ELS PRIMERS MINUTS
EL CAFÈ DE CADA DIA
Ahir quan vam arribar al bar hi havia gent però el temps de preparar-ho tot van marxar.Tot i així, nosaltres vam tirar endavant per poca gent que hi hagués.Vam esperar i efectivament, en va arribar, però poca, només quatre persones
L’enquadrament, ja havíem previst perquè hi sortís: la barra, les taules de darrere i la taula on estàvem nosaltres. Al final, no vam agafar el tros de taula, per què no deixava veure bé el treball de la barra.Vam tenir la sort per que nosaltres volíem gravar quan l’Andreu fes un cafè i els homes que hi havia en van demanar dos. L’Aniol que feia de càmera diu que no té gaires reflexos i que per això no vam gravar un minut just.
Ens va agradar encara que hi hagués poca gent. (Aniol)
Em va agradar molt fer-ho . (Elsa)
Per fi va arribar el moment del minut Lumière.El dia 14 a partir de les 10h. Vam començar a filmar el meu minut en un galliner.Vam entrar al galliner i vam muntar la càmera. La càmera enfocava cap el forat on sortirien les gallines.
En Roure , el que s’encarrega del galliner, va fer sortir les gallines, semblava que mai s’acabessin.
Primer volíem que haguessin sortit totes i que en Roure sortís i passés al costat de la càmera, però com que les gallines no acabaven de sortir no va poder fer-ho.Vaig parar de gravar una mil·lèsima de segon abans perquè estava mirant el temps de la càmera.Aquest minut m’ha agradat molt, és molt graciós.Joaquim
EL MISTERI DE LA SALA DE MESTRES
20 minuts abans de començar el pativam preparar la càmera i el trípode i també vam acabar de decidir el pla.La Carme ens va fer un senyal i va córrer a tocar el timbre, després de tocar el timbre els professors van marxar de la sala i es va acabar el minut Lumière. La gravació ens va sortir com volíem.Manel: Jo m’imaginava que quedaria així perquè estava molt pensat.Em va agradar però em pensava que seria més divertit perquè no es movien i això ho va fer “soso”.Nil: La gravació m’ha agradat molt, però el que no m’ha agradat és que molts mestres van mirar a la càmera i en Xevi va saludar.
FEM CONSTRUCCIONS I RENTEM MANS
Va arribar el gran dia de fer el nostre minut. Vam anar a la classe de P3, i vam començar a preparar la càmera, la perxa, el trípode….. Quan ho vam tenir tot preparat vam començar a filmar.A la càmera sortia una taula, una porta, també una pica i un altre tros de taula, que era el que havíem preparat el divendres abans quan havíem anat a l’aula i a parlar amb l’Arcen (tutora de P3)Quan vam acabar la filmació ens vam adonar que havíem filmat menys d’un minut. Ens va saber greu, però ja ens va agradar. Què hi farem!! Ens hagués agradat que durés més.No ens esparàvem que sortiria així la filmació i ens ho vam passar molt bé, (encara que estàvem molt nerviosos). Ens agradaria tornar-hi però el pròxim cop ens agradaria fer-ho a un altre lloc. Albert i Mohamadou
BIBLIOPATI Vam començar el minut a les 13:05 h. Ja teníem ganes de gravar el minut.Per preparar les coses vam tardar al menys mitja hora o una mica més.També ens vam ajudar en Carles i en Joel pel so i per aguantar la perxa…Va ser molt divertit!I m’agradaria tornar-hi però que sigués fora de l’escola perquè el primer que he fet l’he fet a l’escola i si en fem un altre cop m’agradaria fer-ho fora l’escola.El que va passar no ens ho esperàvem. Quan la Carme va anar a tocar el timbre nosaltres esperàvem que la gent sortiria molt ràpid de la biblioteca, que és com passa normalment, però van recollir les coses amb molta tranquil·litat i no vam aconseguir que sortissin de la biblioteca que és el que volíem. Adrià F. i Miquel
gener 17th, 2008 a les 11:01
hola! com us deia en l’altre comentari (al final de les fotografies de preparació), tenim moltes ganes de veure les vostres Minuts! Els comentaris dels rodatges són molt interessants.
març 11th, 2008 a les 10:34
El curt de Fem construccions i ens rentem les mans ens ha agradat molt perquè hem reconegut els nens petits de la nostra escola, a més a més és molt entretingut perquè no saps mai que faran.
Les 101 gallines també ens ha agradat força, alguns de nosaltres no havíem vist mai tantes gallines juntes, voleu dir que n’hi han 101? Ah! és a Can Roure que també es coneix com a ca l’Herminia?
Enhorabona pel treball fet, en realitat ens han agradat molt tots!!!
març 11th, 2008 a les 10:40
Creiem que el nom del curt de la sala de mestres és molt encertat perquè realment és un misteri per a tots. Nosaltres no havíem vist mai què s’hi feia i no ens creiem que facin el que es veu, segur que dissimulaven. No sabem ben bé què fan però alguns de nosaltres desconfiem del que ens ensenyeu! No ens ha agradat que els mestres es posessin d’esquenes a vosaltres, a sobre que els gravaveu? Ha estat molt bona idea fer un minut a la sala de mestres.
març 13th, 2008 a les 19:17
Enorabona pel treball esta ven fet, es veu que esta treballat.
març 13th, 2008 a les 19:19
esta ve que agiu gravat la sala de mestres no sempre se sap el que fan!!!
març 13th, 2008 a les 19:23
era dificil grava? va ser divertit?
abril 21st, 2008 a les 19:19
tornareu a fer algun altre video us queden genials i a mi m’agraden molt
vvvvvvvvvvvvvaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa animeu-vos
abril 22nd, 2008 a les 14:22
Anna, som dos alumnes de l’escola de Bordils de 6è de primària. No ens va costar gaire gravar el minut.
I si va ser molt divertit.
Qui ets?
Tu també fas cinema en curs?