Què ès?
Un rellotge analemàtic és un rellotge de sol horitzontal molt curiós, força precís i totalment interactiu, és a dir requereix la col.laboració i l’actuació de l’usuari. Ens va semblar que era l’ideal per a una escola i la placeta d’entrada al Mas Clarà podria ser un bon lloc per col.locar-lo i fer-ne un ús continuat.
En un rellotge analemàtic les xifres horàries estan disposades en forma d’el·lipse i sobre l’eix menor de l’el·lipse hi ha assenyalats els punts (mesos de l’any) sobre els quals s’haurà de col.locar l’observador-usuari del rellotge. Aquest eix menor ha d’estar perfectament orientat en la direcció Nord-Sud. El cos de l’observador farà de gnòmon, pal vertical, i la seva ombra serà la que assenyalarà l’hora.
Aquesta hora, cal no oblidar-ho, serà l’hora solar de l’escola, una hora ben diferent de la del nostre rellotge de polsera. Per què?. Perquè el nostre rellotge marca l’hora oficial, una hora “variable” segons tinguem horari d’estiu (2 hores avançats) o horari d’hivern (1 hora avançat).
A més a més, l’hora oficial és única a tota la península Ibèria, des del Cap de Creus fins a Finisterre i agafa com a referència el meridià 0, molt allunyat de la Bisbal. Al Mas Clarà el sol arriba 12 minuts abans que al meridià de Greenwich (estem situats 3º 2’25’’ a l’est). Per últim hem de saber que a causa de l’òrbita el.líptica que segueix la Terra al voltant del Sol i per la inclinació de l’eix de la Terra respecte al pla de l’òrbita, el rellotge de sol pot anar avançat o endarrerit fins a 16 minuts, depenent de l’època de l’any. El valor d’aquestes variacions és constant any rere any i es pot llegir en una taula anomenada “equació del temps”. Si fem un gràfic amb les dades d’aquests variacions ens sortirà un dibuix en forma de vuit, anomenat analema.
Aquestes consideracions s’hauran de tenir sempre en compte si tenim ganes de passar d’hora solar a hora oficial.
Mentre treballàvem aquest tema vam tenir coneixement que hi havia un rellotge analemàtic a la plaça de Cruïlles, el vam anar a veure i vam contactar amb el seu creador, el Sr. Xavier Elias, que ens va animar vivament a tirar endavant el projecte i ens va subministrar les orientacions bàsiques per iniciar-lo.
A Catalunya n’hi ha un de monumental a la plaça 1r de Maig de Sabadell, obra d’Eduard Farré un dels motors de la Societat Catalana de Gnomòtica.
Hi ha un mètode gràfic i un de matemàtic per calcular aquests tipus de rellotges. Els vam utilitzar tots dos i vam elaborar una maqueta a escala que ens serveix de plataforma per dur a terme les verificacions.
El pas següent serà passar-ho a escala real al terra de l’escola. A més a més també hi ha un projecte consistent en elaborar les senyalitzacions horàries i dels mesos amb rajoles de ceràmica que quedarien fixades al terra.
Com funciona i com es llegeix un rellotge analemàtic:
A. L’observador ha de pensar en quina data i mes es troba.
B. S’ha de situar perfectament vertical damunt el punt que hi ha més a prop de la data del dia de l’observació. Si aixeca els braços millor: així augmenta la longitud de l’ombra.
C. Es llegeix l’hora que assenyala l’ombra damunt l’el·lipse, amb el màxim d’exactitud possible. Aquesta és l’hora solar al Mas Clarà, a la Bisbal d’Empordà.
D. Per saber quina és l’hora oficial (la del nostre rellotge mecànic o digital) haurem de fer tres petits càlculs:
· Si és en horari oficial d’hivern, sumar-hi una hora. Si és horari oficial d’estiu, sumar-n’hi dues.
· Restar 12 minuts , perquè a la Bisbal el Sol arriba 12 minuts abans que al meridià de Greenwich.
· Sumar o restar els minuts que ens indica “l’equació del temps” per al dia de l’observació. Cal tenir a mà unes taules amb les dades o un dibuix de l’analema.
Si fem els tres càlculs la precisió és total.
Si fem els dos primers càlculs però no tenim en compte el tercer, el de l’equació del temps, la imprecisió pot arribar com a màxim als 16 minuts.
Si fem només el primer càlcul (horari d’hivern, horari d’estiu) podem arribar a tenir un marge d’error (segons en quines dates de l’any) de quasi mitja hora.
Els alumnes de 6è hem participat en un taller de percussió dirigit per Ignasi Hernàndez. Ens ha donat unes idees bàsiques sobre la percussió i hem après a fer uns quants ritmes. Cada alumne disposava d’un instrument (caixa, timbal o tambor). Tocant en grup ens ho hem passat molt i molt bé !!! Ens agradaria molt repetir l’experiència.
“Quan el savi assenyala la lluna, el brètol mira el dit”
Molta gent creu, erròniament, que el migdia es dóna en una hora fixa. El migdia solar varia diàriament i oscil.la en una franja horària propera a les 12 del Sol però que pràcticament mai hi coincideix.
