“Durant els últims anys, el gènere del microrelat ha aconseguit un lloc destacat en el món de la literatura. La seva extensió, tan breu, la capacitat de síntesi i, al mateix temps, la velocitat de la lectura, l’han convertit no només en un gènere conegut i reconegut sinó també en una molt bona eina de treball per a tota mena de tallers d’escriptura. Amb cap altre gènere narratiu no es pot assolir el que s’assoleix amb el microrelat: acabar diverses obres en poques sessions.”
Flavia Company
Amb aquesta breu definició del què és un microrelat, els alumnes de cicle mitjà ens iniciem en aquest estil de redacció tan lleuger i fluid però no per això exempt de dificultat.
Hem comptat amb l’ajuda del senyor Isidre Domenjo, que el passat 22 de gener va fer-nos també una gran introducció al món del microrelat i vam gaudir de la lectura per part seva, d’alguns microrelats d ‘autors coneguts.
Us presentem una mostra del resultat dels nostres alumnes de cicle mitjà fet a les aules:
El diable 😈
Un dia fa molt de temps, quan el Pol i el seu inseparable amic, van anar a fer un volt pel Bosc del Diable, després de caminar durant una hora, el seu amic estava mort de set i s’aturà en un petit rierol a beure aigua.
De sobte es va cremar la llengua i va veure a la soca d’un vell arbre,un diable.
Era el diable més perfecte que hagués vist mai. Era de color vermell molt intens i tenia unes banyes molt grans i punxegudes.
Quan es disposava a agafar-lo es va cremar molt. El seu amic i ell van sortir disparats del mal que els feia la cremada.
– Sis-plau, no m’agafeu que us cremareu! Va dir el dimoni.
Des d’aquell dia l’amic del Pol no va beure mai més d’un rierol.
Sara Martí 3r
El vol màgic 😀
Una vegada en un poble molt llunyà, una nena que estava volant, va tocar un núvol. Plum! Es va trencar i va caure aigua del cel. Unes sirenes van agafar la nena i la van posar en una gàbia. De cop es va despertar. Era un somni molt dolent.
Inés Fernandes 4t A
L’entrepà 🙄
Cada dia em menjava l’entrepà abans d’acabar les classes del matí. M’agradava molt perquè era de formatge.
De vegades em llevava tard i per això, no en tenia. Si em llevava tard el divendres, era pitjor, perquè llavors, el cap de setmana tenia molt poc menjar.
Al cap d’un mes, va canviar l’entrepà, ja no era de formatge, era de pernil dolç. Ja no em vaig poder seguir menjant l’entrepà, perquè als ratolins només ens agrada el formatge.
Marc Pino 4t B
El robatori 😯
Aquella nit negra, una criatura saltava pels teulats. Els llums s’apagaven amb els salts de la criatura. No hi havia ningú al carrer, estava buit, solament l’ombra de la criatura.
Va arribar al museu i amb les seves urpes va robar un collar valuós. Va triar el més petit de tots perquè el seu coll és estret.
Encara es busca el culpable del robatori…….
Neus Roldán 4t B
