Institut Sant Feliu de Guíxols
Quart d’ESO
Primer i segon de batxillerat
Tots sabem que els instruments de corda sonen perquè fem vibrar una de les seves cordes amb algun mecanisme i aquestes es posen a oscil•lar amb una freqüència ben determinada. Aquesta vibració es transmet a l’aire pel qual arriba a la nostra oïda i així podem gaudir d’una fantàstica melodia. Potser també sabem que el que provoquem quan fem oscil•lar aquesta corda és l’aparició d’ones estacionàries. Aquestes ones són la conseqüència de la interferència entre una ona directa i una de reflectida a l’extrem de la corda sobre la que actuem.
La velocitat de les ones estacionàries que es formen sobre la corda depèn del material i el gruix de la corda , i també de la seva tensió. Aquesta velocitat estarà doncs fixada per a cada corda. La longitud d’ona de l’ona estacionària que generarem dependrà de la longitud efectiva d’aquesta corda. De fet, la longitud d’ona serà el doble de la longitud de la corda si ens trobem en el que s’anomena estat fonamental. Per tant, la freqüència de l’ona estarà donada per: 
Així docs, cada vegada que fem sonar una corda trobarem una freqüència (una nota) ben determinada.
A la màquina de Melde el que tenim és una corda que oscil•la amb una freqüència fixa i que també té una longitud fixa. Si nosaltres canviem la velocitat de la transmissió no hi haurà més remei que canviar la longitud d’ona. Això vol dir que haurem de canviar d’estat de vibració. Haurem de passar del nivell fonamental a algun altra nivell on la longitud d’ona serà la meitat, la tercera part, la quarta part, etc. de la longitud de la corda.
Per construir la màquina de Melde necessitarem un aparell que vibri amb una certa freqüència i una o vàries cordes en què puguem variar la tensió.
En el nostre cas, hem aprofitat un timbre vell de l’institut (sense la campana) i una estructura feta amb quatre fustes.
