AL VESPRE

Un paisatge assolellat, al vespre,

a l’estiu, el sol reflectint-se al llac i

donant vida als altres éssers vius.

Les branques fan ombra a terra i els grills canten sobre

dels arbres. Els núvols es dissipen pel vent.

Els líquens envaeixen els vegetals.

Sota les roques hi ha fongs.

Les muntanyes es veuen aïllades i blavoses.

Darrere del arbre es flaira una olor…..

 ______________________________________________________________________________________

PAISATGE ASSOLELLAT

Aquest paisatge té:

Un arbre una mica gran on han sortit branques noves, petites, flexibles.

El sol es reflecteix al llac, les muntanyes es veuen molt lluny .

Hi ha molta herba, és fresca i molt bonica .

Hi ha un bosc al fons, amb prou feines es veu, està ennuvolat.

Les arrels fan un gran nus mentre al vespre es mou l’aire fresc .

També hi ha pedres.

Malgrat no es veuen ànecs que podríem veure insectes o algun altre animal . Es tan assolellat que sembla tant romàntic!

Té una mica de molsa.

Hi ha branques seques entortolligades al terra.

El cel és fosc, ens ve una olor dolça i tranquil·la

i la brisa és molt agradable, l’aigua fa venir ganes de banyar-se doncs fa calor d’estiu, i les branques estan brillants.

Quant ens agradaria estar enmig d’aquest paisatge!!!

Eric i Lucia

Amb col·laboració de: Denís, Marco, Joel, Ferran, Mario i Carla