Dimecres els de 6è i els de 5è vam anar a Girona. Ens hi va portar un autocar. A l’arribar vam visitar l’església de Sant Pere de Galligans. Allà hi havia un claustre romànic, una rosassa molt gran, làpides …..tot de l’època dels romans.
Tot seguit vam passar per la catedral i el barri jueu fins arribar al Museu del Cinema. Abans d’entrar-hi vam esmorzar a la plaça del Mercadal.
Al Museu del Cinema vam realitzar un taller de cinema mut. Arrel d’aquest vam conèixer qui era en Charlie Chaplin, ja que el vam treballar a classe la setmana abans.
A l’acabar el taller vam anar al jardí dels Alemanys. Per arribar-hi vam recórrer tota la muralla. Allà vam dinar-hi i vam jugar una estona.
Finalment ens vam dirigir cap a la catedral a veure a veure la bruixa i abans de pujar al autobús vam fer un petó al cul de la lleona !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Frase d’en Charles Chaplin: ”… LES PEL·LÍCULES SONORES TRENCARAN LA MÀGIA DEL SILENCI”
El Departament d’Ensenyament ha establert les dates del període de preinscripció al segon cicle d’educació infantil, educació primària i ESO per al curs 2011-2012. Enguany la preinscripció es farà entre els dies 14 i 25 de febrer.
Calendari de preinscripció per al curs 2011-2012
[scribd id=48558100 key=key-27d0q18313xbmljbbq35 mode=list]
[scribd id=48559770 key=key-h93afjfaojqc5s21p3j mode=list]
[scribd id=48558209 key=key-19u8wpqoib462pb1q3jf mode=list]
[scribd id=48558164 key=key-27bbgep7ulfcpb0veumv mode=list]
El Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP) és una iniciativa que va néixer el 1964 per a fomentar l’educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència i la pau.
Cada 30 de gener (aniversari de l’assassinat de Gandhi) el DENIP es posa en pràctica de diverses maneres, amb variats arguments, però amb un mateix objectiu, en escoles de tot el món.
En el DENIP participen els centres educatius, els educadors i els educandos de tots els nivells i de tots els països.
És considerat l’experiència pionera més important d’educació per a la pau del nostre temps, així com un nucli dinàmic de promoció de la mateixa a nivell nacional i internacional.
Per això les escoles de la Bisbal d’Empordà ens vam trobar, a iniciativa de l’ajuntament, per a celebrar un acte conjunt al camp municipal d’esports.
Ens ha visitat la mare de la Meritxell que és arquitecta. Ens ha parlat de la seva feina i hem après moltes coses. També hem muntat una maqueta d’una casa de veritat. Ens ho hem passat molt bé.
Els passats dijous i divendres 3 i 4 de febrer, els nens i nenes de 5è i 6è, van participar en una jornada de korfbal juntament amb els nens i nenes del Cor de Maria i Joan de Margarit. La jornada va consistir en una sèrie de partits on els nens i nenes de les diferents escoles jugaven en equips barrejats (no escola contra escola). Prèviament els mestres d’educació física havíem treballat diferents sessions d’aquest esport. La jornada va ser un èxit i els nens i nenes s’ho van passar d’allò més bé.
El corfbol o korfbal és un esport d’equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d’una cistella. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l’àrea de joc es divideix entre les zones d’atac i defensa. El corfbol manté certes similituds amb el bàsquet, tot i que de fet es considera una evolució del ringboll suec amb influències d’aquest.
El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no violència, la no especialització, l’habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d’evitar la segregació per sexes a l’esport.
Imatges de la jornada de 5è curs:
Imatges de la jornada de 6è curs:
Hem anat a veure la MIMOSA i hem observat les seves fulles i flors.
Que boniques i quina bona olor !!!
Tot passejant hem vist molts números, lletres, colors i formes que treballem a l’escola.
Ens ha agradat molt i ens hem portat molt bé.
Coneixem Pau Casals, el català universal, defensor de la pau i llibertat dels homes.
Juguem amb Pau Casals:
[kml_flashembed movie="http://www.paucasals.org/peducatius/menu.swf" width="500" height="400" wmode="transparent" /]
Piort Ílitx Txaikosvski (1840-1893) compositor rus, és un dels músics russos més destacats del segle XIX, i ha estat ell qui ha donat universalitat i prestigi a la música russa.
Va néixer el 7 de maig a Votkinsk, a la zona dels Urals. Per voluntat del seu pare va estudiar dret a Sant Petesburg però acabats els estudis els deixà per dedicar-se completament a la música. Era fill d’un enginyer de mines. La mort de la seva mare, deguda a una passa de còlera, quan ell tenia 13 anys, el va commocionar profundament; ell va morir també de la mateixa malaltia un any després de l’estrena del ballet El trencanous.
Va començar a compondre música de molt petit; amb cinc anys ja tocava l’òrgan mecànic i les seves primeres impressions estan relacionades amb el cant de la seva mare i amb cançons populars.
La suite Trencanous, op. 71, és un ballet, l’argument del qual es basa en un conte d’Ernest Hoffmann titulat Trencanous i el rei dels ratolins, que l’any 1880 estava de moda a Sant Petersburg. El conte narra l’amor d’una nena, Clara, per un ninot que Drosselmeier li regala el dia de Nadal i que té la forma de trencanous. La nit de Nadal Clara s’adorm al costat de l’arbre de Nadal de casa seva i té un somni on veu que Trencanous i els seus soldats estan lluitant contra els ratolins i el seu rei. Clara també lluita al costat de Trencanous i junts guanyen la batalla als ratolins. En aquest moment, Trencanous es converteix en un príncep galant i els dos personatges van a un país meravellós on són tractats com a prínceps i ballen un conjunt de danses.
El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de Txaikovski.
La suite, interpretada per una orquestra simfònica, consta de vuit fragments: «Obertura miniatura», «Marxa», «Dansa de la fada del sucre», «Trepak», «Dansa àrab o del cafè», «Dansa xinesa o del te», «Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya», «Vals de les flors».
«Marxa»:
Dansa àrab o del café:
«Dansa xinesa o del te»:
«Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya»:
El «Vals de les flors» està compost en compàs 3/4 i, tal com el seu nom indica, es tracta d’un vals. A la introducció s’hi pot escoltar l’arpa i tot seguit les trompes, que interpreten el tema principal amb resposta del clarinet, mentre la corda s’encarrega de marcar el ritme ternari característic del vals:
Tot va començar una nit freda d’hivern quan la família Siberhaus obria els regals de Nadal.A la Clara, la fila filla petita i la protagonista d’aquesta història, li va encantar un trencanous, però els seus germans se’n reien. “És una joguina lletja i vella”, deien. I l’hi van trencar.
Per sort, la Clara tenia un oncle d’aquells manetes, que l’hi va deixar com nou.
Aquella nit, la Clara va dormir ben agafada al trencanous i va tenir un somni: Els ratolins de la casa volen prendre-li el trencanous i la Clara es defensa tirant-los joguines per espantar-los, però llavors arriba el rei dels ratolins.
En aquell moment, el trencanous pren vida i es converteix en un príncep molt valent que organitza les altres joguines per defensar la Clara.
Per celebrar que les joguines han guanyat els ratolins, el príncep convida la Clara a visitar el seu regne i a ballar tota la nit.
L’endemà al matí, la Clara es va despertar i el príncep tornava a ser un trencanous de joguina entre els seus braços…
Però alguna cosa li deia que, potser, no només havia estat un somni.
TEMA: LA CASA
2n trimestre.
Aquest són els tallers que hem fet obre el tema de la casa en el taller internivells de 1r.
Taller 1.- A partir d’un desplegable construïm un bloc de pisos o una casa unifamiliar
Taller 2.- Descobrim les façanes de l’escola, de les cases: façana principal, orientació, …
Taller 3.- La feina de l’arquitecte. A partir de la maqueta d’una casa esbrinem com es fan els plànols. Mirem els plànols d’una casa, els signes convencionals, … Localitzem les portes i finestres en un plànol, com es representen, les escales, habitacions, …
