

CINÉMATHÈQUE FRANÇAISE

Els dies 9,10 i 11 de juny, en Roberto, la Teo, l’Eloi i la Carme vam anar a Paris a presentar el nostre curt a la Cinémathèque française.

paris-009-smallparis-059-small

PARÍS

Anar a París ha estat una experiència única i especial que mai oblidaré.

Vaig anar per primera vegada amb avió i metro, vaig poder veure curtmetratges d’escoles d’altres països, i a més vam visitar París.

Les pel·lícules que vam visionar a “La Cinémathèque Française” estaven molt treballades. Hi va haver algunes estonetes que se’m feia una mica llarg però va estar bé veure el nostre curt i poder-lo presentar. Ens van fer vàries preguntes:

Hi havia algun pla que rodessiu però que en el muntatge vàreu decidir treure’l?

– Com és que féssim tants plans tancats amb taques de color?

– Quan estàvem a l’escenari presentant, estava tant nerviós que no sabia ni com posar’m-hi.

Vam caminar bastant pels carrers de Paris. El divendres vàrem veure un espectacle a mig dels Camps Elysée i vaig pensar en la Ioana ja que li agrada molt ballar.

paris-160-smallparis-176-small

Veure la Torre Effiel de nit, i poder-t’hi posar just a sota et va fer sentir molt i molt petit. Em pensava que la torre no seria tant gran però en posar-m’hi al davant vaig veure que estava completament equivocat.

No havia sentit a parlar de l’arc de Triomph, però ara fins i tot, en tinc una fotografia.

No havia vist mai tants venedors ambulants amb tant poc tros i que venéssin tantes coses diferents i no hagués imaginat mai que al voltant d’un museu de quadres hi haguéssin tants vigilants de seguretat. Vam visitar el museu d’Orsay i vam conèixer pintures de pintors impressionistes.

El menjar dels Parisencs és molt bo i amb molts aliments hi posen mantega.

Em va agradar la “galette” Picasso perquè té molts formatges.

He après poques paraules en francès: gauche, droite, combien…

Espero poder tornar a París d’aquí un temps!

Eloi

3 dies a Paris

Els tres dies de Paris em van encantar, van ser uns dies fabulosos. Abans d’arribar-hi no m’imaginava que sigués així, amb tants edificis, amb tanta gent pels carrers. També hi ha molts museus, catedrals com Notre Dam i monuments importants com la Torre Eiffiel,…

El menjar estava boníssim era per llepar-te els dits. A més a més el “xocolat chau! que és xocolata desfeta era meravellosa, cada dia per esmorzar en demanava. Me’l va recomanar la Meritxell.

paris-178-smallparis-180-smallDel que vam visitar el que més em va impressionar va ser la torre Eiffiel, és gegant! Quan marxàvem cap a l’hotel, vam fer un minut des del metro, va coincidir amb el moment que s’encenien les llumetes blanques i també vam fer un-altre minut de quan para el metro a la estació.

Pels carrers i pel metro hi havien espectacles, ballaven i cantaven.

Una altra de les coses que us vull explicar és que he après unes quantes paraules en francès com: “Bonjour”, ” s’il vous plait””, “oui” “combien”, , “cher”,

La projecció de la nostra pel·lícula va ser un èxit, tothom ens felicitava i ens preguntaven que com l’havíem fet, com l’havíem pensat, sobre els objectes interposats que hi havíem posat… Després de veure la pel·lícula van projectar la presentació que havíem filmat al cole i on hi sortíem tots els de la classe. Cada un de nosaltres explicava alguna cosa. Hi havia subtítols en francès perquè la gent entengués el que explicàvem.

Les altres pel·lícules també em van agradar moltíssim n’hi havien de França, Brasil, Portugal, Anglaterra, Itàlia i França, totes estaven bé.

paris-012-small1La cinémathèque française és semblant a la de Catalunya, les dues pantalles són molt grans, i a Paris la forma de com estan posades les cadires és amb més pendent i et dóna la sensació de que sigui molt gran.

L’edifici i els jardins de davant són molt grans i bonics.

Tindré un bon record d’aquests dies a Paris!

Roberto

París

El dijous 9 de juny, a les cinc de la matinada, vam sortir cada un de casa seva, i vam anar davant de Can Cinto. Quan ja hi èrem tots , la mare de l’Eloi ens va portar fins a l’aeroport de Girona. A les set ja estàvem a l’avió preparats per marxar, vam sortir vint minuts més tard. Era el cinquè cop que anava amb avió, però mai havia anat de dia. Les vistes són precioses, es veuen els núvols, que semblen un mar d’espuma, PRECIÓS!!! El vol se’m va fer una mica pesat i cansat, però això no va ser res!, quan vam arribar allà, vam haver d’agafar un autobús que ens portava fins a Paris, perquè l’aeroport era a Beauvais, a una hora i quart de Paris. I això no era tot!, quan vam arribar a Paris, havíem d’agafar bitllets pel metro, la cua era llarguíssíssima, i ens vam estar més de mitja hora esperant el torn. Quan per fi els vam agafar, vam pujar el metro, i un cop estàvem a l’estació, un altre problema!!, no trobàvem la sortida on ens esperaven els que havien agafat l’avió a Barcelona; en realitat només n’hi havia una, una petita confusió. Finalment després de donar voltes i voltes al metro, vam decidir sortir per allà passi el que passi. Quan estàvem a fora, vam trobar-nos amb tots els altres (institut Castellet, Bellvitge i intervenants) Vam anar directament a la Cinematequé Française, perquè no teníem temps d’anar a deixar les maletes a l’hotel. A França dinen molt d’hora!

Vam dinar allà, i a la tarda vam mirar pel·lícules. La veritat és que no estaven gaire ben treballades. N’hi havien de molts països: França, Catalunya, Portugal, Itàlia, Brasil i Anglaterra. La nostra pel·lícula la van projectar a l’última hora de la tarda. Va tenir molt d’èxit, tothom ens va felicitar i fins i tot n’hi havien que van plorar! No em vaig posar gaire nerviosa, cosa que va anar molt bé a l’hora de contestar les preguntes.

A la tarda vam anar a la place des Vosges per descançar una estona. Després de sopar, tenia unes ganes enormes de treure’m les sabates, perquè portàvem divuit hores amb les mateixes sabates.

paris-267-small1paris-108-smallparis-256-small

Què hem pogut veure aquests tres dies de Paris:

Riu Sena

El riu Sena és un riu francès que fa 776 km de llargada. Sena vol dir sagrat.

Notre Dame

Notre Dame és una de les Catedrals més antigues d’estil gòtic. Està dedicada a la Verge Maria. El dia que vam anar-hi ens van deixar entrar i tots vam quedar parats de com era de maca! Sobretot les vitralls.

Museu Louvre

És el museu nacional de França amb l’art anterior a d’impressionisme, tan les belles arts com l’arqueologia. Està considerat el més important del món, per la riquesa de les seves col·leccions.

Museu Pompidou

El museu Pompidou és el museu de l’art i la tècnica. Hi vam anar abans de marxar, no teníem gaire temps i vam pujar amb les escales mecàniques fins a la terrassa des d’on es veuen unes vistes de Paris molt maques.

Arc de Triomf

És un monument típic de l’arquitectura romana, en forma d’arc. Vam caminar molt fins que hi vam arribar. Vam començar al Museu del Louvre, els champs Elysée fins arribar a l’arc de Tromf, tot a peu.

Sacré Coeur

Sacré Coeur és una església de Paris, situada a dalt del turó de Montmatre.

Trocadero

La plaça trocadero està situada de cara al riu Sena i davant la Torre Eiffiel. Hi vam anar a la nit.

paris-239-smallparis-242-smallparis-128-small

Van ser tres dies preciosos!!!  Cansats!!  Divertits!! Inoblidables!!

Teo

RODATGE DEL CURT

Els dies 28,29 i 30 d’abril vam rodar el curt

Aquestes són algunes de les reflexions que vam escriure després de gravar el curt

  • Els tres dies de rodatge han estat molt intensos, divertits i cansats. Eloi
  • Estic molt content de la feina que hem fet aquests dies, des de que vàrem planificar el curt fins al muntatge. Eloi
  • Crec que hem fet un treball en equip molt bo i que ens hem organitzat com uns bons professionals, m’he entès molt bé amb els companys. Roberto
  • En general el rodatge ha estat bé, no és tant difícil  com em pensava però hi ha molta feina i et pots passar fins a les vuit del vespre gravant. Adrià
  • El treball en equip ha anat molt bé i m’he entès amb tothom, menys quan havia de fer el càrrec d’escript, claqueta i foto fixa, perquè ho havíem de repartir entre dues persones, i les dues volíem fer de foto fixa, perquè ho havíem de fer amb la càmera de la Meritxell, que és una rèflex amb anella d’enfocament. És molt divertit perquè podíem experimentar amb el nítid i el flou, però l’inconvenient era que a l’interior hi havia molt poca llum i les fotografies ens sortien mogudes. Teo
  • La tasca que m’ha fascinat més ha estat la de director, perquè buscar els plans i que et surti perfecte és impossible, però pots provar de fer-ho el millor que saps.
  • Quan vaig fer de director em vaig espantar perquè el director també ha de triar l’enquadrament, el lloc on vols que es posi la càmera i dir-li a l’ actor on s’ha de posar. Quan havia de triar el lloc no sabia on posar-me però al final sí. Max
  • Quan feia de directora he fet dues panoràmiques, la dels pèsols i la de la nota.
  • La panoràmica de la nota l’hem repetit moltes vegades, perquè costava molt passar de les mans al rostre i després al reflex del vidre. Al principi ens va costar molt trobar el reflex perfecte en el vidre. Teo
  • M’agradava molt donar indicacions i dir:silenci, so, càmera i acció! Teo
  • No puc triar cap dels càrrecs que vaig fer, perquè tots són interessants. Al principi només m’agradaven el de so, foto fixa i càmera, però al llarg del rodatge m’han anat apassionant tots. Nil
  • Hi va haver plans que van quedar molt bé, com per exemple les panoràmiques que al principi costaven una mica però després ja no. Vaig fer de càmera en la panoràmica de la Núria i en Joan sopant. Primer anava fent pràctiques sense gravar i tot i així vam haver de fer dues preses perquè a la primera vaig anar massa ràpid en fer-la. Oriol
  • Als dos primers plans de la primera seqüència, que vam compartir càmera i director amb l’Adrià, ens vam entendre molt bé. Si un dels dos tenia una idea pel pla, encara que fos càmera, la deia per mirar de millorar-lo. Arnau
  • En la seqüència de l’hort vàrem improvisar un pla perquè quan vam fer la planificació no sabíem que hi hauria pèsols. En aquest pla surten en Joan i la Núria remenant els pèsols, la Teodora com que era la directora del pla, va decidir una panoràmica des dels plats, a la cara de l’Olga i llavors a la d’en Tomàs. Vam haver de fer dues preses perquè quedés bé. La vaig trobar difícil perquè s’havia de girar la càmera molt a poc a poc, sempre a la mateixa velocitat i sense parar. Eloi
  • Fer de director és al càrrec de més responsabilitat i amb el que m’ho he passat més bé, perquè tries tot el que vols que es vegi, que se senti i que l’actor faci. Nil
  • El que m’ha agradat més és fer de directora, foto fixa, claqueta i script que ho he fet molt bé i m’ha agradat molt poder-ho fer molts cops. Ioana
  • El paper d’actor ha estat força difícil, quan hi havia un pla molt complicat, que em costava molt , els companys m’han ajudat perquè em surtís millor. Tomàs
  • Va arribar el dia del muntatge i al principi em pensava que muntar seria fàcil, s’ha de decidir l’ordre dels plans, i a vegades un pla que t’ha costat rodar, triar l’enquadrament o preparar la càmera, s’ha de tallar i queda bastant curt. Eloi
  • Hagués anat bé que cada grup tingués més temps per muntar, havíem d’anar ràpid. Eloi
  • A mi no m’ha agradat gaire muntar perquè em poso nerviosa i em perdo quan em poso a l’ordinador, però també n’he aprés molt. Ioana
  • El muntatge m’ha semblat una mica difícil quan: Has de triar el so, el començament i el final del pla, l’ordre dels plans, la durada… Però tot i així, estic segur que la pel·lícula agradarà a tothom. Roberto
  • Em va fer molta il·lusió que el dia del rodatge ens vinguessin a filmar els de TV3. Ens van entrevistar un per un, ens van preguntar el nostre nom, quins càrrecs havíem fet, quin era el que ens agradava més… La gravació és per un nou programa que faran el mes de gener de l’any que ve. També ens van deixar agafar la càmera de TV3, (molt més gran que la nostra) em va fer molta il·lusió. Olga

LOCALITZACIONS

Havíem de decidir on gravaríem el curt i per això vam fer fotos d’algunes de les nostres cases, de l’escola, del bosc i d’alguns carrers.

Vam acordar filmar a casa d’en Tomàs, al seu hort, al pati de l’escola i a uns  camps que hi ha al voltant de la casa.

Un dia que va venir la Meritxell vam anar a planificar a cada una de les localitzacions. Ja teníem les seqüències i els plans força definits, llavors el que vam fer va ser fer fotos dels plans que gravaríem.

HISTÒRIA DEL NOSTRE CURT

Després de crear i descriure els personatges, cada un de nosaltres va proposar diferents situacions en què es podien trobar els protagonistes del nostre curt, en Joan i la Núria.

Vam decidir de manera concensuada quina era la més interessant, de mica en mica la vam anar desenvolupant escrivint idees a la pissarra   i finalment vam escriure la història del  film final:

pissarra-small

Un dia de bon matí, quan en Joan es desperta, s’amoïna perquè busca  a l’avi i a la mare i no els  troba. Veu que no hi ha ni les sabatilles ni les seves jaquetes, es queda bloquejat, preocupat…fins que troba una nota de la mare sobre a la taula de la cuina en què li explica que han anat a l’hospital perquè l’avi no es troba bé i que ja el trucarà, es posa trist.

En Joan tot pensatiu esmorza i abans d’anar a l’escola dóna menjar al gos. A l’hora del pati es troba a la Núria que ja sabia que estava sol a casa. La Núria li fa companyia i en Joan es queda una mica més tranquil.

Quan surten de l’escola, torna a casa i espera la trucada de la mare. Se sent sol i està impacient . No sap què fer, no està bé enlloc i no es concentra en els deures.

La Núria va a veure’l perquè no estigui tant trist, així ell se sent alleugerit i acompanyat. Van a passeig, a jugar pel bosc i al vespre, sopen junts. Quan la Núria marxa, en Joan es torna a quedar sol.

Passen uns quants dies en què en Joan fa les feines de la casa i es cuida de l’hort fins que un dia al matí es troba les sabatilles i la jaqueta de l’avi al penjador. Han tornat!


VALORACIONS DE LA PRÀCTICA CENTRAL

TEODORA

El meu grup va decidir gravar en el camp de futbol perquè podíem filmar grans canvis d’escala, aquesta idea ens va sortir a partir d‘un extret de la pel·lícula : “ L‘estiu d‘en Kikujiro“.dsc06927-small

El dia de les localitzacions, vam anar a fer fotos dels plans que volíem gravar. Ens va costar molt decidir-los perquè hi havien moltes possibilitats i només podíem rodar quatre plans.

El dia del rodatge vaig fer de directora en el primer pla, que tractava de que en Nil, el protagonista, estigués repenjat en un tronc, i es veiessin unes fulles flou a la seva cara. Va costar molt enquadrar aquest pla, perquè teníem zoom al màxim, i la càmera estava a sobre una capsa de sabates, i si la movíem una mica es desenquadrava tot. Però em va encantar poder fer de directora.

L’últim pas era el muntatge, que el vam fer amb el Première. Em va agradar molt muntar-ho, però trobava una mica difícil el tema dels so, perquè s’han de fer “boletes”(que són unes boles que serveixen per ajustar el so),al principi i al final del pla,. I per posar-les havíem d’escoltar, parar el diamant en el moment exacte i posar la boleta.

Trobo que aquesta pràctica m’ha ajudat molt a repassar el que ja sabia!

GIORGIANA

Per mi la pràctica central ha estat una experiència molt divertida i molt interessant. Vaig fer totes les tasques però la que em va agradar més va ser la de director i la que menys va ser la d’escript.

El moment que em va tocar fer de director, em va costar trobar l’enquadrament, però el final me’n vaig sortir. Uns dies després d’acabar de gravar, vam començar a muntar amb el Première. M’ha agradat molt tornar a fer servir aquest programa. Em va costar una mica graduar el so, trobar el nivell adequat, escurçar els plans etc…però amb l’ajuda dels meus companys de grup em va sortir.

ARNAU

El meu grup vam triar gravar amb canvis d’escala.

Un matí vam anar a fer les localitzacions, es fan perquè quan vas a rodar ja saps més o menys el lloc i el pla que gravaràs. Vaig tenir la idea que el personatge estigués recolzat a la barana i vam fer la foto en un angle però a l’hora de rodar el vam canviar. Cap pla va ser exactament igual que la foto, crec que les localitzacions van servir per donar idees.

El dia del rodatge, el meu grup amb tres hores vam rodar. Els primers dos plans sense pressa però els dos últims sí, perquè s’estava a punt d’acabar la bateria. Mentre gravàvem el so ambient, va coincidir que va arribar la Carme amb el cotxe, però la resta va anar bé.

En general el rodatge va anar bé, però en alguns plans vam haver de fer dues preses, perquè allà a prop feien obres i el so no quedava gaire bé. El meudsc06972-small càrrec preferit és fer de càmera.

El muntatge ha anat molt bé, el so ambient l’hem repetit perquè no era prou llarg. M’ha costat una mica muntar, no havia fet mai un muntatge tant extens, mirar que lligui la imatge quan canvies de pla, que lligui el so, tallar plans, posar so ambient, tants de plans, posar boletes… Mentre muntàvem, també m’he adonat que la pràctica, ha canviat molt del principi al final. La pràctica és molt important, perquè és exactament igual que al curt final, però més curt.

ELOI

Em va sorprendre molt que emplenéssim tota la pissarra per escriure les característiques del personatge i que després la majoria no les utilitzéssim.

La meva idea de la conversa crec que passa en més casos, però la que vàrem triar és més trista, i més emotiva.

Quan vam anar a fer les localitzacions ens va costar molt decidir-nos i a l’hora de gravar no vàrem fer un dels plans que havíem triat.

img_1626-smallAl rodatge, quan feia de director vaig dir-li a la Mònica com i on havia de moure la mà, em va fer cas i van quedar bé.

En el muntatge vaig decidir tallar un pla i on posar-lo i a tot el grup ens va agradar l’idea. No estava del tot segur de tallar un pla, però m’he adonat de que pot quedar bé

Em va agradar fer les localitzacions perquè mai ho havia fet..

OLGA

esglesiaEl dia del rodatge, el meu grup vam anar a gravar a l’església. El primer pla va ser en un carrer molt estret i els altres plans els vam gravar a la plaça de l’església. En un vam haver de posar la càmera a sobre d’un test i vam enfocar la cara de l’actriu amb fulles de l’olivera desenfocades. Un altre pla el vam gravar a l’olivera de la plaça, la Mònica estava assentada a sobre tocant l’escorça de l’arbre, era un pla de detall. El pla que ens va costar més de gravar va ser el 2n, perquè el trípode no cabia gaire bé a sobre del test.

NIL

Quan vam definir com era el personatge, em va agrada molt.

Ens vam posar en grups, vam triar com filmaríem, el meu grup va escollir fer un canvi d’escala, i després també vam pensar on ens agradaria gravar.

A mi no em va agradar gens el rodatge, perquè només feia d’actor i em moria de calor.

El muntatge és el que em va agradar més, perquè controlava el programa Première.

En la gravació vaig aprendre què és un so ambient i que és molt útil pel muntatge. Nosaltres l’hem posat i ens ha anat molt bé, me n’he adonat que canvia molt el so.

TOMÀS

dsc07034-smallEl meu grup vam escollir gravar amb plans tancats, perquè l’altre grup havia triat fer canvis d’escala, a mi m’hagués agradat més triar, l’emoció passa a l’espai, tenia més idees però van trobar que eren massa difícil de gravar.

Un dia, amb la càmera de fotos vam anar a fer localitzacions, on ho volíem rodar.  Jo vaig tenir la idea de fer servir els camins estrets de l’església per fer plans tancats, tots els del grup hi va estar d’acord.

Quan les vam tenir fetes, vaig fer un plano on explicava com havíem de gravar, quan va venir la Meritxell, li vam explicar com volíem filmar, però ella ens va canviar els plans que havíem triat, i això va fer que quedés millor.

El pla que feia  de director, vaig haver de donar instruccions a la Mònica de com i a on s’havia de col·locar.

Tothom va participar a l’hora de gravar tant si gravaven com si no. Pel muntatge ens vam separar en dos grups, cada grup havia de fer un muntatge diferent utilitzant els mateixos plans, va ser molt difícil, sobretot regular el so, però el final ens en hem sortit.

Ha anat molt bé fer la pràctica perquè et prepares pel curt.

ORIOL

El meu grup, vam pensar en quin lloc del poble podíem filmar els plans tancats, vam decidir de gravar-los al voltant de l’església perquè allà amb les parets de pedres quedaria molt bé.

El que em va agradar més de fer va ser de director perquè m’agrada decidir els plans i tinc moltes idees.

No m’apassiona fer d’script perquè només has d’apuntar si ha sortit bé i el que ha durat.

RAQUEL

A mi em va agradar molt fer la pràctica central, penso que ens ha quedat genial, i em sento contenta i satisfeta.

Vam ser capaços d’omplir una pissarra d’adjectius, i de maneres de ser, i això em motiva molt.

El que més em va fascinar, ha estat muntar, perquè he après a fer servir el programa Première, i no en sabia gaire de fer boleta, de com tallar, com posar el vídeo en negre,…

El que més m’ha costat, ha estat fer la feina de director, perquè l’actor estava lluny i havia de cridar molt per donar-li indicacions.

Fer els enquadraments, també costava, perquè s’havia de decidir entre dos, i els dos eren macos.

En resum, crec que hem fet bona feina, i això, ens servirà, per més endavant.

IOANA

dsc06977-smallEl dia 18 de febrer va venir la Meritxell i vam filmar. Jo estava una mica nerviosa la primera vegada, pensava que no em sortiria bé fer de càmera i de directora però de mica en mica anava provant i em sortia força bé.

De vegades estava cansada de tan gravar, però em va agradar molt.Després vam començar a muntar amb  el programa Première.

Hem fet coses diferents del minut Lumière, he après més coses del que sabia és molt difícil el rodatge i el muntatge. Les coses que he après són: com funciona “l’escript”  com funciona el so, i la boleta del so.

M’ha agradat molt fer la pràctica central.

MAX

El meu grup va triar gravar el camp de futbol i va ser difícil decidir on i com gravaríem però  la Meritxell ens va ajudar. En el primer pla  feia d’script i  que no em va agradar gaire. Fer el so era molt difícil, havia d’estar callat i em va sortir bé.
A l’acabar de gravar  crec que ens va sortir  bé, sobretot en Nil que feia d’actor, va estar molt quiet i va passar força calor.

ADRIÀ

Crec que a quan vam crear el personatge vaig aportar forces idees, però el que no entenc és perquè en vam posar tants, i després em vam fer servir tan pocs!
Fer les localitzacions, va ser una novetat per mi perquè no n’havia fet mai cap. A mi  se’m va acudir de fer la pràctica al camp de futbol perquè em va fer pensar amb l’extret  “ L’estiu d’en Kikujiro” pels canvis d’escala.
Quan vam gravar, vaig conèixer una nova feina que no havia fet mai, la d’escript i crec que està força bé. Al rodatge he aportat forces coses, perquè totes les he intentat de fer el millor possible.
A l’hora de muntar, el que m’agrada més és tallar els plans, i poder decidir-ne l’ordre.
Crec que ho hem fet força bé!

FATUMATA

Un matí amb els del  meu grup  vàrem anar a filmar als voltants de l’església. Allà, vam acabar d’escollir quins plans tancats gravaríem.
Muntar l’equip de gravació, en el carreró estret, es  va costar molt. Quan vam  acabar  de muntar la càmera, el tripode … vam començar a filmar.
En el tercer pla vaig ser l’escript, que no ho havia fet mai i em costava molt, en el següent pla vaig fer de sonidista  i també vaig fer  de càmera.
Ens va sortir molt bé i em va anar molt bé per repassar tot el que après a cinema en curs.

MÒNICA

A mi em va agradar ser  actriu, és molt divertit però molt pesat ja que havia d’estar en molts llocs, i havia de creure el que em deien els directors.
Al principi no m’imaginava que seria així però igualment va ser molt emocionant sortir a la pràctica central.
El que més em va agradar ve ser el muntatge perquè vaig a prendre a fer les boletes amb el so i a posar els plans com volíem.

BUSCANT LOCALITZACIONS

A dos quarts de nou del matí,  hem sortit de l’escola per buscar les localitzacions on gravarem la pràctica central.

Ens hem dividit en dos grups. Cada grup ha triat una de les tres premisses que tenim per gravar.

El grup 1 hem triat espais al voltant de l’església. Volem filmar amb plans tancats. (Primers plans i plans de detall)

img_3949-small

img_1513-smallimg_1515-small

El grup 2 hem triat espais del voltant del camp de futbol per poder filmar en canvis d’escala. (Plans molt oberts i plans tancats)

img_1536-smallimg_3960-smallimg_1549-small