A l’edat mitjana, hi havia dos germans (un nen i un nena) que només tenien el cap en fer bromes pesades a la gent.

En Michael li va preguntar a l’Annie el que farien avui, L’Annie li va respondre en el que ella estava pensant tota la nit: ficar un pot ple de mel a en Lowis i tot seguit tirar-li plomes al damunt. A en Michael li va semblar un molt bona idea. Al vespre quan no feia molta calor o van anar preparant. Quan ja o van tenir tot preparat, només tenien que esperar a que sortís en Lowis al cap d’uns vint-i-cinc minuts va sortir en Lowis i li va caure el pot de mel al damunt. Quan ja tenia el pot de mel per to el cos l’Annie li va tirar les plomes al damunt. En Lowis estava molt enfadat i no parava de cridar al seu germà gran però no i era. En Michael i l’Annie no podien parar de riure de la cara que tenia en Lowis, per ells dos en Lowis semblava un ocell espantós. Però en Lowis els va dir que ja s’ ho trobarien algun dia. L’Annie i en Michael no li feien ni cas. A la nit en Lowis va anar al taller del seu pare i va agafar ceres de colors. Va entrar sense fer gens de soroll i va pintar primer la cara de l’Annie i la va pintar tota de color taronja i al Michael de color lila.

L’un demà al matí els dos germans és van trovar la cara tota pintada i van pensar que segur que va ser en Lowis i és van anar a disculpar a la casa del Lowis. En Lowis va acceptar les disculpes. I a partir d’ aquí els dos germans no van fer mai més bromes pesades a la gent.

Ara l’Annie i e Michael es dediquen a ajudar a les persones discapacitades cobran un sou just. I els caps de setmana estudiaven per treure un bon currículum i quan siguin més grans tindre una bona feina.

Al final en Lowis és va fer amic de l’Annie i d’en Michael.

Natàlia Costafreda