Dijous passat va aparèixer una cria de mallerenga al terra, morta, suposem que va caure del niu amb què estava amb la seva mare i les altres cries.
Poc després vam trobar una altra cria amb vida.
Van començar a sorgir idees, preguntes… sobre què podíem fer amb les dues cries de mallerenga.
Com que a l’escola hi ha molts experts, de moltes temàtiques i aspectes diversos, vam pensar que podíem aprofitar per fer una reunió d’experts d’ocells en què pensessin la millor solució per les dues cries de mallerenga.
Van decidir que la cria morta li faríem un enterrament a l’hort de l’escola i que la cria viva aniria a casa d’un dels experts que reuneix les condicions (llum per donar-li escalfor, gàbia, pasta d’ocell i fins i tot una cria de perdiu d’un dia de vida que li faria companyia) per intentar que pugui créixer i així un dia fer-ne l’alliberament al pati de l’escola.
L’enterrament de la cria morta en què van poder assistir tots els alumnes qui ho van voler va ser molt emotiu; alguns vam recordar mascotes, familiars, amics o coneguts que ja no estan entre nosaltres i vam poder-ne parlar o fins i tot escriure o dibuixar en un llibret que vam preparar, aprenent així que la mort forma part de les nostres vides i que els alumnes també en poden parlar i expressar-se obertament.
De tot plegat en vam poder aprendre moltes coses!!!!
ç
