Adéu-siau

Benvolguts companys del Claustre,

benvolguts pares, mares i alumnes de l’escola,

benvolguts companys no docents del Mas Clarà,

benvolguts companys dels serveis educatius i de l’administració,

Permeteu-me que us adreci unes línies per fer-vos saber que a partir de l’1 de maig ja no treballaré com a mestre al Mas Clarà perquè m’acullo a la jubilació voluntària.

Aquesta data representa per mi un adéu-siau doble: Per un costat dic adéu a les quasi quatre dècades de docència que m’han permès dur a terme amb il·lusió una tasca apassionant i absorbent, en la qual he donat tot el que he sabut i pogut però que m’ho ha retornat  i compensat amb escreix tant pel caliu i reconeixement dels alumnes, com també dels companys i de les famílies.  He tingut la sort a la vida de triar una feina que m’ha permès un intercanvi humà excepcional, amb milers de persones,  i descobrir que el temps passa vertiginosament quan pots fer el que més t’agrada.

Per altra banda dic també adéu-siau al Mas Clarà, a la que considero la “meva” escola, amb tota la càrrega afectiva que pot dur aquest mot possessiu. El Mas Clarà és l’escola del meu barri, ha sigut el meu lloc de treball durant més d’un quart de segle,   per ella hi van passar els meus fills i ara ajudarà a formar els meus néts.

A partir d’avui seguiré els batecs del col.legi des de l’altre costat de la porta, ja sigui com un acompanyant ocasional dels petits de casa o bé entrant sovint al bloc del Mas Clarà per gaudir de les mil i una activitats que s’hi desenvolupen o amb retrobades amb els que fins ara han estat els meus companys i companyes, els alumnes i les mares i els pares del centre.

Al llarg dels anys he compartit aula, sortides, reunions, gestions, … amb professionals diversos, docents i no docents,  que no puc ni vull mencionar per evitar el perill d’un oblit imperdonable. Tots ells m’han ajudat i ensenyat a “fer escola”. En la distància curta he pogut apreciar la seva vàlua i, si no els ho vaig fer saber en el seu moment, ara és de justícia que ho subratlli.

A partir d’ara serà la  Montse Lloveras qui, amb la seva incombustible capacitat de treball i de servei,  omplirà el meu lloc a la direcció de l’escola. Al llarg dels darrers vuit cursos a la direcció he tingut la sort de compartir amb ella,    junt amb en Josep,  un projecte d’escola que recordaré sempre amb enyorança. Perquè  amb l’inestimable col.laboració d’aquests dos companys i amics ha resultat fàcil  treballar en un equip envejable. El que dic no són paraules amables: són fets constatables.

No tingueu cap mena de  dubte que el nou equip que ara sorgeix serà capaç d’omplir totes les vostres expectatives i tindrà l’empenta i  capacitat de renovació pedagògica que l’escola mereix.

Però no tot són flors i violes. Ens trobem en un moment complicat, amb importants canvis socials, demogràfics i polítics i  amb una regressió econòmica tan profunda que forçosament han d’influir en el normal desenvolupament de l’escola. La bona capacitat d’adaptació dels professionals del Mas Clarà i de l’equip que la liderarà han de permetre fer front a aquestes adversitats amb garanties.

A tota la comunitat educativa, us desitjo el millor i vull que sapigueu que els vostres èxits futurs m’ompliran de goig.

Una abraçada

Joan Estragó