Us recordem que el proper divendres dia 2 de maig l’escola estarà tancada per ser una de les Festes de Lliure Disposició.
VISITA DE L’ESCRIPTOR JOSEP FREDERIC PÉREZ.
Leave a reply
LLIBRE ESTRELLA DEL MES DE MAIG.
S’ACABA AQUEST SEGON TRIMESTRE.
RECEPTA DE LA MONA DE PASQUA.
Recepta Mona de Pasqua que com veureu és molt fàcil d’elaborar:
Ingredients:
65 gr mantega
125 gr llet
85 gr sucre
2 ous
380 gr de farina de força o de forner
30 de llevat
ratlladura de mitja llimona
2 culleres de matafaluga o licor dolç d’anís
Elaboració:
En un bol barregeu la llet, mantega, sucre, llevat, ratlladura de llimona i anís. A continuació, mescleu amb la meitat de farina. Tot seguit, afegir l’ou a poc a poc i amassant alhora. Finalment, afegir la resta de farina i treballar-la fins que és desenganxi de les mans. Tot seguit, separeu dues boles iguals i deixeu-les fermentar 10 minuts.
Amb les mans untades d’oli, fer un forat al mig i donar-li forma de corona.
Pintar-les amb ou i afegir sucre una mica humida amb aigua per sobre. Si volguéssiu ficar els tradicionals ous durs a la mona aquest és el moment. Deixar-la fermentar 20 minuts més.
Finalment, coura-les aproximadament 30 minuts a 200ºC.
“L’existència de la ‘mona’ entesa com una menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que hom sospita que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.
Una tradició amb diferents arrels possibles
S’atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum: de les ‘muníquies’, celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les ‘pascorals’, festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous. Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per ‘mûna’ s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de ‘monus’ (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula ‘munda’ (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.
Actualment, arreu dels Països Catalans continua essent costum menjar algun tipus de coca o pastís exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars: empanades a Mallorca, formatjades a Menorca, flaons a Eivissa… En moltes zones del Principat, però sobretot a la Catalunya Nova i també al País Valencià, està molt arrelat l’hàbit a qualsevol edat d’anar a menjar la mona en grups d’amics al camp, coincidint generalment amb els primers dies del bon temps.”
BUTLLETÍ D’ACTIVITATS DEL MES D’ABRIL.
POEMA DEL MES D’ABRIL.
Abril
(Miquel Martí i Pol)
Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.
Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:
Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
JORNADES CULTURALS 2014.
EL JARDÍ CURIÓS.
BUTLLETÍ DEL MES DE MARÇ.
DIA MUNDIAL DE LA POESIA.
El proper divendres dia 21 de Març serà el Dia Mundial de la Poesia.
El Dia Mundial de la Poesia és una celebració que es realitza cada 21 de març anualment des de l’any 1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar.
Arreu han sorgit iniciatives de caràcter divers per festejar-lo. Des de l’any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes promociona aquesta celebració a les terres de parla catalana amb l’organització de diferents accions amb l’objectiu de difondre el fet poètic, des de lectures de poemes a diferents poblacions fins a l’edició d’un opuscle commemoratiu que conté un poema creat especialment per a l’ocasió, original en llengua catalana i traduït a diverses llengües.
Els autors i autores que han participat en la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb la creació d’un poema expressament per a l’ocasió són Josep Piera (País Valencià, 2008), Ponç Pons (Menorca, 2009), Jordi Pàmias (Lleida, 2010), Marta Pessarrodona (Barcelona, 2011) i Narcís Comadira (Girona, 2012).
RECEPTES DE QUARESMA.
Bunyols de Quaresma farcits de crema
Bunyols! Ara que estem en plena quaresma, que res millor que uns bons bunyols de quaresma farcits de crema. Aquests els he fet amb l’ajuda de la meva mare, que els volia tastar casolans. A veure si us animeu a fer-ho!
Ingredients:
-Pel farcit de crema:
- 500 gr. de llet
- 3 ous
- 40 gr. de maicena
- 100 gr. de sucre
-Per la massa:
- 250 gr. de llet
- 100 gr. de mantega
- ratlladura de mitja llimona
- un pessic de canyella en pols
- mitja cullereta de vainilla ensucrada
- un pessic de sal
- 40 gr. de sucre
- 310 gr. de farina
- 6 ous
-Per arrebossar la massa:
- sucre glaç o sencer, que si voleu es pot barrejar amb canyella
Preparació:
Començarem per preparar la crema, així mentre fem la massa, s’anirà refredant.
Posarem tots els ingredients al got de la Thermomix, i programarem 7 minuts, 90º temperatura a velocitat 4.
Un cop feta, ho fiquem tot dins d’una màniga pastissera i ho deixem refredar dins de la nevera mentre fem la massa dels bunyols.
Bacallà de Quaresma.
-
Ingredients
- 1 kg de bacallà dessalat
- 6 alls
- 4 carxofes
- 2 ous durs
- farina
- 1 copa de xerès sec
- sal
- 1 clau d’olor
- 1 ceba
- 2 tomàquets
- 1 truita de mongetes seques de 2 ous
- 30 g d’ametlles
- 1/2 l d’aigua
- oli
- pebre negre
- 1 llesca de pa fregit
- 1 fulla de llorer
-
Elaboració
El dia abans de fer el plat, i a fi de dessalar el bacallà, poseu-lo en remull amb aigua, una aigua que haureu de canviar 4 vegades.
Un cop tingueu el bacallà dessalat, enfarineu-lo i fregiu-lo en una paella amb oli roent. Pel que fa a les carxofes, talleu-les i deixeu-les una estona amb aigua i llimona per tal que no quedin negres. Després, enfarineu-les i fregiu-les en la mateixa paella en què heu fregit el bacallà. Per fer el sofregit, comenceu daurant la ceba picada, però no tota, perquè n’heu de reservar una mica per a la picada. Un cop la ceba estigui ben rossa, tireu-hi els tomàquets, sense pells ni llavors i tallat a trossos petits. Poseu-hi també sal, pebre negre i una fulla de llorer. Quan el tomàquet ja estigui una mica fet, tireu-hi una copa de xerès sec i deixeu que redueixi. El següent pas serà afegir-hi una cullerada farina per espessir el sofregit. Remeneu-ho un parell de vegades, poseu-hi una mica d’aigua i deixeu que vagi fent-se una estona més. Mentrestant, feu una picada amb sal, ametlles, 1 clau d’olor i una llesca de pa fregit. Un cop tingueu tots aquests ingredients ben picats, passeu per la paella la ceba que us ha quedat i els alls, poseu-los al morter, i seguiu fent la picada. Quan tingueu la picada a punt, aboqueu-la a la paella on teniu el sofregit, barregeu-ho bé i manteniu-ho uns minuts més al foc. Si veieu que el sofregit queda massa espès, diluïu-lo amb una mica d’aigua. A part, poseu el bacallà, les carxofes, els ous durs i la truita de mongetes en una cassola de fang, cobriu-ho amb el sofregit, feu-ho coure uns 5 minuts, i ja tindreu el plat a punt.
LA QUARESMA.
40 DIES ABANS DE PASQUA FENT BONDAT!
Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma.
El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.
Segons la tradició cristina, durant aquesta quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència.
Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició.
LA VELLA QUARESMA
Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibicions estan representats pel personatge de la Vella Quaresma. Es tracta d’una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap, i amb una característica molt peculiar: té 7 cames. Tantes cames com setmanes falten perquè arribi la Setmana Santa.
La seva missió és procurar que els més menuts no mengin carn, i per això sempre porta un o dos bacallans a les mans, per tal de donar peix a la mainada.
“Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!!!”
Quan marxa el rei Carnestoltes, a moltes cases i escoles apareix la Vella Quaresma, un paper on hi està dibuixada i retallada aquesta dona tan peculiar.
La tradició és penjar-la en alguna finestra i cada divendres se li ha de tallar una cama. Així veurem com van passant cada una de les 7 setmanes fins que arribi la Setmana Santa. Cada vegada que s’arranqui una cama, els nens i nenes li han de cantar:
“Vella Quaresma, Vella Quaresma
Ai! Que no pot caminar.
Té moltes cames i s’entrebanca;
entre tots l’hem d’ajudar.
És que n’hi hem de treure una,
Una, una, una, una …
És que n’hi hem de treure una,
perquè pugui caminar”
MARÇ.
MARÇ
(Júlia Costa)
Vent rabent, vent de llevant,
papers fugen i se’n van.
Vent rabent, la tramuntana,
dura tota la setmana.
Vent rabent, vent de ponent,
treus barrets a molta gent.
Vent rabent, vent de migdia,
fins a mi se m’enduria.
Vent de març, un pèl traïdor,
no m’encalcis, que tinc por.
El penell d’aquell teulat
té el seu gall ben marejat.
Roba estesa, banderola,
la camisa blanca, vola.
Vent rabent, vent de llevant,
papers fugen i se’n van.
Vent rabent, la tramuntana,
dura tota la setmana.
Vent rabent, vent de ponent,
treus barrets a molta gent.
Vent rabent, vent de migdia,
fins a mi se m’enduria.
Vent de març, un pèl traïdor,
no m’encalcis, que tinc por.
El penell d’aquell teulat
té el seu gall ben marejat.
Roba estesa, banderola,
la camisa blanca, vola.
PREINSCRIPCIÓ I MATRICULACIÓ CURS: 2014 – 2015.
DOCUMENTACIÓ QUE CAL PRESENTAR
* Imprès facilitat pel centre o a la web
http://gencat.cat/preinscripcio/primaria_impres.htm
* Original i fotocòpia del Llibre de Família (full on consti matrimoni i fill/a).
* Original i fotocòpia DNI pare/mare o tutors.
* Original i fotocòpia del carnet de vacunacions.
* Original i fotocòpia de la targeta TSI del nen/a.
* 1 fotografia mida carnet.
Per tal d’acreditar els punts per a la baremació de les sol·licituds:
* Certificat o volant municipal de convivència de l’alumne/a on ha de constar que conviu amb la persona sol·licitant.
* Documentació acreditativa de ser beneficiari/ària de la prestació de renda mínima d’insersió.
* Original i fotocòpia del carnet de família nombrosa o monoparental, si s’al·lega aquesta condició.
* Certificat del Departament de Benestar i Família, si s’al·lega disminució.
* Certificat mèdic oficial, si s’al·lega malaltia crònica.
Horari de secretaria per a la preinscripció:
Dilluns : De 8.30 a 14 h.
Dimecres: De 8.30 a 14 h. i de 15 a 16.30 h.
Divendres: De 8.30 a 14 h. i de 15 a 16.30 h.