Com que aquest any 2009 és l’Any Internacional de l’Astronomia, la nostra escola dedicarà les Jornades Culturals a aquest tema. Farem moltes activitats i tallers al llarg del curs, a més de dedicar la setmana del 20 al 25 d’abril casi exclusivament a l’astronomia.
Una de les activitats que us proposem, és resoldre un enigma astronòmic cada setmana. Podeu contestar a aquest article fent un comentari amb la resposta que creieu correcta. Si contesteu cada setmana, i a més les respostes són correctes, potser al final tindreu una sorpresa i tot …
Aquí va l’enigma d’aquesta setmana:
Per què el cel es veu de color blau durant el dia?
Teniu de plaç fins el proper diumenge 1 de març per contestar. El mateix diumenge aquí us donarem la resposta correcta, i us proposarem el nou enigma .
Molta sort!!!
que quan el dia hi ha molta llum i per la nit no
El cel es blau perque, la llum del sol que es una llum blanca, entra per l’atmosfera i travessa petites partícules d’aigua que reflectides donen a lloc als colors de l’arc de sant martí. El cel es concretament blau a causa de la direcció de les gotes d’aigua.
Per la llum solar
per la dispersió de la llum del sol i per l’atmosfera
Una part de la radiació electromagnètica emesa pel sol es reflecteix per l’atmosfera terrestre i no arriba a l’ull de l’observador terrestre, part d’aquesta radiació és visible (llum). Una altra part penetra l’atmosfera, i eventualment la travessa, més o menys directament, fins arribar a l’ull de l’observador. L’atmosfera terrestre difon la radiació provinent del sol, i encara més si la seva longitud d’ona és curta (el que correspon, dins de l’espectre visible, als colors propers al violeta.
Quan dirigim la mirada cap al sol o en la seva direcció, percebem la radiació solar més directa, és a dir, la radiació de longitud d’ona més llarga (colors que tendeixen cap al vermell, i per tant, menys difosos per l’atmosfera.
En canvi, quan dirigim la mirada cap a una altra direcció, percebem la radiació que prové del sol d’una manera indirecta, és a dir, aquella radiació de longitud d’ona curta (colors que tendeixen al violeta), més difosos per l’atmosfera
L’ull humà només pot percebre una part de la radiació (llum) que emet el sol, per definició s’anomena aquesta radiació visible; la seva longitud d’ona està compresa entre els colors vermell, la més llarga[1], i el violeta, la més curta visible[2] : vegeu espectre electromagnètic
Quan totes les freqüències estan presents en una proporció equivalent, percebem la llum blanca del ple sol. No obstant això, les diferents freqüències no reaccionen de la mateixa manera a diferents fenomens.
absorció
refracció
reflexió
dispersió
Difusió
Una part d’aquesta llum arriba a la terra després de múltiples rebots.
Veiem el cel blau perquè en rebem indirectament una part de la llum del sol (ona curta) que s’hi ha dispersat.
Els feixos de color blau i violeta arriben als nostres ulls des de totes les direccions mentre que els feixos groc i vermell (els menys desviats) arriben directament desde la font emissora. És per això que veiem el cercle solar de color groc (o vermell segons l’hora del dia) i la resta del cel de color blau….
…i és blau i no violeta perquè dos motius més: perquè la llum solar conté una major proporció de llum blava respecte de la violeta i perquè els nostres ulls són molt més sensibles a aquest color que no pas al violeta.
Durant el dia el cel és normalment de color blau, això és degut a la desviació dels raigs de longitud d’ona curta, com el blau i el violeta, és màxim, provoca que vagin rebotant de partícula en partícula i sembli arribar com una pluja fina, i per tant que aquesta radiació es presenti més. L’ull humà és més sensible al blau que el violeta, a més a més la llum solar compta amb més blau. Això fa que el cel no sigui lila, que té longitud més curta. la part que envolta el Sol, té un color groc vermellós, que és degut a la desviació dels raigs de longitud d’ona llarga. La del groc i el vermell és molt petita, per la qual cosa aquests arriben quasi en línia recta des del Sol.
El cel es blau perque, la llum del sol que es una llum blanca, entra per l’atmosfera i travessa petites partícules d’aigua que reflectides donen a lloc als colors de l’arc de sant martí. El cel es concretament blau a causa de la direcció de les gotes d’aigua.