Cicle Inicial

Els contacontes són uns personatges que ens han acompanyat al llarg de la història i han transmès de forma oral coneixements i saviesa al llarg dels anys.

A través dels contes poden explicar als nens diversos aprenentatges que serien més difícils de transmetre a la vida quotidiana però que a través d’aquestes petites històries, que fan seves, comprenen i interioritzen d’allò més bé.

A l’escola, durant el curs dels nens i nenes de segon hem explicat molts contes… De diversos estils, fins i tot hem explicat contes on ells eren els protagonistes! Però aquest any ells són els artistes.

Cadascú s’ha preparat una història, un conte per explicar. Cadascú a la seva manera. Alguns ho teatralitzaven, altres han decidit portar el llibre i altres explicar-ho de memòria tot fent servir la seva imaginació.

Així, alguns alumnes han descobert la gràcia natural que tenen per transmetre contes, altres que són molt divertits i altres que són bons per crear ambients de misteri…

Amb tota aquesta activitat han gaudit de sentir 23 contes nous de la mà dels seus companys i ha tingut tant d’èxit l’experiència, que la volen repetir cada any.

Han guanyat el punt de llibre oficial de contacontes i ja sabeu:

“Els contes ens ensenyen que la vida es tracta d’alguna cosa més que passar pàgina. Gaudir cada instant de màgia abans d’arribar al final”.

A cicle inicial a la classe de castellà hem fet un taller sobre

“paraules especials” .

Quina ha estat la sorpresa! Quan s’han adonat que les paraules poden fer olor, poden ser boniques, amables, saboroses i també poden expressar emocions i moltes coses més.

S’ho han passat super bé i aquí en teniu una petita mostra.

A cicle inicial hem acabat el cicle de conferencies en el que hi han participat tots els alumnes de primer i segon de primària.

Els temes han estat molt diversos i super interessants, cada u  ha preparat un tema a casa i l’han exposat a tota la classe.

Tots ho han fet super bé. Hem aprés moltes coses , el repte més important és l’exposició oral on s’ensenya i s’aprèn a perdre  la por a parlar amb públic, vigilant el to de veu, l’entonació, la postura i la mirada.

Com a pares i  mestres veiem que el temps passa volant. A nosaltres ens passen generacions davant dels nostres ulls que creixen mentre que per ells som sempre iguals. Com a pares, de cop i volta ens adonem que els nostres fills ja no són tant petits quan ens sorprenen ballant un ” Tik Tok” o quan ens canten l’última cançó del cantant de moda. I un dia, ens meravellem , pares i mestres, mirant fotos i vídeos de quan eren petits i fem un mig riure melancòlic quan observem les seves carones plenes d’il·lusió, els seus ulls brillants i les seves petites mans que un dia anaven agafades de la nostra.

Doncs bé, pels nens el concepte temps es compta d’una altra manera. Tot passa a molta velocitat i el que avui els impressiona i cobra una importància espatarrant, al dia següent pot ser quelcom que passi sense pena ni glòria. Així és, com un dia, vàrem fer la càpsula del temps.

Quan van arribar a primer amb prou feines sabien escriure el seu nom i algunes paraules. Feien la lletra gegant i els hi costava deu i ajuda agafar el llapis durant llargues estones i fer-lo anar per deixar anar la seva traça. Ara que van a segon, poder fer textos més llargs, són més autònoms i poden fer feines més elaborades.

Cadascú va escriure’s una carta a si mateix de gran. Van posar el que els hi agrada ara, quins són els seus amics… Van guardar la carta juntament amb un llibret d’abecedari que van fer quan eres petits i… Una petita sorpresa que la senyoreta els ha deixat i que descobriran molts anys més tard.

La senyoreta també va escriure la seva carta, per la classe futura de 4t d’ESO i va tancar tots els records en una capsa, per anys més tard, meravellar-se, com ara nosaltres, i fer que a les seves cares es faci aquest mig riure melancòlic que tenim com a mestres, com a pares, que ens omple el cor d’amor i tendresa.

T’esperem Càpsula del temps.

L’art sempre ha estat un vehicle per expressar els sentiments propis, les emocions… Una via per explicar històries i fer que la vida tingui un altre color per als altres i per a tu mateix. Al confinament vàrem veure la importància que tenia la cultura i l’art per evadir-nos de les realitats, quan cal, i per representar i expressar els nostres pensaments per tal de sentir-nos així, una mica més junts i compresos.

A l’escola, trobem que l’art és una eina important per la vida i és per aquesta raó que la treballem des de diverses vessants. Els alumnes de primer han après a fer autoretrats en blanc i negre. Primer hem agafat una foto seva i ens hem fixat en que cadascú és diferent i únic. Tots tenim dos ulls, un nas, dues orelles, però de tamanys i formes diverses que ens fan ser com són. Especials. Després van agafar un paper de ceba i sobre ell van resseguir les línies de la seva cara. Es van adonar que no tot són línies sinó que també hi ha ombres que formen els volums de les galtes, els llavis…

Tot seguit, van enganxar el seu autoretrat en un paper blanc i els vàrem penjar a la classe per tal de gaudir de la diversitat i les seves obres d’art.

Aquí us hem deixem un tastet.

“L’art no és el que veus, sinó que el fas veure en els altres”
Edgar Degàs

I vosaltres que hi veieu?

Els contes no adormen als nens, els fan SOMIAR.  Els infants i joves s’identifiquen amb els personatges, experimenten les seves emocions, interioritzen els esdeveniments i els conflictes que viuen i com aquests són resolts. És en aquest moment quan ens estem endinsant en una aventura d’aprenentatge perquè en el moment que ells o elles visquin una situació semblant, hauran desenvolupat diferents estratègies i recursos per poder-la afrontar amb seguretat.

Els avantatges i el poder que ens aporta la literatura són infinits. Els contes enforteixen la imaginació, la creativitat, la fantasia, la sensibilitat, els valors i, per descomptat, les emocions. El que hem de treballar amb els alumnes és el que fan amb aquestes emocions. La literatura és un bon aliat per aconseguir que sàpiguen gestionar-les davant les situacions que se’ls presentaran a la vida.

Per altra banda, també és important saber que estem fomentant l’hàbit
lector i escriptor tan necessari a l’etapa de Cicle Inicial on inicien el món lecto-escriptor. Per aquest motiu donem pas setmanalment a què ells es converteixin en els conta contes de les seves pròpies històries o els seus àlbums preferits. Afavorim al desenvolupament de la creativitat on cada alumne o alumna decideix com vol explicar la seva història a la resta del grup i l’esperit crític en la presa de decisió del seu àlbum.

Les emocions i habilitats socials que hem treballat amb més detall al llarg dels dos cursos de Cicle Inicial són: amor, autoestima, assertivitat, calma, cooperació, enveja, gelosia i tolerància.

Un llibre és un somni que tens a les teves mans. Neil Gaiman