Escola de Bordils 2009-2010

Ens ha anat molt bé descriure l’estat emocional en què es troben els nostres protagonistes en cada seqüència i pensem que servirà als actors o actrius quan rodem.

Després de definir els dos personatges de la nostra pel·lícula i després de parlar molt de situacions en què experimentem diferents emocions, hem anat creant la història que ens agradaria que els hi passés aquests  dos amics o amigues que s’han de separar per motius de feina dels pares.

Com podeu veure hem omplert la pissarra d’idees i de moltes EMOCIONS!!

Els dos protagonistes,  surten d’un partit molt important que acaben de guanyar.

Tot l’equip, en aquell moment, està molt eufòric, tots marxen cap a casa seva però ells dos, se’n van junts amb la bici ,per un altre camí..

Estan molt contents, van fent bromes i van jugant, però per un instant en Juli es queda pensatiu i s’atura un moment, pensant que d’aquí poc un dels seus grans amics haurà de marxar lluny , i potser ja no el tornarà a veure mai més.

En Juli porta a l’Àlex a un lloc especial. A l’arribar en aquell lloc, tots dos, es van estirar a terra per sentir la natura, i viure-la una mica després d’aquell partit esgotador.

Estirats a terra, es van mirant però mai coincideixen amb la mirada, només alguns cops, sense dir-se res.

Comencen a marxar i quan l’Àlex ja és lluny en Juli diu fluixet:- et trobaré a faltar,… i després l’Àlex es gira per veure’l, però en aquell instant ja no hi ha ningú.

Un altre dia, en Juli va a casa de l’Àlex per donar-li una carta que li ha escrit. Quan arriba, el veu a l’habitació estirat amb la maleta oberta a mig fer. Es miren, i després perden la mirada, en Juli s’asseu el seu costat.

L’Àlex per un moment se’l mira, i li diu:- té, et dono el meu braçalet de la sort, guarda’l bé, i sempre que el miris te’n recordaràs de mi. En Juli , se’l mira i li dóna les gràcies, estan un minut en silenci, i s’abracen amb molta força i amb molt d’afecte.

S’acomiaden i sense que ell se n’adoni deixa la carta sobre el llit.

En Juli, trist, i enfadat torna anar aquell lloc especial. Quan hi arriba s’asseu i veu el seu rostre reflectit a l’aigua i també el de l’Àlex, però després aquell reflexe va desapareixent i només queda el d’ell, sol i trist.

Hem construït entre tots la història i per grups planificarem i farem les localitzacions.