Com a pares i  mestres veiem que el temps passa volant. A nosaltres ens passen generacions davant dels nostres ulls que creixen mentre que per ells som sempre iguals. Com a pares, de cop i volta ens adonem que els nostres fills ja no són tant petits quan ens sorprenen ballant un ” Tik Tok” o quan ens canten l’última cançó del cantant de moda. I un dia, ens meravellem , pares i mestres, mirant fotos i vídeos de quan eren petits i fem un mig riure melancòlic quan observem les seves carones plenes d’il·lusió, els seus ulls brillants i les seves petites mans que un dia anaven agafades de la nostra.
Doncs bé, pels nens el concepte temps es compta d’una altra manera. Tot passa a molta velocitat i el que avui els impressiona i cobra una importància espatarrant, al dia següent pot ser quelcom que passi sense pena ni glòria. Així és, com un dia, vàrem fer la càpsula del temps.
Quan van arribar a primer amb prou feines sabien escriure el seu nom i algunes paraules. Feien la lletra gegant i els hi costava deu i ajuda agafar el llapis durant llargues estones i fer-lo anar per deixar anar la seva traça. Ara que van a segon, poder fer textos més llargs, són més autònoms i poden fer feines més elaborades.
Cadascú va escriure’s una carta a si mateix de gran. Van posar el que els hi agrada ara, quins són els seus amics… Van guardar la carta juntament amb un llibret d’abecedari que van fer quan eres petits i… Una petita sorpresa que la senyoreta els ha deixat i que descobriran molts anys més tard.
La senyoreta també va escriure la seva carta, per la classe futura de 4t d’ESO i va tancar tots els records en una capsa, per anys més tard, meravellar-se, com ara nosaltres, i fer que a les seves cares es faci aquest mig riure melancòlic que tenim com a mestres, com a pares, que ens omple el cor d’amor i tendresa.
T’esperem Càpsula del temps.