EL BLOC DE L'ESCOLA PAU CLARIS

[youtube]https://youtu.be/gDkvFalcKtc[/youtube]

Cada dimarts, des d’avui 20 d’octubre tornarem a sortir amb la biblioteca al pati!

El dia 21 de setembre els alumnes de cicle superior hem fet un taller força interessant sobre malbaratament alimentari. Aquest s’anomenava “Som gent de profit”

Ens hem adonat que es poden fer moltes coses per no fer malbè els aliments i també per millorar la seva conservació. És important cuinar la quantitat suficient per no haver de llençar res. Fa mal llençar a les escombraries menjar que es pot aprofitar, sabent que hi ha tants nens i nenes que pateixen fam.

També hem après que no cal sobrecarregar la nevera d’aliments que els podem desar al rebost.

Ha estat ben interessant!

Alumnes de cicle superior

Hem acabat el curs  sortint de veritat al pati.

Ha estat un curs intens de Ràdio pati amb molts nous aprenentatges i molta feina ben feta, especialment per part del Marc i del Ruben de quart.

Agraïm al Jordi Pino el seu suport en tot moment, i tot el que ens ha ensenyat!

Les colònies a Tamarit van estar molt bé. Les activitats van ser molt divertides i ens vam banyar a la piscina i a la platja. La casa de colònies era molt gran i a la zona d’esbarjo vam poder practicar diferents esports, com tenis taula, voleibol platja, futbol i bàsquet.

La visita a la ciutat de Tarragona també va ser molt interessant. Vam recordar i aprendre coses sobre l’època romana.

Alumnes de mitjà i superior

Hola, jo sóc la Núria i us  vull explicar una història.

A mi des de petita m’ha agradat molt el Pirineu. A la meva habitació hi ha un finestral que dóna directament a una de les seves grans serralades, el Cadí. Quan me’n vaig a dormir miro per aquest finestral fins que m’adormo . També tinc quadres i molts dibuixos del Pirineu.

El meu somni és endinsar-me en els seus boscos i conèixer tots els éssers màgics que hi viuen. El meu avi diu que n’hi ha molts i que ell els ha vist ,que són molt entremaliats i que si els vols veure has d’anar amb molta cura i silenci.

Encoratjada pel meu  interès començà la meva aventura.

Estava dins la meva habitació i de sobte el finestral es va obrir de cop. Em vaig espantar i em vaig posar sota el llit. El finestral seguia obert, jo no volia sortir de sota el llit, vaig cridar el meu avi. Quan l’avi va entrar em va ajudar a sortir. Em va preguntar què passava, quan li vaig explicar, tot rient, em va dir que ell quan era petit dormia aquí mateix on ara dormo jo, i que a ell també li passava tot això que em passa ara a mi, i que una nit es va trobar enmig de les muntanyes del Pirineu per resoldre un conflicte entre  uns éssers màgics i un cavall volador, però que de problemes al Pirineu n’hi devia haver molts i que potser em demanaven ajuda. Jo sense dir ni una paraula em vaig posar al llit per dormir. O potser viatjar…

I sí, la resposta era que havia de viatjar , només tancar l’ull, em vaig trobar dins les muntanyes del Pirineu.  Vaig començar a caminar i a caminar per un caminet de sorra i de pedres. Al costat hi passava un riu amb roques grans. Si miraves cap al cel veies el cim de les muntanyes i un cel blau com el mar. Em vaig trobar amb una cascada gegant  i amb pedres , aquestes si que eren gegants!

La vaig travessar, intentant de no caure i posar el peu dins l’aigua. Pensava que faltava molt per trobar els éssers màgics , però just sortir de la cascada una cova em barrava el pas, era feta de pedra i roca .

Vaig entrar i les parets estaven cobertes de minerals diferents, em

vaig acostar a un d’aquests, però de sobte una veueta molt fina va dir tota empipada:

– No  toquis la meva porta que caurà!

Vaig mirar per tot arreu però no veia res. Els minerals es van començar a obrir , en van sortir tot d’éssers petits i bufons .

– Què hi fas tu aquí?

Els vaig explicar que jo tampoc no sabia ben clar que hi feia allà , i que em deia Núria. Llavors va sortir un ésser  d’aquests tot xerrant:

– El teu avi és diu Joan?

– Sí,- vaig contestar .

Tots van cridar esverats : és la néta d’en Joan!  fins que no hi va haver prou silenci com per poder parlar. Els vaig explicar que venia per ajudar-los. Ells sense parar de cridar van dir que necessitaven ajuda perquè el cavall volador els tornava a molestar. Resulta que deia que el seu palau era massa petit; que volia una part del seu territori. Jo de seguida vaig preguntar:

– On es troba el seu palau?

– Molt a prop d’aquí, es veu només caminant uns metres cap allà.

Ràpid com un llamp em vaig posar en camí i en un tres i no res em vaig trobar davant de la porta del palau. Era gran i molt bonica, només entrar una olor em va venir al nas, era olor de cavall volador. El cavall volador es deia Yaky. Només fer unes passes endavant , en Yaky va aparèixer una mica enfadat:

– Què et passa joveneta?

-Em dic Núria i vinc a ajudar-te a tu i als éssers màgics.

– I com vols ajudar-nos?

– Doncs molt fàcil, vivint junts.

-I com vols que compartim espai, si ens falta espai?

– Per això,  així fareu més grans les cases, el palau,  i serà millor

-Si tu ho dius…

Sí, va… fem –ho!, serà divertit!

Així és com ho van fer, van compartir el palau , van engrandir el poble i així van quedar en paus.

També em van convidar a dormir amb ells.

Vaig tancar els ulls i un altre cop estava a la meva habitació.

Això era màgia!

ARIADNA FLIX – 4t

Treball finalista – Jocs florals de Catalunya

El projecte orenetes és una iniciativa d’estudi dels ocells i el medi urbà basada en la participació  ciutadana i en el seguiment dels nius d’oreneta cuablanca.

El Jordi Dalmau, d’AUBÈRRIA,  ens va convidar a participar en el cens de nius de la nostra ciutat.

Hi  vam anar els nens i les nenes de segon. Va ser una molt bona experiència i ens agradaria poder-hi col.laborar més el curs vinent!