- Unitat didàctica d’edu365.cat sobre Força Gravitatòria amb propostes d’exercicis i problemes autocorregibles. La unitat consta d’ informació teòrica sobre Llei de la gravitació universal, Camp gravitatori i Pes d’un cos. També hi ha dos aplicatius consistents en enunciats d’exercicis i qüestions d’autoavaluació, en els quals es pot consultar la resolució i també la solució, que poden ser utilitzats per l’alumnat de manera lliure sense la necessitat del professorat o d’una persona adulta.
- Aplicació que podem trobar al web (en anglès) de l’Exploratorium al Museu de la Ciència, l’Art i la Percepció Humana de San Francisco a Califòrnia. Si volem saber quin seria el nostre pes a la Lluna o a qualsevol planeta del Sistema Solar, aquest web ens ho diu de forma instantània. Només cal escriure quina és la nostra massa a la Terra; si fossin 70 quilos, al moment ens calcularia el que pesaríem, per exemple, a la Lluna o a Júpiter. També ens diu el pes als satèl•lits de Júpiter o al Sol o a diversos tipus d’estrelles.
Quina seria la nostra edat en els altres planetes del sistema solar?
- Posem els anys que tenim a l’espai preparat (on a l’altra pàgina posaàvem el nostre pes) i, immediatament, surt la nostra edat en dies o anys de cada planeta, i quina seria la data del nostre proper aniversari (en calendari terrestre). La nostra edat pot ser ben diferent si la veiem en els considerats dies o anys de cada planeta, perquè podem mesurar el temps d’aquestes dues maneres. El temps que triga cada astre a fer una volta sobre si mateix (rotació) és el que nosaltres considerem un dia, i el temps que triga a donar una volta al sol (translació) és el que considerem que és un any. I els planetes poden tenir una velocitat de rotació molt alta (sense tenir en compte la seva mida). Cada cop tenim menys anys segons estem a planetes que es van allunyant del sol; però la nostra edat -vista en dies- no depèn de si som a un planeta més gran que un altre. El gegant Júpiter només triga 10 hores terrestres a donar una volta sobre el seu eix, mentre que Venus (molt més petit), triga 243 dies terrestres a completar el mateix gir. Per això s’explica la famosa imatge dels astronautes fent saltirons a la superfície de la Lluna, ja que, al nostre satèl•lit, una persona pesa sis vegades menys que a la Terra.
Tour per l’Estació Espacial Internacional (ISS)
(1a part)
- No hem pas de confondre l’estat d’ingravidesa (absència de pes) amb la gravetat zero. Per petit que sigui el valor de la gravetat, només podem afirmar que és zero a l’infinit. Si calculem el valor de la gravetat a uns 300 km d’alçada sobre la superfície terrestre, obtindrem un valor de 8, 96 N/kg, que està molt lluny de g = 0. Observeu el vídeo següent, on veiem els astronautes dins l’Estació Espacial Internacional ISS movent-se amb llibertat total, com si estiguessin flotant. Per què es mouen com si la gravetat no existís, si només estan a uns 400 km d’alçada sobre la superfície terrestre?
Tour per l’Estació Espacial Internacional (ISS)
(2a part)
- Llavors, què entenem per ingravidesa? La nau orbita al voltant de la Terra i cau contínuament sobre la Terra, en un moviment de caiguda lliure. Els cossos que hi ha a l’interior també cauen amb caiguda lliure, amb la mateixa acceleració que la nau. Això dóna lloc a una absència d’interaccions entre els cossos i la nau, la qual cosa provoca que els cossos es moguin lliurement respecte a la nau. Es tractaria d’una situació similar a la caiguda dins d’un ascensor si es trenqués el cable. En aquest cas, ens trobaríem en la mateixa situació en què es troben els astronautes dins l’Estació Espacial. Aquesta experiència no es pot pas realitzar a la Terra, ja que tindria conseqüències catastròfiques.
- En aquest vídeo es mostra un avió de passatgers normal que es diu Zero-G. Realitza vols parabòlics per aconseguir estat d’ingravidesa, que dura uns pocs segons. S’accelera l’avió amb un angle d’inclinació de 45 º, a gran velocitat i, en aquest instant, es paren els motors. L’avió caurà en caiguda lliure i els ocupants del seu interior podran experimentar l’estat d’ingravidesa: no pesen dins de l’avió i es mouen lliurement. La llàstima és que aquesta experiència només dura uns segons, ja que l’avió ha de reprendre el vol abans que sigui massa tard. Però es pot repetir les vegades que es vulgui.
En aquest temps tan petit, els científics de l’ ESA aprofiten per fer els seus experiments i, així, veiem com fan experiments amb el seu cos o veuen com funcionen les lleis de la física.
- Crèdit variable de física aplicada per a 2n cicle de l’ESO, en el qual es mostren els lligams ciència-tecnologia-societat. Es tracta d’un crèdit dissenyat i aplicat pel professor Anicet Cosialls i que s’imparteix a l’Iinstitut Guindàvols des del curs 98-99. A partir de l’estudi de les Lleis de Newton, es construeix un coet i es dissenya un viatge espacial.
Cosmoeduca: Gravitació- L’experiència pilot Cosmoeduca pretén ajudar el professorat de l’ESO i de batxillerat en el desenvolupament de temes que es puguin tractar fent ús de conceptes i de continguts de l’àmbit de l’Astronomia, proporcionant també un enfocament científico-cultural-humà dels mateixos. S’ha desenvolupat en equips de professors de secundària i científics de l’IAC.
El text principal consta de 4 temes: Tema 1. El concepte de gravitació, Tema 2. Una reflexió física i matemàtica sobre la fòrmula de Newton, Tema 3. Una introducció al mètode científic (separant ciència i falsa ciència) i Tema 4. Un tema més avançat en què s’expliquen, conceptualment, les línies actuals d’investigació astrofísica sobre la gravetat. Enllaçant amb aquests temes, hi ha nou “textos complementarios” , alguns dels quals són imprescindibles per entendre els conceptes del text principal; d’altres són opcionals i poden ajudar el professorat. També hi ha cinc petits apartats de “física avanzada”, que són una extensió opcional molt interessant. Finalment, es proposen sis “experimentos caseros” fàcils de realitzar a l’aula i determinants per visualitzar els conceptes.
