TEODORA

El meu grup va decidir gravar en el camp de futbol perquè podíem filmar grans canvis d’escala, aquesta idea ens va sortir a partir d‘un extret de la pel·lícula : “ L‘estiu d‘en Kikujiro“.

El dia de les localitzacions, vam anar a fer fotos dels plans que volíem gravar. Ens va costar molt decidir-los perquè hi havien moltes possibilitats i només podíem rodar quatre plans.

El dia del rodatge vaig fer de directora en el primer pla, que tractava de que en Nil, el protagonista, estigués repenjat en un tronc, i es veiessin unes fulles flou a la seva cara. Va costar molt enquadrar aquest pla, perquè teníem zoom al màxim, i la càmera estava a sobre una capsa de sabates, i si la movíem una mica es desenquadrava tot. Però em va encantar poder fer de directora.

L’últim pas era el muntatge, que el vam fer amb el Première. Em va agradar molt muntar-ho, però trobava una mica difícil el tema dels so, perquè s’han de fer “boletes”(que són unes boles que serveixen per ajustar el so),al principi i al final del pla,. I per posar-les havíem d’escoltar, parar el diamant en el moment exacte i posar la boleta.

Trobo que aquesta pràctica m’ha ajudat molt a repassar el que ja sabia!

GIORGIANA

Per mi la pràctica central ha estat una experiència molt divertida i molt interessant. Vaig fer totes les tasques però la que em va agradar més va ser la de director i la que menys va ser la d’escript.

El moment que em va tocar fer de director, em va costar trobar l’enquadrament, però el final me’n vaig sortir. Uns dies després d’acabar de gravar, vam començar a muntar amb el Première. M’ha agradat molt tornar a fer servir aquest programa. Em va costar una mica graduar el so, trobar el nivell adequat, escurçar els plans etc…però amb l’ajuda dels meus companys de grup em va sortir.

ARNAU

El meu grup vam triar gravar amb canvis d’escala.

Un matí vam anar a fer les localitzacions, es fan perquè quan vas a rodar ja saps més o menys el lloc i el pla que gravaràs. Vaig tenir la idea que el personatge estigués recolzat a la barana i vam fer la foto en un angle però a l’hora de rodar el vam canviar. Cap pla va ser exactament igual que la foto, crec que les localitzacions van servir per donar idees.

El dia del rodatge, el meu grup amb tres hores vam rodar. Els primers dos plans sense pressa però els dos últims sí, perquè s’estava a punt d’acabar la bateria. Mentre gravàvem el so ambient, va coincidir que va arribar la Carme amb el cotxe, però la resta va anar bé.

En general el rodatge va anar bé, però en alguns plans vam haver de fer dues preses, perquè allà a prop feien obres i el so no quedava gaire bé. El meu càrrec preferit és fer de càmera.

El muntatge ha anat molt bé, el so ambient l’hem repetit perquè no era prou llarg. M’ha costat una mica muntar, no havia fet mai un muntatge tant extens, mirar que lligui la imatge quan canvies de pla, que lligui el so, tallar plans, posar so ambient, tants de plans, posar boletes… Mentre muntàvem, també m’he adonat que la pràctica, ha canviat molt del principi al final. La pràctica és molt important, perquè és exactament igual que al curt final, però més curt.

ELOI

Em va sorprendre molt que emplenéssim tota la pissarra per escriure les característiques del personatge i que després la majoria no les utilitzéssim.

La meva idea de la conversa crec que passa en més casos, però la que vàrem triar és més trista, i més emotiva.

Quan vam anar a fer les localitzacions ens va costar molt decidir-nos i a l’hora de gravar no vàrem fer un dels plans que havíem triat.

Al rodatge, quan feia de director vaig dir-li a la Mònica com i on havia de moure la mà, em va fer cas i van quedar bé.

En el muntatge vaig decidir tallar un pla i on posar-lo i a tot el grup ens va agradar l’idea. No estava del tot segur de tallar un pla, però m’he adonat de que pot quedar bé

Em va agradar fer les localitzacions perquè mai ho havia fet..

OLGA

El dia del rodatge, el meu grup vam anar a gravar a l’església. El primer pla va ser en un carrer molt estret i els altres plans els vam gravar a la plaça de l’església. En un vam haver de posar la càmera a sobre d’un test i vam enfocar la cara de l’actriu amb fulles de l’olivera desenfocades. Un altre pla el vam gravar a l’olivera de la plaça, la Mònica estava assentada a sobre tocant l’escorça de l’arbre, era un pla de detall. El pla que ens va costar més de gravar va ser el 2n, perquè el trípode no cabia gaire bé a sobre del test.

NIL

Quan vam definir com era el personatge, em va agrada molt.

Ens vam posar en grups, vam triar com filmaríem, el meu grup va escollir fer un canvi d’escala, i després també vam pensar on ens agradaria gravar.

A mi no em va agradar gens el rodatge, perquè només feia d’actor i em moria de calor.

El muntatge és el que em va agradar més, perquè controlava el programa Première.

En la gravació vaig aprendre què és un so ambient i que és molt útil pel muntatge. Nosaltres l’hem posat i ens ha anat molt bé, me n’he adonat que canvia molt el so.

TOMÀS

El meu grup vam escollir gravar amb plans tancats, perquè l’altre grup havia triat fer canvis d’escala, a mi m’hagués agradat més triar, l’emoció passa a l’espai, tenia més idees però van trobar que eren massa difícil de gravar.

Un dia, amb la càmera de fotos vam anar a fer localitzacions, on ho volíem rodar.  Jo vaig tenir la idea de fer servir els camins estrets de l’església per fer plans tancats, tots els del grup hi va estar d’acord.

Quan les vam tenir fetes, vaig fer un plano on explicava com havíem de gravar, quan va venir la Meritxell, li vam explicar com volíem filmar, però ella ens va canviar els plans que havíem triat, i això va fer que quedés millor.

El pla que feia  de director, vaig haver de donar instruccions a la Mònica de com i a on s’havia de col·locar.

Tothom va participar a l’hora de gravar tant si gravaven com si no. Pel muntatge ens vam separar en dos grups, cada grup havia de fer un muntatge diferent utilitzant els mateixos plans, va ser molt difícil, sobretot regular el so, però el final ens en hem sortit.

Ha anat molt bé fer la pràctica perquè et prepares pel curt.

ORIOL

El meu grup, vam pensar en quin lloc del poble podíem filmar els plans tancats, vam decidir de gravar-los al voltant de l’església perquè allà amb les parets de pedres quedaria molt bé.

El que em va agradar més de fer va ser de director perquè m’agrada decidir els plans i tinc moltes idees.

No m’apassiona fer d’script perquè només has d’apuntar si ha sortit bé i el que ha durat.

RAQUEL

A mi em va agradar molt fer la pràctica central, penso que ens ha quedat genial, i em sento contenta i satisfeta.

Vam ser capaços d’omplir una pissarra d’adjectius, i de maneres de ser, i això em motiva molt.

El que més em va fascinar, ha estat muntar, perquè he après a fer servir el programa Première, i no en sabia gaire de fer boleta, de com tallar, com posar el vídeo en negre,…

El que més m’ha costat, ha estat fer la feina de director, perquè l’actor estava lluny i havia de cridar molt per donar-li indicacions.

Fer els enquadraments, també costava, perquè s’havia de decidir entre dos, i els dos eren macos.

En resum, crec que hem fet bona feina, i això, ens servirà, per més endavant.

IOANA

El dia 18 de febrer va venir la Meritxell i vam filmar. Jo estava una mica nerviosa la primera vegada, pensava que no em sortiria bé fer de càmera i de directora però de mica en mica anava provant i em sortia força bé.

De vegades estava cansada de tan gravar, però em va agradar molt.Després vam començar a muntar amb  el programa Première.

Hem fet coses diferents del minut Lumière, he après més coses del que sabia és molt difícil el rodatge i el muntatge. Les coses que he après són: com funciona “l’escript”  com funciona el so, i la boleta del so.

M’ha agradat molt fer la pràctica central.

MAX

El meu grup va triar gravar el camp de futbol i va ser difícil decidir on i com gravaríem però  la Meritxell ens va ajudar. En el primer pla  feia d’script i  que no em va agradar gaire. Fer el so era molt difícil, havia d’estar callat i em va sortir bé.
A l’acabar de gravar  crec que ens va sortir  bé, sobretot en Nil que feia d’actor, va estar molt quiet i va passar força calor.

ADRIÀ

Crec que a quan vam crear el personatge vaig aportar forces idees, però el que no entenc és perquè en vam posar tants, i després em vam fer servir tan pocs!
Fer les localitzacions, va ser una novetat per mi perquè no n’havia fet mai cap. A mi  se’m va acudir de fer la pràctica al camp de futbol perquè em va fer pensar amb l’extret  “ L’estiu d’en Kikujiro” pels canvis d’escala.
Quan vam gravar, vaig conèixer una nova feina que no havia fet mai, la d’escript i crec que està força bé. Al rodatge he aportat forces coses, perquè totes les he intentat de fer el millor possible.
A l’hora de muntar, el que m’agrada més és tallar els plans, i poder decidir-ne l’ordre.
Crec que ho hem fet força bé!

FATUMATA

Un matí amb els del  meu grup  vàrem anar a filmar als voltants de l’església. Allà, vam acabar d’escollir quins plans tancats gravaríem.
Muntar l’equip de gravació, en el carreró estret, es  va costar molt. Quan vam  acabar  de muntar la càmera, el tripode … vam començar a filmar.
En el tercer pla vaig ser l’escript, que no ho havia fet mai i em costava molt, en el següent pla vaig fer de sonidista  i també vaig fer  de càmera.
Ens va sortir molt bé i em va anar molt bé per repassar tot el que après a cinema en curs.

MÒNICA

A mi em va agradar ser  actriu, és molt divertit però molt pesat ja que havia d’estar en molts llocs, i havia de creure el que em deien els directors.
Al principi no m’imaginava que seria així però igualment va ser molt emocionant sortir a la pràctica central.
El que més em va agradar ve ser el muntatge perquè vaig a prendre a fer les boletes amb el so i a posar els plans com volíem.