HISTÒRIES TERANYINA…

Ahir, els nens i les nenes de 5è A vam passar una estona molt divertida tot escrivint històries col•lectives d’una manera curiosa! Vam dividir-nos en dos grups; el grup 1 i el grup 2. Mig grup es va col•locar dret i formant un cercle amb la tutora formant-ne part. La mestra tenia un cabdell de llana entre les mans i va demanar als alumnes que continuessin la història a partir d’una frase que ella ens va donar. Li tocava narrar a qui rebia el cabdell de llana. El/l’alumne que ja havia fet la seva frase s’havia de quedar amb el fil agafat abans de passar el cabdell sencer al/la proper/a. Així, a mesura que es va anar teixint la teranyina també ho van fer les nostres súper històries. Mentre un dels grups creava la seva història, l’altre feia mans i mànigues per prendre nota de tot el que es deia! És per això que us podem oferir les nostres històries fil per randa. Avui us en presentem una. Esperem que la gaudiu!

“La porta de l’armari de la Beth portava directament al món dels dibuixos. Cada dia hi anava a passar una estona… Aviat es va adonar que ella també volia ser un dibuix animat. Un dia va anar a veure un mag del món dels dibuixos i li va demanar la seva ajuda. El mag li va dir que primer havia de passar tres proves… La primera, passar un dia sencer amb el Homer Simpson; així que se’n va anar a Springfield i ho va aconseguir. La segona prova era aprendre a comportar-se com el Chin-chan; així que va començar a córrer pels carrers del món dels dibuixos buscant algú que li pogués explicar on trobar la casa del Chin-chan. Al final la va trobar i després de passar una estona amb ell ja va aprendre a fer el “culet-culet” quan tocava… La tercera prova era pujar al cim d’una muntanya molt alta. Li va costar molt però ho va aconseguir! Quan va arribar a dalt de tot hi havia una font amb un cartell que posava: “Molt bé! Has superat la prova! Ara, però, has de tirar una moneda a la bassa. La nena va aconseguir, per fi, el poder de ser, per una estona cada dia, un dibuix animat. Ara bé, hi havia de passar obligatòriament una estona cada dia al món dels dibuixos… Un dia, mentre la Beth estava a la seva habitació va començar a sentir que els seus poders es debilitaven i, de sobte, va aparèixer el mag amb una aranya peluda i gegant. La Beth va fer un crit terrible i el seus pares van pujar corrents. La nena estava amagada sota els seus llençols, mirant la porta de l’armari amb cara de por. Els seus pares van obrir la porta per mirar què hi havia al darrera… Sabeu què hi van trobar? Doncs una caseta de Playmobil amb ninotets de tots els dibuixos animats… Quina imaginació que tenia la Beth…”