Hem començat el taller repassant com es munta la càmera de vídeo i aprenent quins són els paràmetres.

Durant la setmana hem anat veiem diferents extrets de pel·lícules per veure com els directors utilitzen els diferents paràmetres. Primer vèiem un extret i després practicàvem amb la càmera.

NÍTID I FLOU, amb un extret (tros) d’una pel·lícula que es diu: “Cafè Lumière” de Hou Hsiao-Hsien-2003.

El director desenfoca: unes fulles verdes, que creiem que serveix per representar la primavera i una mica els cotxes i les persones. També vam veure un altre extret “Pobre de mi”, de Jean-Luc Godard-1993. Comença tot desenfocat, no es veu bé el que hi ha al final, i a mida que la noia s’acosta, es va enfocant ella i els arbres.

LLUM I DIAFRAGMA. En un extret de “Cafè Lumière”, hi ha dues persones que van amb un autocar, quan passen pel túnel es veu bé però després toca molt el sol, i es veu cremat perquè entra massa llum.

L’ESCLA, L’ANGLE I L’ALÇADA, per aquest paràmetre, hem vist “L’estiu d’en Kikujiro”, de Kitano Takeshi. Ens hem fixat molt en els plans. Primer fa servir un pla general, després un pla sencer, que surt el nen, un primer pla i finalment la càmera s’allunya tant que es converteix en un pla generalíssim, perquè ens adonem que el nen està sol.

PROFUNDITAT DE CAMP, hem vist “Elephant”, de Gus Van Sant. Hi ha molta profunditat de camp, i es veu tot nítid. Al segon fragment, no n’hi ha gaire, i es veu el fons flou, però la noia cada vegada més nítida.

A partir de veure aquests extrets quan en veiem de nous hem d’intentar endevinar quin paràmetres s’utilitzen.