L’any 1942 en un petit poblat de França hi vivia en Jaume. En Jaume estava avorrit i va dir: – Pare els espanyols ens han pres tots els nens i nenes. Va dir en Jaume.

En Joan el pare d’en Jaume l’hi va dir: – Anem ha buscar-los. I així va ser. Van anar a l’ajuntament a parlar amb l’alcalde. Després de demanar a la gent del poble que s’acostessin a la plaça, en Josep l’alcalde va dir: – Tots els que estiguin preparats que agafin les seves armes i anem cap Espanya.

Quan van arribar a Espanya van veure que els nens estaven dins d’una ciutat emmurallada. Els guerrers francesos van llençar bombes. Al cap d’un dia en Joan va dir: – Ens vestirem com ells, així podrem entrar a la ciutat. Es van vestir com els espanyols i un home els va obrir la porta.

Un dia més van poder agafar tots els seus nens i nenes. Van agafar tots els soldats i els van cremar. Van tornar cap al seu poblat i van ser feliços.

Emma Gonzàlez Drudis