Quan parlem d’activitat física ens referim a qualsevol moviment corporal produït pels músculs que provoca, en el cos, més despesa d’energia que si està en repòs.
Per créixer en salut cal practicar activitat física regularment. Així s’aconseguirà l’òptim desenvolupament físic i també contribuirà a l’equilibri psicològic, la maduresa afectiva i la millora de la socialització, de l’autoestima i del rendiment escolar.
Seixanta minuts diaris d’activitat d’intensitat moderada o vigorosa és el mínim recomanat a aquestes edats.
En línies generals es pot afirmar que:
- Els nens i nenes han de moure’s: la seva necessitat d’experimentar i de descobrir el món que els envolta els portarà a moure’s molt.
- Cada noi i noia té un ritme de maduració propi respecte a l’activitat física, i cal respectar-lo.
- És més fàcil aconseguir i mantenir uns bons hàbits en activitat física (per exemple pujar i baixar escales, anar i tornar caminant a l’escola), si s’inicien a la infància.
- A qualsevol edat, ser físicament actiu ajuda a suportar millor les tensions i l’estrès de la vida diària i així aconseguir benestar psíquic, emocional i social.
- Cal vigilar especialment la temperatura ambiental (evitar de fer exercici físic en ambients molt calorosos o molt freds) i la hidratació correcta.
- El fet de patir alguna malaltia física o mental no ha d’impedir la pràctica esportiva, però cal adaptar-la al nivell de salut, als símptomes i a la capacitat funcional individual.
Piràmide de l’activitat física per a nens i nenes
En aquesta piràmide trobareu les recomanacions per gaudir d’una activitat física saludable.
Dels 3 als 6 anys:
En l’etapa de 3 a 6 anys el moviment i l’exercici físic van estretament lligats a l’activitat diària dels nens i de les nenes. Segur que hem sentit a persones adultes referir-se als infants dient. “No sé com ho aguanten, no paren mai!!!”, i això és el que
és desitjable, perquè vol dir que estan sans i que forma part del seu aprenentatge.
En aquesta etapa solen començar a practicar jocs esportius en família i amb altres
infants, jocs a l’aigua, amb la pilota, bicicleta, patinet, saltar a corda, … Aques
tes activitats els fan tenir més control del seu propi cos, sentir-se més segurs d’ells mateixos i compartir experiències amb la família i amb altres nens i nenes.
Els agrada córrer ràpid durant períodes curts de temps, descansar i tornar-hi, i el seu metabolisme és ideal per a aquests períodes curts d’activitats vigoroses.
Cal deixar que juguin i facilitar-los entorns que permetin el joc actiu, per ex
emple portar-los al parc.
Dels 6 als 12 anys:
Els jocs i les activitats esportives en les quals l’objectiu principal no és la victòria sinó la diversió, i en les quals l’equip “rival” sigui una oportunitat per jugar i per superar-se com a grup, són molt recomanables per a un bon estat físic i per a un aprenentatge del treball d’equip, del respecte i de la solidaritat. També són una oportunitat per aprendre una alimentació correcta i uns hàbits d’higiene relacionats amb l’activitat física.
Amb la preadolescència hem d’evitar el sedentarisme que moltes vegades va lligat amb els jocs d’ordinador, les videoconsoles o la televisió, perquè a més de no ser saludable redueix la possibilitat de socialització dels infants, molt necessària en aquesta edat. Per tant, convé limitar el temps destinat a les activitats sedentàries durant el lleure a menys de dues hores al dia.
És aconsellable oferir-los la possibilitat de practicar un ventall d’activitats variades, que siguin divertides i adaptades al desenvolupament propi del nen o nena. Per ser adults actius han d’haver provat diferents activitats a la infància.
