A l’aula estem treballant el llibre “Contes per a un món millor” de l’Enric Larreula. Tal com diu el títol del recull, es tracta d’una sèrie de narracions breus que parlen d’un món millor.
Enllaçarem aquesta lectura, el proper més d’abril, amb la visita a l’aula que ens farà l’Enric Larreula per comentar amb nosaltres tots aquests temes que hem llegit i donar-vos la seva opinió, així com esperem gaudir d’aprendre de les seves vivències com a escriptor.
Com diu Enric Larreula: “Larreula no té pressa per acabar allò que escriu i per això s’ho mira i s’ho remira. No tinc pressa perquè al lloc on haig d’anar no tanquen a cap hora, diu. Escriu perquè li agrada escriure, i escriu en la mesura que li surten idees: quan no en té, no escriu.”
Es fa força difícil determinar l’edat de lectura d’aquests contes. Pel fet de ser contes, no tenen edat.
Poden agradar des d’un nen petit a qui s’expliquin de manera oral, fins a un adult. Però intentarem precisar una mica i dir que són aconsellables per a nens i nenes d’entre 6 i 10 anys.
“La felicitació” tracta d’un personatge, el vell Gruber, que no es fa amb ningú: viu sol, en una casa aïllada. Un dia, per Cap d’any, el carter li porta, per iniciativa pròpia, una postal de felicitació, sense signar. Davant del dubte sobre qui li ha enviat la postal, el vell Gruber n’envia postals a tots aquells que pensa que la hi han pogut escriure (quasi tot el poble). Llavors, tots ells li retornen la felicitació: 102 postals.
“Els dos amics” té com a protagonistes dos joves irlandesos que volen emigrar a Amèrica perquè els anglesos els han espoliat i empobrit. En James i en Jeremiah són tan amics que, pensant l’un en l’altre, no aconsegueixen el seu somni: embarcar en un vaixell cap a Amèrica.
“París-Dakar” explica el moment en què l’Immaïl és testimoni de la cursa París-
Dakar i el que això representa per a ell. Aconsegueix quedar-se una llauna d’oli que ha llençat un dels cotxes, cosa que valora com un gran tresor, però que també li fa veure que és un dels nois més pobres de la terra.
“La castanyera” ens conta la història de la Joanna, una senyora que s’instal·la en una cantonada de Gràcia i es posa a vendre castanyes: transforma una cantonada freda en un ambient càlid. Quan arriben les eleccions i la volen treure d’allà on és, ha arrelat tant al barri que hi ha una protesta ciutadana. Finalment, l’Ajuntament li construeix una parada perquè pugui vendre les castanyes a l’hivern i els gelats a l’estiu.
“Les il·lusions” narra un moment de la vida d’un noi que es dedica a netejar els vidres dels cotxes quan s’aturen en un semàfor. Perd una juguesca amb un company seu, perquè neteja un cotxe però no cobra la feina: s’atura un moment a reflexionar sobre el que veu dins el cotxe que està netejant i la conductora ha de marxar perquè el semàfor s’ha posat verd.
“La decisió” ens fa entrar en una història d’indis. En Linx Lleuger és el darrer cap del poble dels carapintades i és un indi que no vol obeir ningú. És perseguit pels soldats quan intenta fugir al Canadà. El soldat Billy Strosner el troba. Sap que l’ha de matar per tornar triomfant davant dels seus caps. Però, finalment, Strosner salva la vida a en Linx i el
deixa fugir.
“El camí que no anava enlloc” és la personificació d’un camí que —com el títol indica—no porta enlloc. Hi passa un senyor que té pressa i s’enfada perquè el camí no va enlloc. El camí queda preocupat. Però, al cap d’un temps, hi passen una parella d’enamorats, dos vellets, unes nenes que juguen, un pintor… Tots ells estan contents, justament, perquè el camí no porta enlloc.
En aquesta adreça teniu més informació envers Enric Larreula i la seva gran tasca literaria… gaudeix!
http://www.escriptors.cat/autors/larreulae/guies1.html
