El propers dies 26, 27 i 28 de març tindran lloc a la nostra escola les JORNADES CULTURALS.
Aquest any tindran com a tema: L’AGRICULTURA FAMILIAR.
El proper divendres dia 21 de Març serà el Dia Mundial de la Poesia.
El Dia Mundial de la Poesia és una celebració que es realitza cada 21 de març anualment des de l’any 1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar.
Arreu han sorgit iniciatives de caràcter divers per festejar-lo. Des de l’any 2007 la Institució de les Lletres Catalanes promociona aquesta celebració a les terres de parla catalana amb l’organització de diferents accions amb l’objectiu de difondre el fet poètic, des de lectures de poemes a diferents poblacions fins a l’edició d’un opuscle commemoratiu que conté un poema creat especialment per a l’ocasió, original en llengua catalana i traduït a diverses llengües.
Els autors i autores que han participat en la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb la creació d’un poema expressament per a l’ocasió són Josep Piera (País Valencià, 2008), Ponç Pons (Menorca, 2009), Jordi Pàmias (Lleida, 2010), Marta Pessarrodona (Barcelona, 2011) i Narcís Comadira (Girona, 2012).
Bunyols! Ara que estem en plena quaresma, que res millor que uns bons bunyols de quaresma farcits de crema. Aquests els he fet amb l’ajuda de la meva mare, que els volia tastar casolans. A veure si us animeu a fer-ho!
Ingredients:
-Pel farcit de crema:
-Per la massa:
-Per arrebossar la massa:
Preparació:
Començarem per preparar la crema, així mentre fem la massa, s’anirà refredant.
Posarem tots els ingredients al got de la Thermomix, i programarem 7 minuts, 90º temperatura a velocitat 4.
Un cop feta, ho fiquem tot dins d’una màniga pastissera i ho deixem refredar dins de la nevera mentre fem la massa dels bunyols.
El dia abans de fer el plat, i a fi de dessalar el bacallà, poseu-lo en remull amb aigua, una aigua que haureu de canviar 4 vegades.
Un cop tingueu el bacallà dessalat, enfarineu-lo i fregiu-lo en una paella amb oli roent. Pel que fa a les carxofes, talleu-les i deixeu-les una estona amb aigua i llimona per tal que no quedin negres. Després, enfarineu-les i fregiu-les en la mateixa paella en què heu fregit el bacallà. Per fer el sofregit, comenceu daurant la ceba picada, però no tota, perquè n’heu de reservar una mica per a la picada. Un cop la ceba estigui ben rossa, tireu-hi els tomàquets, sense pells ni llavors i tallat a trossos petits. Poseu-hi també sal, pebre negre i una fulla de llorer. Quan el tomàquet ja estigui una mica fet, tireu-hi una copa de xerès sec i deixeu que redueixi. El següent pas serà afegir-hi una cullerada farina per espessir el sofregit. Remeneu-ho un parell de vegades, poseu-hi una mica d’aigua i deixeu que vagi fent-se una estona més. Mentrestant, feu una picada amb sal, ametlles, 1 clau d’olor i una llesca de pa fregit. Un cop tingueu tots aquests ingredients ben picats, passeu per la paella la ceba que us ha quedat i els alls, poseu-los al morter, i seguiu fent la picada. Quan tingueu la picada a punt, aboqueu-la a la paella on teniu el sofregit, barregeu-ho bé i manteniu-ho uns minuts més al foc. Si veieu que el sofregit queda massa espès, diluïu-lo amb una mica d’aigua. A part, poseu el bacallà, les carxofes, els ous durs i la truita de mongetes en una cassola de fang, cobriu-ho amb el sofregit, feu-ho coure uns 5 minuts, i ja tindreu el plat a punt.

Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma.
El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.
Segons la tradició cristina, durant aquesta quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència.
Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició.
LA VELLA QUARESMA
Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibicions estan representats pel personatge de la Vella Quaresma. Es tracta d’una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap, i amb una característica molt peculiar: té 7 cames. Tantes cames com setmanes falten perquè arribi la Setmana Santa.
La seva missió és procurar que els més menuts no mengin carn, i per això sempre porta un o dos bacallans a les mans, per tal de donar peix a la mainada.
“Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!!!”
Quan marxa el rei Carnestoltes, a moltes cases i escoles apareix la Vella Quaresma, un paper on hi està dibuixada i retallada aquesta dona tan peculiar.
La tradició és penjar-la en alguna finestra i cada divendres se li ha de tallar una cama. Així veurem com van passant cada una de les 7 setmanes fins que arribi la Setmana Santa. Cada vegada que s’arranqui una cama, els nens i nenes li han de cantar:
“Vella Quaresma, Vella Quaresma
Ai! Que no pot caminar.
Té moltes cames i s’entrebanca;
entre tots l’hem d’ajudar.
És que n’hi hem de treure una,
Una, una, una, una …
És que n’hi hem de treure una,
perquè pugui caminar”