Fa mil milions d’anys en un juliol càlid, en una galàxia desconeguda, en un planeta molt marxós, on la diversió no té límit hi va passa una de les histories més fantàstiques!!
El planeta era gran i espaiós, de color verd clar, perquè hi havia un bosc extens d’arbres gegants; tot plegat com un conte de fades.
Va arribar per equivocació un noi que es deia Troier.
Era guapíssim, alt i intel·ligent (dels que m’agraden a mi, vaja). Tenia els cabells rossos i ben curtets. Tenia 12 anys. Sempre anava vestit com un cowboy tunejat. Sempre anava amb un barret, samarreta taronja, xaleco verd i unes botes marrons, amb unes estrelles de plata, sempre anava acompanyat del seu cavall Puxini.
Passejant i passejant es troben amb un pagès que tenia un hortet ben bonic i el seu ruquet Ruqui.
El pagès li diu:
-Ei ! tu que ets tant intrèpid o almenys m’ho sembla, voldries concursar en una gincama amb mi?
– No sé… però què i guanyo jo?-li contesta Troier.
– Em… Mhh… Mmhhh… -tartamudeja en Roco- A sí.
– A sí, què…? -pregunta tot estranyar Troier.
– Que el premi és mil milions i mig de €.
– Sí, sí, sí, sí, sí, sí i sí que vindré, oi tant que vindré!
– Ja, ja, ja- riu Roco en veu baixa i amb aquella musiqueta de llamps i trons.
El dia del concurs tots dos hi van anar ben preparats. El que donava la sortida la va donar i tots van córrer i córrer.
Hi havia deu proves:
Una consistia que un de l’equip mengés trenta pastissos.
I això a Roco se li donava molt bé.
La segona consistia en guanyar un lluitador de sumo però amb enginy.
I això a Troier se li donava molt bé.
La tercera consistia en regar un camp d’hortalisses, tonto, eh!! Però hi havia molta gent que se li morien.
I clar, a en Roco com que tenia un hort “no te digo”… li era molt fàcil.
La quarta consistia en fer una cursa de cavalls.
I això a Troier se li donava molt bé.
L’altra era de fer-se la pija en honor a la Berta.
Aquesta era extranya.
La sisena consistia en imitar a una ovella.
I bé a en Ruqui li anava força bééé ….
Les altres ja són historia.
Les van anant passant totes amb una mica de complicacions.
Al final van poder arribar al castell malèfic, on Troier es pensava que podia guanyar els diners. Però allà l’esperava el porquet gelatina Exuneitor.
Troier sent una veu extranya.
-Hei!! M’has enganyat!-crida Troier a Roco.
-Jejeje, i que? Esperaves que et donessin diners? Que ingenu…
-I doncs, que hi ha a dintre?
-El porquet gelatina Exuneitor.
Troier coneixia aquest porquet, perquè havia envaït el seu planeta.
Troier va tindre que lluitar amb ell “ves quin remei sinó volia morir….”
Quan tot estava perdut va vindre Puxini i va ajudar a guanyar al porquet…
El porquet i el pagès van anar a la presó a fer tasques de neteja i… al cap de dos setmanes van ser lliures i es van dedicar a vendre pastissets.
Tots contens al final. Troier va tornar cap a la seva galàxia, el negoci va anar super bé i els cavalls es van buscar xicota.
FI
Fet per: Àngels Solanelles Curcó