L’arxipèlag del Japó existeix gràcies a la tectònica de plaques. És relativament “jove”, es va formar al Mesozoic gràcies a la subducció de la placa Pacífica per sota la placa Euroasiàtica de manera que va formar un arc d’illes volcàniques. La fertilitat de les terres volcàniques i el clima van facilitar l’establiment de poblacions humanes. Actualment està habitat per poc més de 127 milions de persones i fins al dia 11 de març de 2011 era la tercera potencia econòmica mundial. Aquell dia, a mitja tarda, un moviment sísmic de magnitud 9.0 a l’escala de Richter, amb l’epicentre prop de la costa de l’illa de Honshu, va provocar un gran terratrèmol que va causar un tsunami. El mar va entrar quilòmetres endins provocant la devastació de pobles i infraestructures humanes. Quatre dies després els morts i desapareguts superen les 10.000 persones. Es van desplaçar 500 km de falla, l’illa de Honshu es va moure 2,4 m i l’eix de la Terra es va desplaçar 16 cm. A més de les pèrdues humanes i la devastació incalculable, una de les pitjors conseqüències poden ser els danys causats a dues centrals nuclears, l’abast dels quals hores d’ara encara no són avaluables.
A més de vídeo que il·lustra aquesta entrada al bloc, s'adjunta aquest enllaç de la percepció del terratrèmol en terra ferma.
També l'abans i el després del tsunami (cal fer córrer la fotografia per la pestanya blava, com si s’enretirés una cortina). Cal recordar que la paraula tsunami vol dir onada gegant en japonès.
Em sembla molt fort el que ha passat a Japo , peró jo pensava que Japo estaria millor preparat per a una catastrofe d’aquesta magnitud , ja que ho podrien haver predit i evacuar a les poblacions costaneres. I per que fiques que fins el dia 11 era la tercera potencia mundial? Ara ja no ho es?
Com en sergi, jo també estic molt sorprès de la falta de predicció. Estem en ple segle XXI i fins el que jo sé no hi ha cap sistema de predicció de terratrèmols amb prou antelació. Sembla increïble en una societat tan “avançada” tecnològicament com la nostra, però és així. Mentre explorem racons llunyans del sistema solar, només hem arribat a 13 km de profunditat del nostre propi planeta (un terç de l’escorça amb prou feines). L’interior de la terra és un gran desconegut malgrat els nombrosos estudis amb ones i sembla que el llibre de Juli Verne que queda per fer-se realitat, “viaje al interior de la tierra” ho té ben difícil.
És una llástima que hi hagin tantes víctimes. És veritat que el Japó és un pais molt avançat però no hi ha ningún pais que pugui defender-se dels danys d’un tsunami. El que no entenc és la raó per la qual tenien un mur de 4 metres que havien preparat per a un futur tsunami. Diguem que el mur no va ajudar molt.
Em pregunto què passaria si aquest pais fos a un pais de baixos recursos? Seria una verdadera catàstrofe per a aquell pais, ja que aquest tsunami va ser un dels més forts de la història.
Es sorprenent, el que ha passat a Japó, estic d’acord amb el Sergi, es suposa que Japó és un pais molt avançat en tot, però no han pogut evacuar a la gent,em sap molt de greu, perquè han sigut moltíssims morts, i això que encara n’hi han persones desaparegudes.
I tota la illa, esta completament destrossada, es que es increïble el que ha passat, tardaran molt de temps en tornar a reconstruir la aquesta ciutat.
Es sorprenent, el que ha passat a Japó, estic d’acord amb el Sergi, es suposa que Japó és un pais molt avançat en tot, però no han pogut evacuar a la gent,em sap molt de greu, perquè han sigut moltíssims morts, i això que encara n’hi han persones desaparegudes.
I tota la illa, esta completament destrossada, es que es increïble el que ha passat, tardaran molt de temps en tornar a reconstruir la aquesta ciutat.
Sergi, dos dies després de aquesta catàstrofe natural la borsa al Japó baixava gairebé un 20%. La reconstrucció serà llarga i segurament necessitaran ajut exterior. Tot això suposant que la contaminació radioactiva es pugui controlar i no vagi a més.
Estic d’acord amb tots els comentaris anteriors. Si Japó es un dels països més avançats en tot i ven preparat per aquestes coses, que pasaria si ens toques en el nostre país? Seria una catàstrofe enorme, sobretot nosaltres que estem molt aprop del mar, tots els blocs de Bellvitge farien com les peces del domino per les plaques dels edificis. Es podria evitar un tsunami o intentar-ho?
Nois, noies, l’Ivan parla de Jules Verne. Heu llegit algun llibre d’aquest autor? Us el recomano.
Elena, ja es va veure amb el tsunami de Tailàndia, tot i que no hi havia tanta població ni tantes càmeres que el van enregistrar va ser devastador.
Efectivament Anays, l’entrada d’una massa d’aigua a Bellvitge seria encara més catastròfica perquè està en una zona deltaica, pràcticament al mateix nivell del mar. Quan Bellvitge va començar a urbanitzar-se van patir inundacions espectaculars. La gent gran del barri bé que ho sap.
El risc de tsunami, afortunadament és remot, perquè no hi ha zones de subducció ni contacte convergent de plaques litosfèriques a mar la Mediterrània. Per tant els terratrèmols són poc intensos per provocar un tsunami amb les proporcions com les del Japó.
És impressionant el que ha succeït al Japó!
S’han registrat prop de 600 rèpliques de diferents magnituds a escala Richter des de divendres dia 11 de març del 2011 el qual va succeir la catàstrofe.
El que tinc entès sobre algunes de les últimes notícies d’aquesta catàstrofe són que:
Vint mil persones estan encara il · localitzables, però malgrat tot, es continua salvant a supervivents (una dona de setanta anys i un nadó de quatre mesos).
Pel que fa a l’economia, la borsa de Tòquio va tancar ahir amb una caiguda de 10,55% (el tercer més greu de la seva història)
De moment, les radiacions són similars a les que causa un TAC en l’organisme.
Aquestes són invisibles i no produeixen olor, pel que és difícil protegir-se. Diuen que entre els seus efectes hi ha el augment dels casos de càncer de tiroides (glàndula que acumula el iode radioactiu) i que per poder evitar-ho es distribueix a la població pastilles de iode no perjudicial per a quan la tiroide es saturi, en inhalar el iode radioactiu, s’elimini a través de l’orina.
D’altra banda, un altre dels components del núvol tòxic que podrien produir-se si es complica la situació de la central de Fukushima, és l’estronci. Aquest s’acumula en els ossos més de 30 anys i continua irradiant l’organisme. És el responsable de tot tipus de càncers després de l’explosió de la radiació, especialment de tumors cerebrals i d’ossos.
Aquí us deixo un enllaç web que us pot servir per informar-vos millor:
http://www3.nhk.or.jp/nhkworld/
Al 1986 a Ucraïna va tenir lloc el més gran desastre mediambiental que es coneixia fins ara. És el cas de la central nuclear de Chernòbil.
Avui es parla de què Fukushima pot ser la nova Chenòbil, fins i tot s’ha arribat a dir que pot superar els seus nivells de radiació.
Convé recordar que al 1986 estàvem en ple debat sobre la instal·lació de centrals nuclears i avui n’estem també amb el debat de l’allargament de la vida útil d’aquestes arreu d’Europa.
Alemanya ha frenat un programa d’allargament a diverses centrals nuclears del seu territori, no obstant, el govern espanyol mostra una actitud massa optimista en aquest sentit envers les centrals nuclears al nostre territori i el tema pendent de l’allargament de la seva vida útil.
Convé recordar que encara avui dia Chenòbil representa un perill i que els efectes radioactius poden trigar molt de temps en desaparèixer. Allò afecta terriblement a l’ecosistema, tant terrestre com aquàtic i sobre tot aeri. Per cert, els núvols que des de Japó s’estan desplaçant en aquesta època poden contenir bosses de radioactivitat com va ocòrrer amb tot Europa a finals del 90, on l’extens treball realitzat de descontaminació va evitar que Europa quedés inhabitable.
Cal més moviment en aquest sentit i una mica més de seny en quant a les nostres bombes d’ecosistemes latents a la nostra regió.
Una altra Terratrèmol?. Ay,ja esta acerca de fi del món. Perquè hi ha moltes Desastres.
I dues centrals nuclears s’ha trencat, per això hi ha moltes més persones va morit.
Enming, al llarg de la seva història el món ha patit desastres naturals de molta més magnitud. Alguns fins i tot han comportat extincions massives de grups sencers d’organismes. Des que l’espècie humana l’habita, però, hi ha noves amenaces de desastres d’una altra naturalesa. Això no obstant, cal ser optimistes i creure que els humans podem fer de la Terra fins i tot un món millor per viure.
mare meva això és molt fort si ha passat al japó això i han mort moltíssima gent i han patit molt i és un del països mès preparats en això no em bui ni imaginar que passarà si passa a un altre país, jo crec que ja s’està acercant el nostre fi per que ja estan passant moltes coses fortes i una darrera l’altre.
La gent diu que tot això és un avís del que vindrà després, de la probabilitat que el món s’acabi i que la mare terra per fi prengui represarías contra nosaltres, que l’únic que hem fet és abusar del que tenim i malgastar hauríem recapacitar tots i prendre decisions per intentar evitar aquests problemes, encara que crec que és molt tard per corregir el nostre error ens vam adonar molt tard de tot el mal que li fèiem a la mare natura!!
Ostres! Què us passa, que alguns veieu venir la fi del món? La situació al món no és fàcil (de fet, mai ho ha estat), però vosaltres, amb 16, 17 o 18 anys, ho hauríeu de veure com a joves: amb energia, esperança i ganes de canviar i millorar el món. Tinc la desagradable sensació que ho veieu com a vells desesperançats… tot esperant l’apocalipsi.
Benvolguts/benvolgudes,
Ens plau comunicar-vos que hem triat el vostre bloc com a Bloc destacat de l’espai de XTEC Blocs. A partir del proper dilluns, dia 28 de març, i fins el diumenge, dia 3 d’abril, apareixerà com a Bloc de la setmana. També es difondrà a la pàgina inicial de la XTEC
Volem felicitar-vos per aquesta iniciativa lligada al món de les ciències, que aconsegueix una alta participació de comentaris de l’alumnat, i genera coneixement al voltant de les notícies de l’actualitat científica.
Salutacions cordials
Anna Piñero
Administradora de XTEC Blocs
Servei TAC
Departament d’Ensenyament
Generalitat de Catalunya
Cadascú té la seva pròpia opinió i cal respectar-la però, no tanqueu tan ràpidament les portes a les oportunitats que poden sorgir per canviar el que està malament i poder millorar cada vegada amb més seguretat i confiança.
Ens hem d’ equivocar per adonar-nos del que no hem fet bé i la propera vegada assegurar-nos que no hi haurà errors, i si n’hi ha, que siguin els mínims. Malgrat totes aquestes desgràcies, a poc a poc durant molts anys, hem anat experimentant grans canvis que han fet evolucionar tot el nostre entorn i créixer encara més com a persones. Som el futur, i per tant hem de tenir pensaments positius de poder canviar el món a millor, sobretot quan tenim davant aquests obstacles, són clars exemples de que cal tenir present que nosaltres ho podem aconseguir.
Inequívoccamente, podem assegurar que el que ha succeit al Japó és una auténtica catastrofe, però com sempre, es una llàstima que gent innocent hagi de morir per a que es busquin solucions. Ara que ha passat això, doncs ha buscar solucions, per què clar tota la premsa i els medis de comunicacion estàn atents d l’actualitat al Japó. Ara anem a regular les centrals nuclears perque hem vist què és un perill i s’ha d’anar en compte. I han tingut que morir 10.000 persones per que us doneu compte? Per descomptat, el terratremor o el tsunami no tenien res a veure amb les centrals nuclears, però poden morir molta més gent ara per aquest assumpte. Però desgraciadament, això es com tot. La premsa i els medis de comunicació ens fan estar tan pendents i per això, els polítics manifesten tantes revisions de centrals, per tal d’afavorir la seva imagte envers al poble. Però el mateix va passar a Txernobil al 1986 i es segueix utilizant l’energia nuclear. Per què? Perque economicament interessa als governs. Al final s’acaven oblidant, com tot. Ara mateix, a Haiti s’estàn morint de gana i molts segueixen sense casa. Al principi moltes campanys d’ajuda, pero després res. I el mateix passa amb un munt de guerres que estàn succeint ara a l’Àfrica, Amèrica llatina o a l’Àsia. Es una llàstima. Hauriem de ser més crítics amb aquests assumptes i no deixar que els medis de comunicació ens manipulin de tal manera. I els polítics tampoco. Que fan promeses, pero sabent que ens oblidarem de les seves promeses. Nomès espero que aquest cop, no sigui com sempre succeix.
Gràcies Anna,
Estem encantats de ser el “bloc destacat de la setmana” per aquesta activitat que proporciona un marc obert de discussió i aprenentatge des de casa fins a l’aula.
El que ha passat al Japó és una de les majors catàstrofes dels últims 40 anys a nivell mundial. Un desastre ecològic, econòmic i, lamentablement, humà que encara no podem calibrar en tota la seva dimensió. Crec que és evident que ni els ciutadans més conscienciats ni la societat més organitzada pot frenar un desastre natural com el tsunami registrat al Japó.
D’altra banda no estic d’acord amb els comentaris d’alguns dels meus companys, en dir que “està a prop la fi del món”, així com ho ha dit el professor a la classe passada aquest tipus de catàstrofes han passat a la Terra des de la seva creació , Només que ara estem més informats del que passa a tot el món, crec que hauríem de veure les coses d’una altra manera i pensar que nosaltres com joves en un futur tindrem la solució a catàstrofes d’aquesta magnitud, podrem estar més preparats i evitar aquestes perdudes.
A l’anomenat tsunami de Tailàndia, el nombre de morts es calcula que va ser superior a les 180.000 persones i el nombre de desapareguts superior a les 45.000 persones. De fet, va afectar greument 5 països, Indonèsia, Malàisia, Sri Lanka, Índia i Tailàndia. El país que més va sortir a la televisió i del que es tenen més imatges és Tailandia i per això és més fàcil fer servir aquest nom per a aquest tsunami de desembre de 2004. En el seu moment els diaris i les televisions van fer molts comentaris dient que la tragèdia es podia haver evitat si haguessin tingut un sistema d’alarma semblant al de Japó i al del Pacífic, però ara, i després d’haver vist el que ha passat a Japó, potser podríem considerar que van ser una mica injustos amb països que ni de lluny tenen les infraestrucutres de Japó.
En moltes parts de la costa japonesa hi ha murs de contenció per a tsunamis de 10 metres d’alçada, també a la zona afectada. Però, no han servit de gaire, per un factor difícil de preveure fins ara: el tsunami ha superat l’alçada del 10 metres previstos i, en segons quines zones, ha superat els 20 metres i, fins i tot, els 30 metres d’alçada.
Hola!
Deixeu-me felicitar-vos pel bloc! Quan l’he vist com a destacat a la xtec m’ha fet molta il·lusió. Mireu, fa uns anys vaig tenir la sort de treballar al Joan Miró i encara me’l sento una mica meu, i conec la força i ganes de treballar, i de treballar bé, del Jordi de Manuel. Quina sort tenir-lo com a professor!
Contineu amb aquestes dinàmiques, intentaré anar seguint, sempre que pugui, les vostres interessants aportacions.
La vostra feina potser no és un tsunami, però de segur que és una pluja fina d’aquella que va calant i adobant la terra, que alimenta i no fa mal. L’enhorabona.
A partir de xerrada amb geòleg, investigador del CSIC, es veu que els japonesos ja havien previst danys majors per tsunamis en cas de terratrèmols forts, i havien començat a construir barreres submarines contra onades de tsunamis en alguns llocs de la costa. Malhauradament no ho havien fet a la zona de Sendai i altres zones afectades pel terratrèmol del mars 2011. Cristina Belillas
Julio i Cristina, gràcies per les vostres aportacions i també a tu, Eduard, per les floretes i per percebre l’altre “tsunami” de pluja fina.
Ja veieu que els blocs poden ser altres llocs d’encontre i d’interacció entre professorat i alumnat.