PRESENTACIÓ i PROJECCIÓ DEL CURT A BORDILS

Divendres, 17 de juny 2011

A les onze del matí pels alumnes i mestres de l’escola.

A dos quarts de nou del vespre pels pares, mares i públic en general.

Text de la presentació del nostre curt.

El mes de setembre, tots els de la classe de sisè, estàvem molt il·lusionats i teníem moltes ganes de començar el taller de cinema.

Ha estat un taller en el que hem après i experimentat.
Una bona experiència en la que hem: treballat, creat, escoltat, consensuat, observat, hem pres decisions, les hem compartit i ens hem emocionat.
Hem mirat les pel·lícules d’una altra manera… i hem posat en joc molts valors com : la responsabilitat, el treball en equip, la capacitat d’espera, la sensibilitat, l’ estima cap a l’entorn propi…
En resum: hem après fent cinema

Durant el curs hem realitzat diferents pràctiques fins arribar al curt final.
La primera pràctica van ser els Minuts Lumière .
Són plans documentals d’un minut de durada, amb una sola presa, la càmera està fixa i no es pot modificar cap paràmetre durant la gravació.
Cada un de nosaltres en va gravar un. Va triar on el volia gravar, quin dia i en quin moment.

La segona pràctica van ser els projectes fotogràfics que demà els podreu veure, estaran exposats a l’escola.
La tercera pràctica és la que es diu pràctica central. És la filmació d’una petita seqüència en què ja aprenem tot el procés que haurem de seguir quan fem el curt.: ideació, guió, planificació, rodatge i muntatge.
En aquesta pràctica vam fer dos grups i vam gravar en dos espais diferents:  al voltant de l’església i en el camp de futbol.
Totes les pràctiques les podeu veure en el bloc de cinema en curs.

L’última pràctica ha estat el CURT.

cartell-10-11-6-small cartell-10-11-4-small cartell-10-11-11-small

Per decidir la història del curt, cada alumne va proposar una o més situacions en què es poden trobar nens de la nostra edat. Després les vam apuntar a la pissarra, les anàvem comentant i descartant fins decidir de manera consensuada quina era la més interessant.

Finalment vam desenvolupar entre tots la situació escollida.

A la descripció del personatge, en Joan, vam descriure molt bé la relació del protagonista amb el seu avi. Per això vam fer els plans de: la pel·lícula d’en Chaplin, l’hort, els escacs i el gos, tot ho feia amb el seu avi.

Per decidir on aniríem a rodar, cada alumne va portar fotografies de casa seva i vàrem pensar que la casa més idònia era la d’en Tomàs: una masia antiga amb un entorn molt adequat per la nostra pel·lícula.

El dia de les localitzacions i de la planificació, cada alumne va escollir i fotografiar un pla, que el dia del rodatge ell en seria el director.

Prèviament a classe, tots junts, havíem decidit com planificar cada escena a partir dels paràmetres i categories que havíem anat treballant al llarg de l’any. Els extrets que havíem visionat ens van ajudar molt a l’hora de decidir com volíem fer els plans i hem volgut fer un petit homenatge a diferents extrets:

“Tres Temps” de Hou Hsiao-hsien, quan es donen la mà al banc.

“Primavera Tardana” de Yasujiro Ozu, en el pla que el protagonista pela la poma.

“A través de les Oliveres” d’Abbas Kiarostami, per l’últim pla.

“Cafè Lumière” de Hou Hsiao-hsien, per les taques de color que hi ha en diferents plans.

Pel rodatge va anar molt bé formar parelles, de director i de càmera, i de sonidista i ajudant, per poder gravar dos plans seguits amb les mateixes persones. Així es creava una bona relació i complicitat.

Altres càrrecs del rodatge són: claqueta, foto fixa i script. L’escript és el que va apuntant els temps de cada pla i cada presa i anota els comentaris del director o del sonidista.

En rodar a l’interior de la casa vàrem tenir alguns problemes amb la llum, n’hi havia molt poca. En molts plans vam haver de fer servir un reflector de “porexpan”.

El rodatge va durar dos dies i mig i pensem que hagués anat bé tenir més temps. Per exemple, vam intentar fer un tràveling inspirat per “Innisfree” de José Luis Guerin, però com que el terra no era llis no ens va sortir bé, amb més dies hauríem buscat una solució.

Vam decidir no gravar alguns plans com un en què rentaven els plats la Núria i en Joan, que el vam canviar pel que estant pelant els pèsols que en Joan havia collit a l’hort. Tampoc vam gravar un pla en què la Nuria i en Joan anàvem a passejar amb el gos per què en Dardo va desaparèixer a mig del bosc.

També vam decidir gravar forces plans amb nítid i flou i amb elements interposats.

Ens vam inspirar en el fragment de la pel·lícula “Cafè Lumière”.

Una taca de color enmig de la foscor crea un contrast que pot ser emotiu i quan a més hi ha elements interposats en un pla, permet jugar amb el nítid i flou i reforça les sensacions i les emocions.

Els elements que utilitzàvem eren objectes de la casa que ens van donar idees i que pensàvem que podien anar bé.

Els directors d’alguns plans van decidir que necessitaven “aguantadors” perquè hi haguessin elements interposats.

Els “aguantadors” érem els que havíem d’aguantar els elements en el lloc precís que volia el director.

Vam gravar vàries panoràmiques

La de la nota que és una panoràmica emocional

En la dels pèsols vam pensar fer-la per relacionar els dos personatges, en Joan i la Núria.

La dels escacs i la del balancí són per relacionar objectes de l’avi amb en Joan.

I el balancí creiem que és un element carregat de molta emoció.

En el cinema per expressar les emocions no sempre cal utilitzar el diàleg o el rostre dels personatges.

En la nostra pel·lícula hem intentat expressar els sentiments i les sensacions.

En els plans on es veuen les mans hem fet plans tancats amb poca profunditat de camp per tal que les mans tinguin tot el protagonisme.

L’escena de la pel·lícula “El circ” la vam pensar perquè en la descripció del personatge, en Joan mirava pel·lícules amb l’avi, eren en blanc i negre com les d’en Chaplin o de l’oest.

Coneixíem “El circ” i volíem transmetre l’emoció d’en Joan i la seva solitud a través de la pel·lícula. Quan va cap al balancí és perquè es recorda de l’avi.

En el muntatge vam decidir començar amb la música fora de camp en els plans de la poma i la posta de sol que són anteriors.

El final el vam gravar diferent de com l’havíem pensat en la concepció global.

Havíem planejat un so fora de camp de la mare i l’avi amb un canvi de cara d’en Joan, un somriure, però en les localitzacions, quan vam veure l’espai dels voltants de la casa, vam decidir un final com a la pel·lícula “A través de les oliveres”.

En el muntatge, tothom ha après moltísim com s’ha de fer, vam fer servir dues pantalles alhora, que va anar molt bé i el programa Première. El muntatge és un feina de decidir molt, de tenir paciència … Vam canviar l’ordre d’alguns plans i alguns els van descartar.

A l’hora de muntar ens vam organitzar en grups de 3 alumnes perquè tots poguessin participar i cada grup muntava algun dels plans que havia filmat. Vam fer un primer muntatge tots sols i després va venir la Meritxell que ens va ajudar a acabar de prendre decisions en alguns plans , a triar la música i a acabar la nostra pel·lícula.

Pel que fa les músiques les vam escoltar a la classe i vam anar triant entre tots quines eren les més adequades.

El títol el vam consensuar també entre tots, cada alumne va fer una o més propostes de títols o d’alguna paraula que li semblés que podia sortir en el títol.

Ha estat un curs molt intens, de molt treball i pensem que fer el taller de cinema en curs i acabar amb la nostra pel·lícula ha estat una experiència inoblidable.

Voldríem mostrar el nostre agraïment a la Meritxell Colell, la nostra intervenat, a la Carme Congost i a en Ramon Rocher, els nostres mestres i a tot l’equip de persones que fan possible el taller de cinema en curs, la Laia i la Núria que avui també són aquí.

També a tots els mestres de l’escola i als pares ja que alguns dies hem hagut de fer canvis d’horaris i viatges amunt i avall per poder filmar.

Gràcies a tots!

Alumnes de sisè

Curs 2010-2011

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *