GENER
Joguines noves, fred al nas,
un esternut i un vent de glaç.
Gener tan llarg, flor d’ametller,
aquells ocells, on deuen ser?
Naus de l’espai, cap al balcó,
surten del meu televisor.
Els obro amb compte el finestral,
aviat s’allunyen, tant se val.
Entre els estels, mig amagada,
juga la lluna enfarinada.
I veig la Reina de les Neus,
gossos de plata als seus trineus.
Vespres d’hivern, nit que s’escola,
sopa amb olor de farigola.
Al llindar de re-emprendre el quotidià,
enmig d’un final, a les portes d’un principi:
a cavall de l’estiu finit i de la tardor anunciada.
Espavila la pluja,
espavila collites
entre mores i figues,
sota un sol descarat
que vol amagar-se
cada cop més aviat.
Discret, elegant,
solemne i puntual.
Carregat d’apertures,
d’oblits i principis,
d’inauguracions, de cursos i propòsits,
d’un futur previsible ple de dies daurats,
d’un futur ple de dies,
d’un futur ple,
d’un futur.
És un mes passarel·la
entre esquivar els esbarzers
i propulsar els ulls enllà, a altres cels.
Ha arribat el Carnestoltes
i el febrer s’ha disfressat.
S’ha posat una carota
de marçot esvalotat;
s’ha guarnit amb vel de pluja,
-com si fos el maig mateix-
i amb una faldilla llarga
feta de tarda que creix.
Malgrat la seva disfressa,
no podrà enganyar la gent
si no s’afegeix dos dies.
Ai, febrer, que ets innocent!
FEBRER
Febrer el curt, brau i tossut,
sol, solet, no triguis massa,
que no puc jugar a la plaça
i seràs molt ben rebut.
Febrer el curt, gats pel terrat,
somnis d’or a la flassada,
la disfressa preparada
i el cel ben esbojarrat.
Febrer el curt, sol estantís,
un xim-xim de pluja freda,
haurem de tancar la cleda
i jugar tots al parxís.
Júlia Costa.
NOVEMBRE
Júlia Costa
El novembre és a la porta
I com sempre, a la tardor,
amb les pluges i els bolets,
arribaré també jo.
Mireu de ser bons minyons
I menjar moltes castanyes,
I no altres coses estranyes
que valen més dinerons.
Els caramels i els xiclets
fan tornar les dents corcades.
Un got d’aigua per la set,
i castanyes ben torrades.
Fins aviat, si tot va bé,
ara que ja fa fresqueta.
Us saluda, la Quimeta
rovellons i Castanyer.
(Castanyera diplomada,
per Tots Sants, molt esperada).
La tardor
Ja cauen les fulles
i les flors es marceixen.
Les vinyes estan ben curulles
i la tardor ja fa abrigar la gent.
Les castanyes peten al foc
a poc a poc.
Ja hi ha panallets
els que més m’ agraden són els de pinyonets.
La tardor es vesteix
de marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feix
però has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat.
Les orenetes se’n van,
hi ha silenci al niu
però, com sempre, tornen a l’ estiu.
Amb la tardor
pots escoltar la remor
d’una confusa tempesta
que no fa gens de gresca.
